A Barcelona, poques vegades passa al panorama del teatre musical actual que podem gaudir d’obres de creació; i quan passa normalment són peces de petit format, amb una qualitat de proximitat al públic que els fan molt atractius. Aquest és el cas de Per si no ens tornem a veure, que s’estrena avui a El Maldà.
Quan a un creador li passa un projecte pel cap, de vegades passa molt de temps fins que no té una fiblada amb un equip que casi amb aquesta idea. 20 anys han passat des que aquest musical, que ens parla de l’amor en el seu estat més pur, va rondar pel cap d’en Daniel Anglès, productor artístic de l’obra.
“Senzilla, minimalista però ambiciosa”, així descriu en Daniel Anglès el musical que comparteix amb l’Alícia Serrat a la direcció i la creació de les lletres i en Marc Sambola, director musical i compositor de l’obra. I és que al teatre podrem veure dos actors (Anna Lagares i Edgar Martínez), un músic a la guitarra i pocs elements escenogràfics.
Inspirat en les comèdies clàssiques com Leonci i Lena de George Büchner o Al vostre gust de William Shakespeare, el musical ens parla de dues persones que no són el que diuen ser, dos joves que no volen acceptar el destí que els seus pares han preparat per a ells; i per això s’amaguen entre disfresses i identitats falses, però de poc els serveix, doncs per molt que intentin evitar-ho, s’acaben enamorant. Una història pensada pel que el públic gaudeix del punt de vista de l’amor més positiu, de l’essència d’estar enamorat.
I la música acompanya a aquest estat d’enamorament: Una banda sonora que transmet que l’amor és una cosa senzilla i bonica, però que s’ha de treballar. Composta per un ampli ventall de colors i textures, creades a través de la guitarra i les veus dels artistes, les cançons passen del sons més delicats al pop de l’estil dels cantautors americans, tot amb melodies que en Marc Sambola ens assegura que ens emportarem cap a casa.
Malgrat la seva delicadesa i minimalisme, ‘Per si no ens tornem a veure’ s’ha treballat com si fos un musical de gran format. Després de sis mesos escrivint el musical, abans de l’estrena a Barcelona, l’obra ha anat fent representacions arreu Catalunya, per posar-ho davant de públic i veure que funcionava bé. També s’ha gravat un disc amb les cançons de l’espectacle, amb la intenció de que el “petit tresor” que s’ha creat quedi enregistrat, i que el públic pugi emportar-se l’essència de l’espectacle cap a casa. De fet, la idea és que si funciona bé puguin tornar la propera temporada i també es tradueixi per portar-ho cap a Madrid.
TEXT: EIRENE RAMOS
