“És una comèdia, però és una comèdia que vol mossegar”, avisa Joel Joan sobre Bons i dolents, la primera obra que signa com a autor en solitari i que arriba al Teatre Condal. Amb direcció de Nelson Valente, Joan comparteix escenari amb Agnès Busquets, Oriol Casals, Nesa Vidaurrázaga i Ana Gago en una comèdia sobre la facilitat amb què adaptem els principis als nostres interessos.
L’obra posa a prova la coherència dels personatges i la necessitat de continuar creient que són bones persones, fins i tot quan els seus actes contradiuen els valors que defensen.
Un embaràs explosiu
El Ricard està casat, té tres fills i afronta els cinquanta amb una segona adolescència. També té un deute amb el Jesús, que no s’atreveix a reclamar-l’hi. El Jesús vol ser pare, però la seva parella, la Marta, no vol tenir més fills. Les tensions esclaten durant un sopar, quan el Ricard anuncia que tornarà a ser pare, però no amb la seva dona.
Aquest anunci posa al descobert les contradiccions dels personatges i altera la mirada que en té el públic. Joan defensa que tots tenen clarobscurs i que cap no és absolutament bo ni dolent: el paper de víctima o de botxí depèn del punt de vista des del qual els jutgem.
Els cinquanta i les ganes de tornar a començar
La crisi dels cinquanta travessa l’obra com un moment de balanç entre la vida que els personatges havien imaginat i la que han construït. Segons l’actor i dramaturg, prendre consciència del pas del temps pot provocar frustració, però també empènyer-los a voler aprofitar al màxim els anys que tenen al davant.
Joan hi identifica un mecanisme d’autoengany que va més enllà de l’edat: la tendència a presentar com una elecció allò que les circumstàncies ens han permès fer. “Adaptem allò que podem i després ens diem que ho hem triat”, resumeix.
Les excuses per continuar sent bons
L’obra posa a prova les justificacions amb què els personatges intenten quedar en pau amb ells mateixos. Segons Joan, l’instint de supervivència sovint passa per davant dels principis: “Primer actuem per protegir els nostres interessos i després busquem els arguments que ens permetin justificar el que hem fet”. Valente hi introdueix un matís: “Tots som bons i dolents segons ens convingui, perquè tots tenim alguna cosa de dolents. Ara bé, també hi ha gent que és dolenta de veritat”.
La comèdia busca que el públic es reconegui en aquestes contradiccions. Joan reivindica l’humor com una via per abordar qüestions de fons: qui som, què ens mou i què ens amaguem fins i tot a nosaltres mateixos.
Més informació, imatges i entrades:
