El festival, que enguany se celebra del 29 de juny al 30 de juliol, reivindica la col·lectivitat com a eina d’enriquiment individual. Barcelona s’omple de creativitat, sinergies i connexions artístiques a través d’una vuitantena de propostes que busquen donar-nos respostes als temes que ens preocupen i fer-nos qüestionar els nostres temps.
Teatre Barcelona: Aquest any la perspectiva que ens proposes és mirar-nos com a col·lectiu.
Aquest any volia parlar d’humanitat, de globalitat, de col·lectivitat… No som tots iguals després d’aquests darrers anys que han passat i jo crec que hi havia ganes de reflexionar sobre la soledat o la col·lectivitat, dos temes molt universals i molt vigents després de tot el que hem viscut.
A Catalunya som un país de col·lectius, ens agrada organitzar-nos i actuar en grup.
És una cosa molt nostra. En l’àmbit artístic, per exemple, el país està ple de cors o corals i això és fantàstic. M’agrada aquest equilibri entre el que és popular i el que és contemporani. Un art popular també pot ser un art actual. No volia fer un festival únicament coral i per això he apostat per barrejar els cors amb altres disciplines com ara el circ. Són dos arts col·lectius: un uneix diferents veus i l’altre té un fort component col·lectiu en el fet artístic..
“És important que el Grec sigui un festival popular”
El circ és un gran protagonista de l’edició.
Sí, és un art molt poc conegut al nostre país. El circ és un sector on els professionals s’ajuden molts entre ells, potser per la col·lectivitat de l’art, això no passa tant al teatre. És un sector que no té el públic que hauria de tenir i és important donar-li suport. Poques vegades es veu circ en teatres públics, s’associa molt als nens i al carrer i ha entrat a les sales tard i des d’un punt de vista més contemporani. Hi ha artistes molts bons, alguns fa molt de temps que treballen i d’altres s’han format a fora i ara tornen amb espectacles de moltíssim nivell. Hi ha llocs que fan una feina molt important com la Fira Trapezi, la Central del Circ, l’Ateneu Popular 9 Barris o l’Escola Rogelio Rivel, però volia que el circ tingués una plataforma d’exhibició per tal que el públic s’enamori del circ tal com me n’he enamorat jo. Aquesta és una de les raons per les quals també hem volgut inaugurar amb circ.
L’espectacle és Pulse amb Gravity & Other Myths i la col·laboració de Cor de Noies de l’Orfeó Català. Tu tens una vinculació especial amb el món dels cors.
Un dels meus primers treballs professionals va ser el Festival de Cantonigros. Tenia 12 o 13 anys i em va permetre escoltar corals d’altíssim nivell. Al Grec d’enguany no hi ha totes les corals que hauria volgut, però si comptem amb les més top com la Coral Cantiga, la Coral Carmina, la Coral Amics de la Unió de Granollers, el Cor de Noies i el d’Homes de l’Orfeó Català o un cor de nens d’una escola del Raval que actuarà en el musical del Jordi Prat i Coll… Hi ha una dotzena d’espectacles amb corals a dins del festival, però cap concert coral. Hem apostat pel diàleg entre disciplines.
Catalunya és terra d’associacions, d’agrupacions, de moviments, de col·lectius… De fet, el Grec també va néixer com a festival fruit de la unió d’un col·lectiu d’artistes.
Sí, va néixer d’una ocupació que diversos artistes visuals, actors, directors… podríem dir una mica hippies (riu), que es van organitzar per crear un festival. Va durar dos anys i el tercer es va dissoldre i va ser quan l’Ajuntament el va agafar per convertir-lo en un festival públic.
A hores d’ara ja tens el festival del 2024 gairebé enllestit.
El tinc sobre paper i sempre hi ha canvis. Els projectes internacionals, per exemple, s’han de tancar amb molta antelació. Hi ha molta coordinació i diàleg amb festivals internacionals, però també amb els nacionals i amb els equipaments públics i privats de la ciutat. Es tracta d’optimitzar els recursos limitats que tenim per poder donar suport als creadors i artistes i fent-ho junts podem aixecar més projectes.
El Grec és un festival que només es pot fer a Barcelona?
Sí, per l’estreta col·laboració que tenim amb les Fàbriques de Creació i que ens permet ser, com a bon festival públic, un reflex de la creació del talent local. Ara bé, també hi ha d’haver propostes internacionals inspiradores que ens facin aprendre i descobrir i que aportin noves visions. Trobar l’equilibri entre totes dues visions és un gran repte que s’ha d’ajustar a un pressupost concret. El Grec també crec que és un festival molt genuí per totes les propostes que fem en espais singulars, portem el teatre a llocs inèdits on no es fa normalment. Volem que la gent descobreixi també espais a la ciutat i per això hem escampat el Grec per tots els districtes de la ciutat.
El director del Festival, Francesc Casadesús. Imatge: Alice Brazzit
Com és el teu dia a dia a la feina?
Tinc molta feina (riu). És una feina bonica, però complexa. Viatjo força i estic en contacte amb molts programadors. Com que veig molt, també recomano artistes que m’agraden a altres programadors.
Quan acaba la teva feina, quan dius prou o fins aquí?
Hi ha qui no vol anar amb mi al teatre perquè als vestíbuls no paren de fer-me propostes (riu). Rebo i parlo amb molts artistes, és la meva feina i la faig amb molt de gust. És un tema de capacitats. M’arriben moltes propostes i molta informació, però el meu cervell només és un i també tinc una vida personal. Intento escoltar i respondre tothom o derivar-los a altres portes que els puguin interessar.
Amb la pandèmia oblidada… podem dir que el sector s’ha recuperat?
És difícil contestar. Crec que encara no ens hem recuperat, encara hi ha por. Ha estat molt dur pel sector i, a més, han pujat els preus… Estem en un moment de canvi generacional. Crec que com a sector vam fer-ho prou bé durant la pandèmia, però és cert que els més joves ho tenen complicat per aixecar espectacles. Malgrat tot, crec que estem en un moment bonic en l’àmbit creatiu, hem fet un Grec amb molta creació i és un festival que crec que no m’hauria atrevit a fer fa 5 anys. Estic molt esperançat de cara al futur, la gent comença a respectar la creació feta aquí i tant de bo que aquests nous creadors acabin esdevenint figures consolidades.
Parlant de noves generacions: al Grec del 2022, un 60% del públic d’arts escèniques era públic nou.
Sí, és una dada molt bonica. Hi ha gent que es pensa que al Grec hi va sempre la mateixa gent i és fals. Hi ha molta gent que va una vegada el Grec i el meu repte és que hi vagin dues vegades.
Els abonaments han volat.
Vam vendre 15.000 entrades en 6 hores. Va ser complicat de gestionar, però era important limitar-ho per evitar ser sempre els mateixos. És important que un festival com el Grec sigui un festival popular i cal deixar espai també al públic nou, que la gent pugui accedir als espectacles.
Tots busquem els mateixos noms.
Tenim 160.000 entrades a la venda i queda molt Grec per triar. Falta rascar una miqueta i anar més enllà del primer nom perquè la programació està feta amb molta cura i tot té molta qualitat.
Escolta l’entrevista sencera aquí:
Més informació i entrades del Festival Grec 2023 aquí:
