L’Arnau Itinerant és el nom del nou Teatre Arnau que és de titularitat pública (de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona, amb un pressupost de 230.000 euros), però de gestió comunitària, és a dir, que és el veïnat i les entitats qui creen i produeixen els projectes col·lectivament.
La lluita veïnal dels barris del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni fa bategar el nou teatre, que neix sense seu i amb afany d’experimentar tant en la gestió com en la proposta artística. “Estem contentes perquè hem aconseguit un teatre més i un Starbuks menys”, afirma Sílvia Cortés, membre de l’espai de coordinació de l’Arnau Itinerant. Les reivindicacions també les expressa la regidora de Ciutat Vella i de Participació i Districtes, Gala Pin: “El nou Teatre Arnau és la demostració que la cultura comunitària genera processos irrreversibles de transformació social”.
Comunitat, arts escèniques i memòria dialoguen en la programació d’enguany que avui s’ha presentat: dos espectacles i un arxiu virtual que vol recuperar les memòries del Paral·lel i dels barris que l’envolten per promoure la connexió entre ells. “Amb el nou Teatre Arnau volem que el Paral·lel no sigui frontera, sinó punt de trobada com ho havia estat”, manifesta Layla Dworkin, una de les responsables de la Xarxa de Memòries del teatre itinerant.
Des que l’antic Teatre Arnau tancava les portes l’any 1999, plataformes veïnals, entitats i professionals van aconseguir, a través d’un procés participatiu i assembleari, evitar la demolició de l’edifici emblemàtic de la ciutat. Ara, mentre duren les obres de rehabilitació del teatre, el veïnat dels barris del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni presenten l’Arnau Itinerant, un teatre nòmada, arrelat als barris, que vol ser un laboratori per experimentar noves formes de gestió artística i comunitària. “No volíem deixar l’edifici buit. Vam decidir fer un Arnau Itinerant, un teatre sense parets que es pogués viure als territoris, que posés el focus en els continguts i no en el continent”, declara Javier Rodrigo, membre de l’espai de coordinació. I afegeix: “Som un teatre sense seu, però tenim la sort que els nos- tres projectes estan acollits en moltes seus, com ara biblioteques, espais autogestionats, solars o altres teatres com el Mercat de les Flors”.
La programació escènica comença amb l’obra C/ Hospital amb St. Jeroni, escrita per Jordi Prat i Coll, dirigida per Roberto Romei i Laia Ricart i que presenta la companyia Blanco Roto. Blanco Roto forma part de El Col·lectiu, (Assemblea de companyies independents), que aglutina 47 companyies de teatre independent.
L’espectacle retrata una Barcelona que va desapareixent i on les remodelacions urbanístiques que viuen els barris són un reflex del buit emocional del veïnat. El text posa el focus en uns personatges solitaris, que es resisteixen a mostrar les seves debilitats i necessitats. I, com a rerefons, l’obra recorda la desaparició del C/ Hospital amb St. Jeroni com a conseqüència de la construcció de l’actual Rambla del Raval.
La proposta artística compta amb els intèrprets Xavi Francés, Sara Diego, Xantal Gabarró, Clara Garcés, Rocío Manzano, Eric Balbàs, Lluïsa Sala, Laia Ricart, Ricard Boyle, Oskar Garcia, Pau Vinyals i Gemma Sangerman, i proposa una posada en escena molt especial: es representarà de manera itinerant durant deu dies (28, 29, 30 de setembre i 5, 6, 7, 11, 12, 13 i 14 d’octubre). “L’obra serà itinerant per places, oficines, terrats, jardins… un conjunt de 7 espais del barri del Raval cedits per veïns i veïnes”, explica la codirectora de l’espectacle Laia Ricart.
LES PROPOSTES DE L’ARNAU ITINERANT 2018
Al llarg de 2018, l’Arnau Itinerant produirà dos espectacles i donarà vida a un arxiu virtual basat en testimonis orals, escrits i objectes aportats pels veïns i veïnes del Raval, el Poble-Sec i Sant Antoni sobre el teatre Arnau i el Paral·lel. “Relats de l’Arnau, una xarxa de memòries d’un teatre de barraca” és el nom del projecte artístic i comunitari que treballa per construir al llarg de 2018 un arxiu digital [que es podrà consultar al web del teatre] format per records de tota mena, que han anat aportant les veïnes i veïns dels barris que envolten el teatre Arnau a través d’activitats i tallers. L’objectiu no és fer un arxiu històric més, sinó una eina de participació ciutadana que posarà en valor el patrimoni material i immaterial de l’últim teatre de barraca de Catalunya.
Partint del diàleg entre el passat i present del Teatre Arnau i el Paral·lel, i centrat en la temàtica de la llibertat d’expressió i la censura, actualment també s’està gest- ant l’espectacle comunitari “Parrhesia. Espectacle autocensurat”. Es tracta d’una proposta artística singular en què una quarantena de veïnes i veïns dels barris esdevindran actrius, escenògrafes, tècniques i vestuaristes, gràcies a l’acompanyament de professionals de les arts escèniques. “Volem promoure la convivència i la creació de relats des de la comunitat perquè la gent del carrer no només siguin espectadors, sinó també creadors, i així democratitzar la cultura i garantir l’accés de tothom a processos creatius i a formació en arts escèniques”, diu Júlia Gutiérrez, sòcia de la cooperativa Art & Coop i coordinadora d’aquest projecte artístic i comunitari que es representarà el 15 i 16 de desembre al Mercat de les Flors.
