Després del seu pas pel Teatre Principal de Palma i pel festival Temporada Alta, Burpees arriba al Teatre Akadèmia per oferir una mirada reflexiva i crítica sobre un tema de primeríssima actualitat: els extremismes digitals. Escrita i dirigida per Miquel Mas Fiol, l’obra s’endinsa sense embuts en el món dels influenciadors de la virilitat, les comunitats en línia que prometen redempció a través de l’esforç i l’autoexigència, i les ferides invisibles que aquest món genera.
Amb una estructura de road drama que t’indueix des del primer moment, i un repartiment de luxe —Ann Perelló, Biel Montoro i Joan Sureda—, Burpees posa sobre la taula preguntes que travessen generacions: com podem estimar algú que pensa completament diferent de nosaltres? Quin buit emocional hi ha darrere de la necessitat de pertànyer? Com pot una persona arribar a convertir-se en un extremista digital?
Ens trobem amb els tres actors a Sants, on assagen una escena que repeteixen una vegada i una altra fins a polir-ne el mínim gest. Quan s’atura la sessió, comencem parlant sobre qui és realment el protagonista de Burpees.
Teatre Barcelona: El vostre treball posa molt en valor la relació entre els tres personatges. Com definiríeu aquest triangle?
Ann Perelló (AP): És un triangle de dependència. La Sofia busca el seu germà, però en realitat busca comprendre’s a ella mateixa.
Biel Montoro (BM): Jo diria que és una cadena: el meu personatge admira el de Joan, el de Joan influeix sobre tots, i la Sofia intenta rescatar-nos d’aquest cercle.
Joan Sureda (JS): Són tres maneres de viure el buit. Cap dels tres està en pau. I per això es necessiten, encara que s’acabin fent mal.
En el teu cas, Joan, has estat l’últim en incorporar-te al projecte. Com ha estat l’experiència de fer teu un personatge tan complicat i en tan poc temps?
JS: Incorporar-me al projecte ha estat gairebé un viatge de supervivència. Substituir un actor pocs dies abans de l’estrena m’ha permès veure el personatge sense filtres, des de la vulnerabilitat. El meu personatge defensa idees terribles, però l’has d’estimar per poder-lo interpretar. Si no l’estimes, no l’entens. I si no l’entens, només en fas caricatura.
Què us ha atrapat més d’aquest projecte?
BM: L’enfocament. És una història molt ben explicada: no jutja, sinó que observa. Tot i ser un tema que necessàriament s’ha d’abordar des d’una posició ideològica, ho fa sense caure en judicis morals simples o reduccionistes. Hauria estat molt fàcil mirar aquests personatges des d’una certa superioritat, però el text és prou complex per entendre el perquè de les seves accions. Això la fa més honesta i, alhora, més humana.
Ara que us esteu posant en la pell d’aquestes persones, d’on creieu que surt la necessitat de seguir aquests gurús de les xarxes socials?
JS: Parteix de la desesperança, de viure en un entorn caòtic on els valors s’han desdibuixat i el futur és incert. Quan no tens referents, la necessitat de creure en algú que t’ofereix seguretat a través de la disciplina, l’esforç o l’èxit personal es converteix en una llum per a molts joves. És molt fàcil desmuntar aquests discursos, però, al cap i a la fi, tots necessitem creure en alguna cosa. Tots ens aferrem a unes certeses que també poden esfondrar-se d’un dia per l’altre.
Com encareu aquesta estada al Teatre Akadèmia?
AP: La veritat és que tot l’equip està molt il·lusionat. És un espai ideal per a una història tan íntima. Venim d’un teatre gran com el Principal de Palma, però aquí el públic el tindrem a tocar, gairebé respirant amb nosaltres. Això ens permetrà trobar una energia que encara no havíem descobert.
Burpees es podrà veure al Teatre Akadèmia del 12 de novembre al 7 de desembre. Una obra que parla el llenguatge del present i connecta amb el públic jove, però que interpel·la tothom que vulgui mirar el món sense filtres.
Més informació, imatges i entrades:
