Històricament moltes dones s’han vist sovint obligades a ocultar-se darrere de pseudònims masculins per incidir en l’esfera pública. Aquest va ser el cas, per exemple, de l’escriptora i intel·lectual francesa Amandine Aurore Lucile Dupin, més tard baronessa Dudevant, que, sota el nom de George Sand, va desplegar la seva obra i treball intel·lectual, fortament marcats per la lluita pels drets de les dones.
L’actriu Analía Puentes, després d’interpretar un personatge tan carismàtic com Maria Antonieta, es posa fins al 27 de juny a la pell de Sand sota la direcció de Jessica Walker al Teatre Gaudí amb George Sand. Mi vida es la vuestra.
L’espectacle, concebut com un monòleg, està escrit per Camilo Zaffora i Analía Puentes i combina música, literatura i teatre. El text està inspirat en Història de la meva vida autobiografia de George Sand, en novel·les i cartes de l’escriptora, testimonis i documents històrics de l’època.
L’espectacle proposa un viatge a través de la vida d’aquesta dona referent: amant, artista, mare, nena, defensora, dels drets de la dona o comunista, entre altres. “Hi havia molt material per comprendre la seva vida. Això ens va portar a prendre la decisió de mantenir i respectar el seu llenguatge, a preservar la seva pròpia veu, la seva forma literària de l’època” explica l’actriu protagonista, que confessa que interpretar l’escriptora francesa és tot un desafiament: “Sand va obrir camí per a totes les dones de la seva època i les que van seguir. Va lluitar pels seus propis drets i, per descomptat, pels de totes les dones d’aquesta època, encotillades en una societat patriarcal”.
Qui va ser George Sand?
George Sand (Amandine Aurore Lucile Dupin) va ser una llegenda de les lletres franceses. Una dona independent, un esperit lliure i una socialista compromesa en un segle de revoltes polítiques.
L’autora francesa va ser precursora del que més endavant s’anomenaria feminisme i va deixar un llegat de novel·les, contes, peces teatrals, crítiques literàries, textos polítics i una autobiografia. No sols es va dedicar a la literatura, també a la pintura i va mantenir una estreta relació amb el compositor i pianista romàntic Frederick Chopin. Una dona compromesa amb la política que va participar des de l’ombra en el govern del 1848.
Més informació, imatges i entrades a:
