TEATRE LLIURE

El muntatge i desmuntatge en un teatre

La Tristura presenta ‘Renacimiento’ al Grec

El mes de juliol que ve farà cinc anys de l’estrena absoluta de Renacimiento, la setena obra de La Tristura, que revisa la història de la democràcia espanyola i posa el focus en aquells professionals menys visibles que proveeixen d’estructura un teatre, com tècnics, operaris i artesans. El Teatre Lliure Montjuïc acollirà els dies 5 i 6 de juliol l’arribada d’aquesta creació a la ciutat comtal, dins del Grec Festival de Barcelona, on anys anteriors també van presentar CINE (2017) i Future Lovers (2019).

Amb Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas i Marcos Úbeda a escena, el dia a dia de diversos muntadors es revelarà davant del públic a la Sala Fabià Puigserver. I ho farà començant amb un “el meu regne per un cavall”, una salutació final i un desmuntatge per mostrar-nos el més enllà d’un escenari. De què parlen dos tècnics quan proven llums i sons? Com és una assemblea d’un grup de treballadors de les arts escèniques que intenta canviar les seves condicions laborals? Què passa quan ningú els escolta i la paraula no és dita per brillar?

Les seves converses, aspiracions o frustracions s’ordenen a través de diversos moments històrics del nostre país, des de la mort del dictador Franco el 1975. A més, ocorren entre el moment en què ha acabat una peça, quan s’inicia el seu desmuntatge tècnic i escenogràfic, i es construeix la següent, en el mateix lloc, entre cables, decorats i professionals que sempre vesteixen de negre per passar desapercebuts i no destacar.

Dues dècades de viatge

El passat 2024, La Tristura, fundada per Itsaso Arana, Violeta Gil i Celso Jiménez, celebrava vint anys de trajectòria. El seu primer muntatge portava com a subtítol Nacimos para ser estrellas i, des de llavors, es podria dir que ho han aconseguit. Els seus treballs s’han pogut veure a diverses ciutats nacionals i internacionals i, com a dada curiosa, Renacimiento va ser la peça amb la qual diversos teatres europeus van tornar a obrir les portes després de l’aturada de la COVID-19. Per això, el contingut i el seu missatge van adquirir un valor afegit pel que fa a les cures i a la memòria, a la fragilitat i a la necessitat de comunitat quan s’alça el teló o quan la vida continua després d’una pandèmia.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Foto-Amanda-Hernandez-Cifuentes-400x442

Comunicadora cultural especialitzada en arts escèniques. Llicenciada en Història de l’Art i en Comunicació Audiovisual, és la directora i redactora en cap de Projecte Duas, mitjà i agència de comunicació cultural. Ha treballat en agències de publicitat i representació com Gosua, UNED Madrid, Sala exlímit, Grup Focus i en diferents companyies. És crítica teatral i col·labora amb altres mitjans de comunicació. Actualment, forma part de l’equip de TeatroMadrid.

Articles relacionats
Un conte sobre la solitud i les pors

Un conte sobre la solitud i les pors

Com ja és tradició (des de fa 50 anys), amb l’arribada del Grec moltes propostes culturals omplen els diferents escenaris de la ciutat, i val la pena no quedar-se només […]

Els reptes de l’educació a escena

Els reptes de l’educació a escena

La Conquesta del Pol Sud ens va meravellar amb la seva trilogia sobre “dona, història i identitat” —Nadia (2014), Clàudia (2016) i Raphaëlle (2018)—, teatre documental en primera persona a […]

El mal sempre té qui li escrigui

El mal sempre té qui li escrigui

Algunes ficcions sempre troben el seu lloc en el present. Potser és més fàcil si es basen en aspectes essencials de la condició humana, com el mal. Abans que els […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit