La Seca obre temporada amb una tragicomèdia sobre la crisi

Mercè Rubià

M.A.R.I.L.U.L.A, protagonitzada per Mònica Glaenzel, enceta una temporada marcada pels espectacles amb un rerefons social i d’actualitat, a més de l’humor, la poesia i la màgia.

TEATRE_BARCELONA-Temporada_Laseca-REVISTA_2
Hermann Bonnín, director de La Seca-Espai Brossa, ha presentat una temporada amb 26 espectacles que combinen el teatre, la dansa, el circ, la màgia i la poesia, quatre dels quals reposicions, a més de diversos projectes de residència i creació, a més d’una escola d’espectadors. El primer espectacle és M.A.R.I.L.U.L.A, una comèdia existencialista de la dramaturga grega Lena Kitsopoulou que narra la crisi personal, social i vital d’una dona deprimida i enfadada amb ella mateixa, però alhora carregada de força. El director, Josep Maria Mestres, destaca la ràbia que conté el text, una característica que, assegura, és difícil de trobar en l’escriptura contemporània. Una ràbia que, en aquest cas, “utilitza l’humor i el dolor per captar la pulsió del que s’està vivint als carrers del primer món”. Per l’actriu protagonista, Mònica Glaenzel, l’autora narra amb una obra escrita el 2009 a Grècia la situació que actualment es viu a Catalunya i alhora inclou una crítica al conformisme en el qual viu ancorat la societat. “Tenim una pseudo-feina, una pseudo-família… tot és semi, però no ens podem queixar per no ser desagraïts amb el que tenim”.

De l’actualitat també ens en parla Daniela De Vecci a El suïcidi d’un elefant hipotecat que, arran dels suïcidis produïts pels desnonaments, qüestiona quin és el moment de passar a l’acció. Partint de textos de Sanchis Sinisterra i la premsa diària, La Minimal pretén convertir el teatre en una àgora de debat polític que segueix amb La supervivencia de las lucernegas, estrenada al Festival Grec. La Calòrica opta per posar sota els focus les relacions entre política, mitjans de comunicació i humoristes amb L’Editto Bulgaro, una comèdia basada l’acomiadament de dos periodistes i un humorista de la televisió pública italiana a instàncies de Sílvio Berlusconi. I és que, diuen, “quan els polítics fan riure, els humoristes han de fer política”. També representaran La nau dels bojos, una obra existencialista que parteix del quadre de Bosch per reflectir “un sentiment de deriva i estancament” d’una gent que “no pensa, només vol tirar endavant, una al·legoria de la situació actual”.

I tirar endavant és el que volen les protagonistes de La Espera, que s’inspira en una història real per parlar de la desesperació i l’espera, d’aquelles dones amb marits i fills desapareguts per les guerres, dictadures i els abusos polítics. Amb un registre completament diferent, l’Agrupación Señor Serrano porta A House in Asia, “la gran mentida de la recerca i captura de Bin Laden” explicada a través d’un western que inclou maquetes, videoprojeccions i manipulació de vídeo en temps real. Ernest Collado ens porta, en canvi, una història d’indis sense vaquers que parteix d’una expedició real de socialistes útòpics italians -i dos catalans-, que van als Estats Units a la recerca d’una nova societat. A cavall entre el documental i la road-tale, Montaldo qüestiona la relació entre individu i col·lectivitat. I anem cap a la lluita i rebel·lió dels setanta de la ma d’Iñaki Garz i Les Dominiques, una comèdia que relata els últims dies de Sor Somriure, la monja cantant i la seva parella, la també monja Annie Pecher. I encara queden més monges rebels! En aquest cas, Cartes portugueses, un thriller psicològic que ens apropa a la figura de Sor Mariana a través de les seves cartes d’amor, que han influenciat la literatura romàntica francesa i el cinema eròtic del segle XX.

TEATRE_BARCELONA-Triologia_Mozart-REVISTA_2

Després de thrillers, crítica social, westerns i monges, no podia faltar el clown, amb el Pàjaru de Pere Hosta, ni la Commedia dell’Arte, que arriba de la ma de La Mascarada Fantàstica i “una experiència molt loca” amb improvitzacions, cançons i humor esbojarrat. Compartiran cartell durant el Nadal amb la premiada Dei Furbi, que després de l’èxit de La Flauta Màgica (que tornarà també a finals de temporada), ens presenten Triologia MozArt, un “viatge poètic trepidant, amb molt d’humor i vitalitat” que critica l’abús de privilegis dels aristòcrates “amb un carroussel de moviment i de veus”. En el capítol de les reposicions també hi trobem Novecento, d’Alessandro Baricco, protagonitzat per Pep Jové, que la temporada passada va tenir una bona acollida entre el públic, Acorar, que després de dues temporades, diversos premis i més de 30.000 espectadors a les espatlles tornarà al teatre del Born i Norway.Today, que relata el suïcidi real de dos adolescents a Noruega.

Cesc Gelabert interpretarà Vicente Escudero a Trítptic, on també hi haurà quatre peces amb música de Carles Santos i Domènech, una recopilació de vídeos curts creats com a reacció al tancament del seu estudi. Albert Arribas opta per portar-nos de viatge amb la Selecció vist des de la rereguarda i Paco Zarzoso ens presenta un duel de titans entre una gran diva del teatre i un reconegut crític teatral a Querencia. També podrem veure revisions i adaptacions de clàssics amb Les Criades, de Jean Genet, Lucrècia, de Joan Ramis i Somiant en Cocodrils, a partir de l’obra de Txèkhov.

TEATRE_BARCELONA-Norway_Today-REVISTA_1

Màgia internacional

La màgia ocupa un lloc important en la programació de La Seca. En el marc de les Festes de la Mercè, el 28 de setembre es durà a terme la setena edició de les 12 hores de màgia de Barcelona i un dimarts de cada mes un il·lusionista de nivell internacional visitarà el teatre en els seus Dimarts màgics. El mag Hausson ens portarà, a més, Magic tribute, inspirat en els espectacles que sis mags varen presentar a Barcelona entre el 1916 i el 1962, però amb una posada en escena absolutament contemporània i nous números del seu repertori.

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!