Al Teatre Akadèmia el Papa Francesc és un gran clown. No està sol, també hi ha polítics i dones de negocis, el Bugs Bunny i els Bush. 99% és un espectacle compromès de Teatre de l’Enjòlit que parla sobre minories des de la ironia i l’humor per manifestar l’absurditat del món en què vivim.
Teatre de l’Enjòlit és d’aquelles companyies a qui no li sap greu dir-ho: fa teatre social, crític, compromès. Les seves últimes obres han estat Si no ens paguen, no paguem! de Dario Fo, una comèdia absolutament actual on quatre personatges lluiten per la supervivència havent d’enfrontar-se al sistema i renunciar als seus ideals, i El setè cel de Caryl Churchill, un mirall on s’enfrontaven la societat colonitzadora del segle XIX i la subjugació de les dones i els fills als seus marits, i la societat postmoderna del segle XXI, on apareixen noves formes de dominació. Ara la companyia aborda des de diferents punts de vista la qüestió de les minories. Qui són les minories? Quan hi pensem, expliquen, “ens vénen al cap grups o comunitats en perill d’exclusió o fins de marginalitat”, però si mirem l’altre plat de la balança descobrirem que “és també una minoria la que té el poder: l’1% enfront del 99%”.
El text, escrit a quatre mans entre el luxemburguès Ian De Toffoli i Elies Barberà, se serveix de la ironia “per fer manifesta l’absurditat del món en què vivim” a través de personatges ben diferents: dues presentadores de televisió, un grup d’immigrants, el Papa Francesc, homes amb la soga al coll, polítics i dones de negocis, dos rodamons, Minnie Mouse, Bugs Bunny, els Bush… Però per Barberà 99% són principalment dos reptes: escriure què són les minories avui i “interpretar-les a escena amb el pols que requereixen”.
EL PAPA DE ROMA ÉS UN GRAN CLOWN
Dirigida per Anne Simon, a l’obra s’hi parla català, luxemburguès, anglès, castellà i llengua de signes italiana i forma part d’un projecte internacional més ampli, Playing a Part, una aposta de formació entre l’Estat espanyol, Luxemburg i Itàlia. Precisament ha estat aquest punt de partida de treball entre un grup de gent de cultures i idiomes tant diferents el que ha portat l’espectacle cap a un treball molt físic. “Al començament gairebé no ens enteníem”, expliquen, “de manera que durant el procés d’assajos vam desenvolupar el nostre propi llenguatge: una barreja d’anglès, català, luxemburguès, francès, castellà i molt de comunicació física”. I aquesta comunicació física els va portar de dret “a una estètica clownesca que a l’espectacle li queda perfecte”. L’actor Albert Alemany fins i tot assegura que a més de créixer artísticament, aquest treball amb gent d’altres països l’ha portat a comprovar “que l’humor és un llenguatge universal i que el Papa de Roma en el fons, és un gran clown”.
Text: Mercè Rubià / Fotografies: Teatre de l’Enjòlit
