El mes de juliol que ve farà cinc anys de l’estrena absoluta de Renacimiento, la setena obra de La Tristura, que revisa la història de la democràcia espanyola i posa el focus en aquells professionals menys visibles que proveeixen d’estructura un teatre, com tècnics, operaris i artesans. El Teatre Lliure Montjuïc acollirà els dies 5 i 6 de juliol l’arribada d’aquesta creació a la ciutat comtal, dins del Grec Festival de Barcelona, on anys anteriors també van presentar CINE (2017) i Future Lovers (2019).
Amb Roberto Baldinelli, Belén Martí, Iván Mozetich, Alván Prado, Mundo Prieto, Emilio Rivas i Marcos Úbeda a escena, el dia a dia de diversos muntadors es revelarà davant del públic a la Sala Fabià Puigserver. I ho farà començant amb un “el meu regne per un cavall”, una salutació final i un desmuntatge per mostrar-nos el més enllà d’un escenari. De què parlen dos tècnics quan proven llums i sons? Com és una assemblea d’un grup de treballadors de les arts escèniques que intenta canviar les seves condicions laborals? Què passa quan ningú els escolta i la paraula no és dita per brillar?
Les seves converses, aspiracions o frustracions s’ordenen a través de diversos moments històrics del nostre país, des de la mort del dictador Franco el 1975. A més, ocorren entre el moment en què ha acabat una peça, quan s’inicia el seu desmuntatge tècnic i escenogràfic, i es construeix la següent, en el mateix lloc, entre cables, decorats i professionals que sempre vesteixen de negre per passar desapercebuts i no destacar.
Dues dècades de viatge
El passat 2024, La Tristura, fundada per Itsaso Arana, Violeta Gil i Celso Jiménez, celebrava vint anys de trajectòria. El seu primer muntatge portava com a subtítol Nacimos para ser estrellas i, des de llavors, es podria dir que ho han aconseguit. Els seus treballs s’han pogut veure a diverses ciutats nacionals i internacionals i, com a dada curiosa, Renacimiento va ser la peça amb la qual diversos teatres europeus van tornar a obrir les portes després de l’aturada de la COVID-19. Per això, el contingut i el seu missatge van adquirir un valor afegit pel que fa a les cures i a la memòria, a la fragilitat i a la necessitat de comunitat quan s’alça el teló o quan la vida continua després d’una pandèmia.
Més informació, imatges i entrades a:
