Aquest estiu, el Grec Festival de Barcelona viurà una nova etapa amb Letícia Martín al capdavant, historiadora de l’art, musicòloga i gestora cultural. És una figura per alguns poc coneguda, però amb una trajectòria sòlida que ara pren el timó d’un dels festivals més emblemàtics del país.
Letícia Martín Ruíz
Què t’ha dut fins al Grec?
Quan va sortir la convocatòria per dirigir el festival, jo ja portava deu anys al Liceu i trobava molt a faltar el teatre, la dansa… Penso que en la gestió cultural cal moure els projectes de tant en tant. És una feina que necessita de grans reptes. Ara era el moment de fer un canvi, i el projecte del festival era perfecte per mi, per la meva mirada transversal. He treballat amb dansa, amb actors, amb música, amb teatre. Ho tenia que probar i així he arribat aquí.
Com t’has sentit en assumir un festival amb tanta història?
Al primer moment em vaig sentir sobrepassada, però després vaig pensar que no calia donar-hi massa voltes, per no encallar-me, ni obsessionar-se amb estar o no a l’alçada. La qüestió és que ja hi sóc. I, per descomptat, és una responsabilitat enorme, és el festival d’estiu de Barcelona. Ara toca treballar bé, ara aquesta és la meva feina.
“M’he trobat un Grec molt sa i amb molt de reconeixement: local, estatal i internacional”
Quin Grec t’has trobat i cap on t’agradaria portar-lo?
El Grec que m’he trobat està en un moment molt sa, amb molt de reconeixement: local, estatal i internacional. L’única cosa que es pot fer ara és reforçar tot això. Donada la situació, és difícil que tinguem més diners. L’única manera de fer créixer aquesta realitat tan positiva és treballant en xarxa. Aquest és el meu objectiu permanent: buscar més aliances arreu i fer que el que fem sigui útil per a tota la societat —tant per als artistes com per a les productores i el públic.
Pot créixer més, el Grec, encara?
Sempre es pot créixer. Però cal fer-ho de manera creativa. Normalment pensem que per créixer cal tenir més pressupost. Potser ara és el moment de pensar diferent, amb més creativitat, i sobretot explorant totes les possibilitats.
Quina ha estat la teva primera gran decisió o aposta personal en aquest Grec?
Sens dubte, la tria de l’equip. Quan vaig arribar, el festival estava en un moment de molts canvis interns. Per una banda, hi havia una part de l’equip fixa que necessitava conèixer la nova direcció, i per altra, vaig tenir l’oportunitat d’incorporar dues persones que estan treballant al meu costat: la Núria Ramis i la Montse Portús. Aquesta ha estat la primera gran decisió i m’agrada pensar que també el primer èxit. Tinc la sensació que som un equip que creix junts i que ens enfortim dia a dia.
Molts esperaven un gir radical amb el Grec o potser rupturista. T’has plantejat fer-lo més endavant?
No, un gir rupturista no tindria sentit. El Grec té diverses responsabilitats molt clares. Una és ser una finestra oberta a la programació internacional més avantguardista, en diàleg amb Europa i amb altres festivals. L’altra és donar suport ferm a la creació local. Amb aquestes dues funcions, no pots fer un gir radical. A més, per fer-lo, caldria triplicar el pressupost. Si saps en quina lliga jugues i quines són les teves possibilitats, veus que no hi ha tantíssimes opcions per fer una programació de qualitat i interessant. Potser hi haurà canvis en algunes sensibilitats o en com anomenem les coses, però mai serà un gir radical.
Com pot arribar el Grec a nous públics?
Aquesta és una de les grans batalles del Grec, i de la cultura en general. Hem fet un estudi de públics i el més sorprenent és que cada any hi ha entre 4.000 i 5.000 persones que venen per primera vegada al Grec. Per mi, el gran repte és aconseguir que qui ve una vegada, torni. També per això vull parlar del Grec com una sola cosa, sense tantes divisions com Grec Ciutat. Crec que hi ha públic que consumeix cultura habitualment, però no s’atreveix a explorar altres propostes perquè pensa que no s’hi sentirà còmode o que serà jutjat. Cal donar confiança a aquesta gent perquè provin coses noves.
“El gran repte és aconseguir que qui ve una vegada, torni”
Suposo que això també té a veure amb buscar l’equilibri entre propostes més arriscades i propostes més comercials.
Jo he dit des del primer moment que la meva aposta és per la qualitat i la contemporaneïtat, però sense prejudicis. Aquesta frase l’he dit moltes vegades, però hi crec de veritat. No estem en un moment de talibanismes. Tenim la sort que puguin conviure moltes maneres de fer, i per reforçar una, no cal desqualificar una altra.
I el públic jove?
El públic jove necessita propostes que els despertin curiositat, que tinguin ritme i sorpresa. I, evidentment, a un bon preu. I el Grec ho ofereix. Els preus són molt competitius. Som un festival públic, i crec que som una bona porta d’entrada per a nous públics.
Com és la relació amb l’anomenat Grec Ciutat, el que es veu fora de Montjuïc, i com t’agradaria que fos?
Aquest any he fet un primer gest del qual estic molt contenta: una negociació amb els teatres i les tiqueteres perquè el xec regal de Nadal es pugui bescanviar a gairebé tots els teatres del festival. Això és una manera de facilitar que la gent arribi a més espectacles, i també obre una conversa més directa sobre el contingut. Tots els teatres saben que no tot val. Hem de parlar de què programem, de qui i per què. Aquesta conversa pot portar-nos a solucions més coherents amb la meva idea de festival.
En un país amb tants festivals escènics com Catalunya, què fa únic el Grec?
El fet de ser el festival d’estiu de Barcelona ja és molt important. Mai serem una “ciutat festival”, perquè tenim milions de turistes i és una ciutat molt gran, però m’agradaria pensar que, entre la gent que ens visita, hi ha qui ve esperant trobar alguna proposta cultural interessant, o simplement viure una nit diferent al Teatre Grec. També és un festival que inclou totes les disciplines: música, teatre, dansa, circ, arts visuals… Tot plegat el fa molt especial. És un festival per a tothom.
I el turista, és públic potencial del Grec?
Ens agradaria molt que sí. És un festival pensat sobretot per als que vivim aquí, però no podem oblidar que Barcelona és també la seva gent visitant. Cal trobar maneres de comunicar-ho millor, i facilitar que puguin comprar entrades a última hora. Però ara mateix la meva prioritat és arribar a més gent de la ciutat, i després començar aquest diàleg amb el turisme.
“És responsabilitat del Grec despertar la curiositat i trencar la por de fer coses diferents”
Què es pot fer des de festivals públics com el Grec per donar suport als creadors i millorar l’impacte dels seus projectes?
Crec que cal col·laborar més. Parlar de la possibilitat que les obres tinguin una vida més llarga, generar circuits reals. I també fer conèixer altres artistes i produccions a programadors que potser només coneixen allò més mainstream. És responsabilitat nostra despertar la curiositat i trencar la por de fer coses diferents.
Hi ha competència entre festivals?
No hauria d’haver-n’hi. Cal que hi hagi diàleg i jo crec que tant en el meu cas com en el de, per exemple, Temporada Alta, hi ha voluntat de parlar i compartir el viatge. I això és important.
Com és la Letícia Martín com a espectadora?
Soc molt omnívora. M’agrada molt veure coses fora de Barcelona perquè em sembla que tenen una altra energia. I si no ho mires des del punt de vista institucional, si no estàs pensant si l’artista et presentarà un projecte, pots veure les coses amb una altra mirada. Mai podria dir que tinc un artista o estil preferit. Depèn del moment. És com la meva llista de Spotify: si la miressis, pensaries que soc dotze persones diferents.
Quin va ser el teu primer Grec com a espectadora? Què en recordes?
Recordo amb molt de gust un concert del Kronos Quartet amb l’Alba G. Corral i la Maria Arnal. No recordo exactament l’any, però va ser molt especial. Crec que no era la meva primera vegada al Grec, però és la més clara que tinc. De fet, segurament vaig anar a coses del Grec sense saber que eren del Grec. Fins que no feia tres anys que vivia a Barcelona, no tenia una consciència clara del festival.
A quin artista o creador t’agradaria convidar al Grec?
Ui, milers. No podria triar un.
Algun spoiler sobre el 50 anys que el Grec celebrarà el 2026?
El 50è aniversari cal celebrar-lo, però encara estic pensant si cal articular tota la programació al voltant d’aquesta efemèride, o si cal fer només alguns moments especials. Encara ho estic dibuixant. I no faré cap “spoiler”.
Tota la programació del Grec Festival de Barcelona, aquí.
L’edició 2025 del Grec Festival de Barcelona se celebrarà del 26 de juny al 4 d’agost amb una programació que inclou 88 propostes escèniques, que engloben espectacles de circ i […]
Veure espectacles
L’edició 2025 del Grec Festival de Barcelona se celebrarà del 26 de juny al 4 d’agost amb una programació que inclou 88 propostes escèniques, que engloben espectacles de circ i […]
Veure espectacles
