Grec Festival 2024

Si mai us heu plantejat com introduir la canalla en els mites grecs, deixeu-ho estar: en aquest espectacle, pensat per ser vist només per nenes i nens, els hi expliquen d’una manera crítica i amb referències contemporànies.

Si mai us heu plantejat com introduir la canalla en els mites grecs, deixeu-ho estar: en aquest espectacle, pensat per ser vist només per nenes i nens, els hi expliquen d’una manera crítica i amb referències contemporànies.

Tornant a la fisicalitat, la coreògrafa Lali Ayguadé reivindica a Runa l’existència tangible davant la lleugeresa intranscendent del món actual i ens convida a sentir el pes dels cossos i a recordar el que som en essència: éssers vius.

Si mai us heu plantejat com introduir la canalla en els mites grecs, deixeu-ho estar: en aquest espectacle, pensat per ser vist només per nenes i nens, els hi expliquen d’una manera crítica i amb referències contemporànies.

Xavier Albertí presenta El burlador de Sevilla, a partir de la obra atribuida a Tirso de Molina, una nova versió del clàssic en el qual es basa un dels grans mites europeus, amb música inclosa-

Ofèlia (Panic Attack) és la creació més recent d’Àlex Rigola, un poema escènic sobre l’ansietat per a vint espectadors i espectadores.

Dos inèrprets de l’antiga Iugoslàvia, Vladimir Aleksić (actor) i Sanja Mitrović (directora i actriu), entrecreuen la seva experiència personal amb la cinematografia d’un país que ja no existeix i es pregunten què en queda, actualment, dels valors de justícia i equitat social amb els quals van créixer. Comrades, I Am Not Ashamed of My Communist Past és una història d’amistat, amor i guerra, el record d’un país que ja no hi és, només en la imaginació i la memòria, i també una mirada als valors […]

El Teatre Akadèmia presenta tres lectures interpretades pels actors i actrius que formen part del projecte Nous horitzons. Un projecte de dramatúrgia contemporània concebut per la direcció del Teatre Akadèmia amb el propòsit de crear i formar un viver de joves intèrprets. Aquestes lectures formen part del cicle El batec del Grec organitzat per les sales de proximitat de Barcelona dins del Grec Festival 2022.

El millor cinema a l’aire lliure celebra l’edició número vint. El Castell de Montjuïc rep, un any més, la sala de projeccions més fresca de la ciutat, que dedica quatre nits a la música i a les produccions audiovisuals més noves dins el Grec Festival de Barcelona. En aquesta ocasió, Belfast + Los Stompers.

Quatre personatges i un únic actor, en una mena de road movie teatral que combina l’humor, l’absurd i la crítica per parlar-nos sobre una Mallorca que per a uns és un paradís i, per d’altres, el Paradís perdut.

Gardien party és una creació conjunta del dramaturg, director d’escena i realitzador Mohamed El Khatib, un especialista en propostes artístiques de tipus documental, i de Valérie Mréjen, una escriptora, artista visual i videocreadora francesa que basa la seva feina en la vida quotidiana.

Què és harmoniós i adient i què és exagerat i desborda els límits del que considerem “bon gust”? Aquesta proposta qüestiona els límits del que veiem adient i aposta per un desbordament físic i estètic en temps de contenció i austeritat.

Dansa i teatre conflueixen en la nova creació d’ Alan Lucien Øyen un dels artistes més innovadors de l’escena noruega i internacional. A Story, story, die hi repassa les mentides que diem per aconseguir allò que tots i totes volem: ser estimats.

El col·lectiu Que no salga de aquí presenta Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una obra de teatre documental que parla d’intersexualitat i posa vivències personals sobre l’escenari.

Bach to the future 1.0 és un espectacle interdisciplinari de música i teatre físic que ens transporta a un nou univers generat per la col·lisió entre Johann Sebastian Bach i la intel·ligència artificial.

El carrer és el territori natural de la companyia Antigua i Barbuda que sorprèn el públic amb grans creacions que potser són mecàniques, però que sempre tenen ànima. I més a El gran goril·la, en què donen vida, en plena ciutat, a un simi gegant.

La Baldufa s’endinsa en el món de la dansa contemporània, i ho fa de la mà de la millor professora possible: Sol Picó. No torneu a dir “jo això no ho puc fer”, com a mínim fins que no hàgiu vist aquest espectacle, una proposta d’una companyia dedicada al teatre familiar que ha decidit llançar-se al buit… i aprendre a ballar!

El col·lectiu Las Huecas presenta Aquellas que no deben morir, un projecte en procés de creació que voreja la idea, la gestió, la localització i l’economia de la mort.

Tota una declaració d’intencions de la celebració de la diversitat que proposa aquest cicle d’actuacions. L’art drag i la performance esdevenen eines per explorar el flamenc i desafiar la categorització de les sexualitats dissidents.

A Fiq (Depserta’t) hi podrem veure prop d’una quinzena de joves talents de l’acrobàcia, l’univers visual d’un conegut fotògraf, la música d’un popular DJ…: amb aquests elements ha creat el seu nou espectacle la companyia Groupe Acrobatique de Tanger, que posa al dia la tradició acrobàtica marroquina. Llum, energia, dinamisme fins a l’extrem. Pensareu en aquests conceptes quan vegeu el resultat de la feina del conjunt d’artistes que aplega aquest espectacle. Els van triar després d’audicions per tot el Marroc, gràcies a les quals s’ha […]

Convencions teatrals, viatges en el temps, l’amor en temps de l’Apocalipsi… La creadora Cris Blanco amb un gran projecte entre mans, comença a construir-lo des de baix. Grandissima Illusione és un homenatge al teatre en forma d’un vodevil de ciència-ficció.

Després d’un any durant el qual El Conde de Torrefiel han presentat declinacions diverses del projecte Ultraficcions, arriba a escena l’espectacle resultant, Una imagen interior. Una proposta sobre la realitat i la ficció que ha atret l’interès dels principals festivals europeus.

Un espectacle inspirat en la sonoritat i els patrons de confecció de les antigues fàbriques tèxtils, així com en les memòries de les seves treballadores i els seus cants. Una celebració del treball col·lectiu, la solidaritat i la sororitat.

Programa doble electritzant que farà coincidir el DJ set de Gloria Viagra la icona drag per excel·lència de l’escena berlinesa amb una performance sobre el desig dissident i l’amor sadomasoquista a càrrec de Anneke Necro i Silvia Rubí, dues agitadores del postporno feminista.

Idiota de Marlene Monteiro Freitas, és una performance que ens introdueix en la cèlebre capsa de Pandora però, també, en el món d’una creadora extravagant i iconoclasta, autora d’uns treballs sorprenents i enlluernadors.

El monòleg Scratch posa el punt de mira en els pactes del desig, la simulació dels nostres estats anímics i la sexualitat permesa a la dona, i una performance de Txe Roimeser que invoca un Molino ple de vellut, lluentons, fum i desitjos.

Bajau el nom d’un poble del sud-est asiàtic amb una relació especialment estreta amb el mar dona nom a un espectacle familiar de la companyia Ponten Pie, que imagina la possibilitat que els éssers humans s’adaptessin a viure en un medi líquid.

Quina deu ser la relació entre les coses quotidianes i els grans esdeveniments, entre les coses minúscules i les que són èpiques? ATRESBANDES us convida a pensar-hi, una companyia que us proposa projectar una mirada nova sobre la realitat en l’espectacle Aspecte global d’una qüestió.

El monòleg Scratch posa el punt de mira en els pactes del desig, la simulació dels nostres estats anímics i la sexualitat permesa a la dona, i un directe de neoflamenc queer a càrrec de l’artista multidisciplinar Álvaro Sola.

A 28 i mig les imatges i l’estètica de Federico Fellini són el punt de partida d’un viatge per la cultura universal, la vida i l’amor, tot vist amb els ulls del teatre i de l’art.

Els temps de les coses de Martí Costa Olivé parla de com el context on creixem i la nostra família estableixen quins seran els conflictes i els reptes a resoldre per tal de responsabilitzar-nos del nostre present i poder sentir com a nostre el temps que vivim.

Reset de Laura Giberga és un viatge on l’oníric i la realitat s’omple de testimonis i ficcions mancades de privilegis. Una invitació a començar de nou.

Una artista disposada a renovar el llenguatge del teatre contemporani porta a escena una creació en forma d’una trilogia de performances. Són unes faules polítiques que indaguen en la creació i l’estat actual del continent europeu.

Quina relació mantenen joc i mort? Amb aquesta pregunta en ment i treballant exclusivament amb actrius no professionals, la companyia Ça marche inicia una trilogia que desenvoluparà en els propers anys.

Maña és una proposta escènica directa i transparent que té com a objectiu la construcció d’un arc gegant amb caixes pesades utilitzant la mínima força possible, i una tecnologia antiga, però plena de vigència. L’enginy és la clau de l’espectacle.

Negatius és un projecte que aborda la figura de Robert Capa des d’una òptica de ficció. La trama repassa els fets més rellevants dels fotoreporters de guerra Gerta Pohorylle i Endre Ernö Friedman (creadors del pseudònim R.C.) i també porta a debat com ha canviat la concepció d’aquestes figures amb el pas del temps. La invisibilització de la dona, l’ètica periodística en la narració de conflictes bèl·lics o la revisió de la pròpia història (ambdós foren personatges cabdals en la Guerra Civil Espanyola) són alguns […]

El millor cinema a l’aire lliure celebra l’edició número vint. El Castell de Montjuïc rep, un any més, la sala de projeccions més fresca de la ciutat, que dedica quatre nits a la música i a les produccions audiovisuals més noves dins el Grec Festival de Barcelona. En aquesta ocasió, Call me by your name + Los Carosones.

The Wooster Group, una companyia de referència dedicada al teatre, la dansa i l’audiovisual converteix en l’espectacle The B-Side, la reinterpretació en viu de l’àlbum de folk: Negro Folklore from Texas State Prisons enregistrat l’any 1965 en una presó de Texas.

Thomas Noone Dance basteix una reflexió sobre la confiança, la lleialtat i la col·laboració, basada en la faula d’origen hindú La gata, el mussol, el llangardaix i el ratolí.

Safo és un poema escènic, musical i visual que explora la figura de la gran poeta de Lesbos. Enigmàtica i misteriosa, és una autora venerada i respectada fins avui, que va compondre més de deu mil versos, dels quals només ens han arribat escassos poemes complets i versos solts. En contrast amb la clamorosa absència de la seva obra, la seva figura llegendària no ha fet més que créixer amb el temps. Un joc metateatral dirigit per Marta Pazos, amb música i interpretació de Christina […]

L’escenari, indret per excel·lència del dispositiu teatral, protagonitza el nou muntatge de La Veronal: Opening Night.

Vetllada de contrastos entre l’art pop electrònic sofisticat de Hidrogenesse, tota una institució de la ciutat i la reapropiació queer i pagana de la iconografia cristiana a càrrec de la performer soprano Nebula Millarca.

Por, esperança, incertesa i aquells sentiments que no es poden descriure amb paraules centren dues coreografies de Nazareth Panadero, una artista de Madrid que durant més de quaranta anys ha treballat amb la companyia de Pina Bausch.

Las cosas és un treball que exposa la importància relativa dels objectes. Com conviuen fora de les persones i dins de les persones. És una peça escènica que juga amb l’humor i la paradoxa des de la possibilitat de jugar amb el valor de les coses i de la possibilitat de tenir, guardar, pensar les coses. Los Torreznos, com a dues persones normals, es fan preguntes i intenten entendre com es fan «les coses». «Quines coses tens al cap?» «Quines coses et fan falta» «Com […]

Els paisatges terribles als quals pot conduir una passa fora del camí, els miracles, la vanitat, la innocència o la solitud són alguns dels temes que tracta Fàtima, la nova proposta dramatúrgica d’un l’autor contemporani i sempre sorprenent, Jordi Prat i Coll.

Loop és dansa dins de la dansa. Un espectacle de Aracaladanza per a públic familiar amb el qual una de les grans companyies de l’Estat espanyol ret homenatge als escenaris i a totes les persones i coses que hi ha al damunt.

Una trobada estimulant i improbable entre diferents generacions d’artistes queer vinculades al teatre de varietats arrelat al Raval i al Paral·lel, Raval Cuir “De(s)generadas“, i la performance més física, transgressora i emocional de Miguel Andrés.

Què s’amaga a la nostra mirada i quins factors poden fer que la nostra percepció ens enganyi? Trobareu material per reflexionar-hi en un espectacle de dansa amb nom d’iceberg Larsen C i un llenguatge propi construït a còpia de minimalisme i poesia del creador grec Christos Papadopoulos.

De la nit berlinesa a la copla espanyola, de “Show Girl” a “La Violetera”, aquesta vetllada proposa dues personalíssimes fusions de ball, performance i transformisme amb les quals viatjarem del cuplé al tecno a tot ritme i a tot color.

Música, tallers, animació… I tot, pensat per als més petits i petites de la casa. Voleu viure un Grec de talla menuda ple de propostes que fascinaran els nens i nenes i els adults que els acompanyin? Us esperen a Montjuïc. El Teatre Grec, i especialment el roserar Amargós, que és el nom amb el qual es coneixen els jardins que envolten aquest recinte teatral, torna a ser un any més escenari d’una proposta festiva que està pensada per introduir els nens i nenes en […]

Desert parteix de la peça Timber (2009) del compositor americà Michael Gordon (1956-), obra va ser estrenada a Espanya per l’ensemble de percussió FRAMES Percussion l’any 2016.A través d’una nova posada en escena del ballarí i coreògraf Albert Quesada i amb un innovador disseny de so, es proposa una relectura de la peça a més d’una experiència immersiva única.

Una proposta capaç de dinamitar l’ordre i la normalitat amb música urbana, queer, explosiva i irreverent de Las Marikarmen, i una performance de Marga Socias que fa servir els sentits, el cos i la memòria per convidar-nos a no perdre mai la curiositat infantil.

Black Sun és la materialització d’una insatisfacció vital permanent, feta dansa: una travessia cap al paisatge malenconiós, un mecanisme que condueix a una visió del món que bascula entre el plaer i el dolor més absoluts.

Barbados, etcétera són tres històries breus que giren al voltant d’uns mateixos temes (la parella, la comunicació, l’amor i tot allò que els acompanya) i que ens introdueixen en el món de Pablo Remón, director, dramaturg i guionista amb un llenguatge narratiu propi.

A Sondheim Night Music, amb una orquestra de quaranta músics i vuit cantants en escena, és un homenatge a un compositor que va elevar els musicals a la categoria de les grans produccions escèniques.

Dopaland d’ Eu Manzanares és una de les lectures que forma part del cicle El batec del Grec organitzat per les sales de proximitat de Barcelona dins del Grec Festival 2022.

Paradise Lost (Lies Unopened beside me), un clàssic de les lletres angleses i peça clau de la literatura universal, rellegit de manera libèrrima per la companyia Lost Dog que treballa amb els llenguatges més diversos, des del teatre i la dansa fins al circ i la narració oral.

El Diablo Cojuelo és una nova producció de la companyia de clown Rhum & Cia amb dramatúrgia de Juan Mayorga (premi nacional de dramatúrgia), a partir de la novel·la de Luis Vélez de Guevara. Un espectacle que ens permetrà gaudir de la confrontació entre formes de teatre còmic popular del segle XVII i els seus epígons contemporanis, els pallassos.

Persones migrants i exiliades que demanen asil omplen la sala d’espera de l’aeroport on transcorre En Transit de Amir Reza Koohestani, una ficció que neix de l’adaptació d’una novel·la Trànsit d’Anna Seghers que ens parla sobre els refugiats que fugien de l’Alemanya nazi.

Res de Bàrbara Mestanza és una de les lectures que forma part del cicle El batec del Grec organitzat per les sales de proximitat de Barcelona dins del Grec Festival 2022.

La Cia. Voël presenta Boira, una proposta poètica i onírica que, mitjançant el circ i la música en directe, ens convida a reflexionar sobre les conductes afectives modernes.

El nou projecte de la companyia PSiRC es titula Després de ToT, una saga molt simpàtica i que fa mal. Exploren el gènere de les sagues en un context escènic. El conjunt dels seus relats es fa a través d’episodis, i la producció conclourà l’any 2022 en una gran obra escènica.

Un tipus de nus es converteix en metàfora en la darrera creació de la companyia basca i catalana La Intrusa. Prusik ens presenta un grup de dones que, davant el fracàs inevitable de la humanitat, creen una nova comunitat.

El millor cinema a l’aire lliure celebra l’edició número vint. El Castell de Montjuïc rep, un any més, la sala de projeccions més fresca de la ciutat, que dedica quatre nits a la música i a les produccions audiovisuals més noves dins el Grec Festival de Barcelona. En aquesta ocasió, West Side Story + LaKolmena BCN.

En la primera cita d’enguany, el festival Desvarío rep un dels cantaores més emblemàtics del flamenc actual. Arcángel és un nom de referència des de fa molts anys. Amb unes facultats prodigioses, va ser assenyalat per Enrique Morente com un dels cantaores amb més projecció. En la seva manera d’entendre el cante hi conviuen amb naturalitat un coneixement profund de les arrels del gènere i un interès constant per trobar nous camins de desenvolupament musical. Ha rebut nombrosos premis de crítica i públic i el […]

Gemma Humet és una de les veus més noves de l’escena catalana, però recull, en les seves creacions, l’herència de la cançó d’autor i de la cançó de protesta. Ens ho mostra a Rere tot aquest fum, un disc absolutament personal en el qual es qüestiona el concepte de l’amor romàntic.

A Les vedettes, el Grup artístic comunitari de l’Antic Teatre amb l’acompanyament professional de Marta Galán Sala i Montserrat Iranzo i Domingo us proposem assistir a una obertura de procés de la nova exploració escènica del grup artístic comunitari de l’Antic Teatre a partir de l’imaginari coreogràfic de Bob Fosse, els relats de vida dels / de les participants i la reflexió crítica entorn la societat de l’espectacle. Dedicat a títol pòstum a la Graciela Alonso Domingo. La teva llum sàvia, dolça i rebel ens […]

Romeo Castellucci un dels dramaturgs més radicals del teatre europeu porta a escena Bros, un muntatge en el qual comèdia, tragèdia i violència es reflecteixen l’una en l’altra. L’obra és a càrrec d’un equip d’intèrprets no professionals compromesos en l’obediència cega.

Ni tan sols cal ser una persona especialment coneixedora del flamenc per haver sentit tocar el guitarrista i compositor José Miguel Carmona, fill de Pepe Habichuela i la bailaora Amparo Niño, ja que va ser un dels noms propis del flamenc fusió, o nou flamenc, dels mítics Ketama, dels quals va entrar a formar part amb només 16 anys. Paral·lelament, ha col·laborat amb grans músics, que van des de Paco de Lucía i Jorge Pardo fins a Carles Benavent o Javier Colina. Aquest últim és […]

Les artistes Vanesa Aibar i María Marín presenten Certidumbres, un espectacle protagonitzat per Aibar, una bailaora i creadora de Jaén que parteix del flamenc i la dansa espanyola per crear una dansa moderna i lliure. Amb ella hi trobem la cantaora i guitarrista María Marín, nascuda a Utrera, formada en guitarra clàssica als Països Baixos i artista amb una visió oberta del flamenc, que ha col·laborat en projectes de jazz, música clàssica i músiques del món. Potser l’heu vista col·laborant amb grans artistes internacionals com […]

Andrés Marín, ballarí i coreògraf sevillà especialment lliure en les seves creacions, practica un flamenc auster i minimalista, allunyat de la tradició més estricta. Inquiet i inconformista, és un gran renovador del gènere que ha col·laborat amb artistes com la coreògrafa i ballarina Blanca Li i el musicòleg Llorenç Barber i que ha dut el seu art a escenaris que van des del Sadler’s Wells de Londres, l’Òpera de Lille i el Festival Flamenc de Los Angeles, fins al Festival Flamenc de Nimes, el Festival […]

Entre la música popular i els sons moderns, Alba Carmona ha estat mitja vida estudiant les músiques d’arrel, uns coneixements que ha compartit amb artistes com Perico Sambeat, Carlos Saura, Chano Domínguez o Las Migas. Ara, després de passar per l’experiència de la maternitat, l’artista crea els seus propis temes en un primer disc en solitari compost gairebé íntegrament per ella mateixa. Li produeix el disc Jesús Guerrero, un dels grans artistes de l’escena flamenca actual, que també serà el guitarrista que l’acompanyi en la […]

Innovadora tant en la forma com en el missatge, la bailaora catalana Ana Morales, analitza a Peculiar la diferència partint d’una visió renovadora del flamenc. Ho fa en un escenari compartit entre intèrprets reals i els que intervenen en una peça de videodansa.

Paraíso perdido d’Helena Tornero, a partir del poema de John Milton, és un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des de la mirada contemporània que és, també, un tribut a l’ofici de comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió.

Electrònica, folk, cançó melòdica o R&B són només alguns dels estils que conflueixen en la veu angelical de Lucas Bun, un artista barceloní per descobrir.

Sílvia Pérez Cruz presenta Género Imposible. Dansa, teatre, cine, poesia… Aquestes disciplines s’han creuat més d’una vegada a la trajectòria de Sílvia Pérez Cruz. Ara tornen a fer-ho en un laboratori creatiu a càrrec d’artistes d’escenes diverses que és tota una celebració de la interdisciplinarietat.

El millor cinema a l’aire lliure celebra l’edició número vint. El Castell de Montjuïc rep, un any més, la sala de projeccions més fresca de la ciutat, que dedica quatre nits a la música i a les produccions audiovisuals més noves dins el Grec Festival de Barcelona. En aquesta ocasió, Un héroe + Yacine Belahcene.

Potser els videoclips que ens mirem amb avidesa no són tan innocents com semblen. I si fossin missioners del nostre temps encarregats de sembrar en les nostres ments el masclisme, el culte a la riquesa i la desigualtat? El missioner de La Virgueria és un text carregat d’humor negre, una música que és protagonista de l’espectacle i que inclou tant una banda sonora original com cançons especialment conegudes, el llenguatge corporal i un seguit de videoprojeccions que marquen l’estètica del muntatge. Tots aquests llenguatges, fets […]

Existeixen els superherois? La resposta és sí. Viuen tots a les botigues de còmics. Aquests espais habitats per éssers estranys, que sembla que tinguin un peu entre la realitat i la ficció -ara no ens referíem als superherois, sinó als clients d’aquestes botigues-. La Chispa és una història quotidiana que transcorre en una petita botiga de còmics. Una comèdia esbojarrada on uns joves emprenedors hauran de decidir si continuen amb la seva petita botiga de barri o es posen una capa i un antifaç i […]

Quant temps em queda? és la nova comèdia per morir-se de riure de la dramaturga i directora Marta Buchaca.

Veu emergent de la dramatúrgia actual, Eu Manzanares -l’autora resident de la Sala Beckett la temporada 22-23- construeix a Nessun Dorma una maquinària teatral de precisió, un text de teatre dins del teatre en el qual les històries personals esdevenen universals.

Una de les companyies de circ australià contemporani més reconegudes internacionalment torna al Grec amb una obra que converteix el públic, els acròbates i el cor en un únic organisme fascinant.

Emma Vilarasau ens demostra la seva habilitat interpretativa en aquest tribut a l’ofici de monologuista. Lali Symon és un espectacle que alterna comèdia i tragèdia. Realment coneixem a les grans estrelles? Els nostres ídols es mostren tal com són?

La companyia de dansa Malpelo presenta Double infinite. Amb el bagatge de 35 anys de trajectòria que els ha consolidat com un dels referents de la dansa del nostre país, Pep Ramis i María Muñoz es retroben de nou i excepcionalment a l’escenari amb aquest duet.

Fusió de talents entre un coreògraf i ballarí belga i francès Damien Jalet i un artista plàstic japonès Kohei Nawa, en un muntatge en què set intèrprets sense rostre construeixen un cos col·lectiu. L’element sòlid és aquí tan protagonista com el líquid i el gasós.

El dramaturg i director britànic Alexander Zeldin ha explorat en escena temes com els costos de l’austeritat, el poder de la comunitat l’impacte de la vellesa i la fi de la vida, i a Les confessions ens explica la història d’una dona, del naixement fins a la mort.

Aquest espectacle us posarà els pèls de punta i transformarà durant una estona el passeig de Gràcia. Els edificis modernistes passaran a un segon pla mentre us mireu un equilibrista… caminant pel cel.

Bèsties, fins on estaria disposada a arribar una mare perquè la seva filla aconsegueixi allò que vol? Un text que ens parla sense embuts sobre la cultura de la hipersexualització i la pornificació dels i de les menors.

Altsasu indaga en un incident que va succeir l’any 2016 en un poble navarrès i que va enfrontar veïns i agents de la Guàrdia Civil es va convertir en un cas mediàtic. Què va passar realment? Aquest muntatge s’hi aproxima des de la ficció i sense prendre-hi partit. María Goiricelaya i la companyia La Dramática Errante han triat el cas Altsasu per reivindicar el dret a la memòria i l’ús de la història en els projectes escènics. Es pregunten tant per l’abús de l’ús del […]

Silvia és una obra escrita i dirigida per un dels grans noms del circuït escènic alternatiu de Buenos Aires, i també, un nom conegut dels escenaris barcelonins. Nelson Valente, és un autor que hem vist ja en algunes ocasions a la ciutat (Sólo llamé para decirte que te amo ha estat una de les últimes o Gossos, que es va estrenar al Grec 2020). Aquest muntatge forma part d’un projecte conjunt de col·laboració entre autors, autores, directors i directores catalans i de l’Argentina. Ha estat […]

Segur que les coses que ens semblaven que eren per a tota la vida són, efectivament, per sempre? Dramaturga i guionista de moltes obres teatrals i sèries dels últims anys, Cristina Clemente recrea a La paella dels dijous una situació límit viscuda en el si de la família. Muguet Franc s’estrena com a directora després d’una llarga carrera com a actriu i ajudant de direcció.

La veu submergida de Maria Palma Borràs és un projecte multidisciplinari que posa en diàleg el circ amb un medi poc habitual, l’aigua, per tal de compartir amb el públic l’experiència de l’apnea i parlar de les profunditats i del subconscient de l’ésser humà.

Si algun cop us ha fet l’efecte que la vida us deixa de banda i se centra en les generacions més joves, us emocionarà Vetus venustas, que parla amb el llenguatge del circ sobre l’envelliment en la nostra societat. Dirigeix l’espectacle Leandro Mendoza, nom fonamental de l’escena del circ contemporani a Catalunya i més enllà que, des de l’any 2008, és el director de la companyia Cíclicus. Del 2017 fins al 2022 va ser el director artístic del Festival Trapezi, Fira del Circ de Catalunya.

Cabosanroque presenta Dimonis, una instal·lació que pren com a punt de partida els exorcismes en què participava Jacint Verdaguer, per reflexiionar sobre la possessió.

Els conceptes del buit i el no-res centren una proposta de “circ metafísic” que combina les acrobàcies, els efectes òptics i el llenguatge coreogràfic en un espai de representació singular: una carpa en forma de sitja o gran cilindre en L’Absolu

L’obra de Joan Brossa inspira la primera obra de teatre expandit de la trilogia que recorre l’obra de tres grans noms de les lletres catalanes per parlar de temes universals. Una obra sense actors o una acció musical sense músics: No em va fer Joan Brossa

El personatge d’un quadre de Degas esdevé protagonista d’una reflexió sobre la invisibilització de qui és diferent. Es basa en les experiències d’una bailaora anglesa amb les arrels a Ghana que presenta el primer solo.

Sasha Waltz & Guests i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu presenten Beethoven 7. El somni musical d’un món nou i lliure, convertit en dansa. La primera part dialoga amb els sons electrònics de Diego Noguera i la segona, amb un Beethoven interpretat per l’Orquestra del Liceu.

Titanas al Born, son quatre dones, totes amb carreres llargues a l’esquena i experiència consolidada, protagonitzen un espectacle innovador en una versió creada específicament per a El Born Centre de Cultura i Memòria. Quatre gegantes de la dansa i de la música.

Un assaig crític i escènic feminista sobre la sobirania de l’objecte de desig en un context sentimental, sexual i comercial: sovint, sempre, violent o violentat.

Us deixaríeu posar un esquellot? Potser si fos aparell electrònic i portar-lo us convertís en una peça important d’un muntatge escènic singular… acceptaríeu convertir-vos en un instrument musical. Veniu, que formareu part del Ramat Simfònic.

Guardianes del corazón de la Tierra de La Conquesta del Pol Sud és un recorregut des del centre d’Europa fins al cor de la selva amazònica. Poesia i documental es combinen per acostar-nos a una realitat llunyana on, paradoxalment, ens veiem reflectits.

La tradició flamenca abraça l’avantguarda en els muntatges de Rocío Molina, una artista que a Carnación col·labora amb El Niño de Elche i es llança a explorar la naturalesa del desig.

Celso Giménez, un creador escènic a qui coneixem per la seva feina amb la companyia La Tristura s’endinsa en solitari amb Las niñas zombi en la història política recent per tal de preguntar-se com afecten les nostres vides l’herència i les genealogies.

Ara que és evident que el món i els seus recursos són finits, és viable continuar pensant que els desafiaments que afrontem es poden resoldre de manera individual? Aquesta i altres preguntes es formulen a Una illa, un espectacle de l’Agrupación Señor Serrano creat amb l’ajuda de diferents intel·ligències artificials. La proposta de la companyia deixa de banda els recursos escènics, de vídeo i dramatúrgics que han caracteritzat els seus treballs anteriors, per proposar un llenguatge més visual, plàstic i poètic.

La mort, en l’escena i en la vida. Què ens uneix davant la fi de l’existència? Què quedarà de nosaltres quan no hi siguem? La ballarina, performer i coreògrafa Sònia Gómez i el tàndem musical experimental Los Sara Fontán s’ho pregunten a Fem una bona pena abans de morir del cicle Escenes.

Quin futur ens espera després del final de tot plegat? Quines formes d’habitar el futur podem imaginar? Us en parlen aquests artistes en una proposta que us obrirà les portes de la imaginació gràcies a l’ús creatiu de la veu, el moviment i la llum.

One night at the Golden Bar és una performance de poesia i dansa en la qual l’autor malagueny, Alberto Cortés, ens submergeix en l’ambient nocturn dels bars i de les relacions afectives per parlar-nos sobre identitat de gènere i sobre les moltes cares que adopta l’amor.

Dos grans noms del teatre europeu i una formació puntera del teatre clàssic en castellà posen en relleu la potència, la profunda vigència i el caràcter inquietant d’una de les grans obres del Segle d’Or espanyol.

En un afany per sentir-se encara més viva, Clara Poch Masià crea Lady Panda com a metàfora per explorar l’abisme de les seves polaritats més profundes. Una reflexió sobre la complexitat humana i la confusió social.

Jaleo is a crime es troba entre la rave i la festa flamenca. Els germans Jiménez creen en escena un espectacle que és el punt de trobada entre el flamenc, l’electrònica, el cinema en viu i les visions crítiques del món del nostre temps.

A Reminisencia, la paraula, el material d’arxiu i les imatges de Google Earth serveixen per explicar una història personal que, alhora, és una reflexió sobre Xile i la memòria, mig segle després del cop d’estat i amb els moviments socials actuals de fons. Firma l’espectacle Malicho Vaca Valenzuela, un actor format a la Universitat de Xile i diplomat en Realització Audiovisual a l’Escuela de Cine de Chile. És també un narrador oral i treballa com a director i dramaturg de la companyia Le Insolente Teatre.

Un jurat europeu ha triat, per la seva singularitat i creativitat, els artistes que enguany s’afegeixen a una plataforma dedicada als artistes de circ emergents. Un tast del millor circ contemporani que es fa a la Unió Europea.

Mercè Arànega interpreta Instruccions per fer-se feixista un projecte nascut de la immediatesa, d’una reacció gairebé defensiva dels seus creadors davant l’augment de representativitat parlamentària de l’extrema dreta a les últimes eleccions espanyoles i catalanes.

Ens fa més humans el retorn a la naturalesa o l’ús de la tecnologia? S’ho pregunta una instal·lació teatral que forma part de l’anomenada Trilogia del No-Temps, uns muntatges ambientats en un temps i un espai distòpics.

Quatre solos soles, quatre veus femenines ens presenten quatre creacions líriques contemporànies, en un viatge de la comèdia al drama, a través de quatre dones atrapades en les seves circumstàncies vitals.

Quina relació té l’ésser humà amb el seu entorn? Hi ha una manera més harmònica de connectar-hi per trobar l’equilibri? A Dins el cor del món la companyia Engruna teatre es basa en la novel·la La mujer que buceó dentro del corazón del mundo, de l’autora mexicana Sabina Berman.

La plaça del Diamant, una obra essencial del nostre imaginari cultural, una capbussada en l’univers de Mercè Rodoreda, amb una lectura contemporània a càrrec de la directora Carlota Subirós.

S’acaba un món i en neix un altre. La companyia de dansa La Veronal, en el millor moment creatiu, s’adreça a l’adolescència amb Firmamento per parlar sobre el dolor de la pèrdua, però també de l’esperança en el que ha de venir.

La música del segle XXI, però també la literatura, les arts plàstiques o el cinema, segueixen marcades per l’obra de Wagner. Aquest concert repassa la música del mestre a la llum de les seves influències històriques.

En comptes de cantar les heroïcitats i els avanços de l’ésser humà, aquesta lliçó d’història explica com aquestes proeses es van aconseguir a través de les atrocitats més inhumanes. Una forma catàrtica de riure’ns de nosaltres mateixos.

L’espai on llegim un llibre modifica la manera com l’interpretem? Es pot llegir durant un espectacle? Si voleu respostes o si us pregunteu si literatura i tecnologia són oposats, us esperen en aquest muntatge pluridisciplinari i itinerant: El valor de res

Who killed my father té com a elements centrals unes vivències explicades en un monòleg en primera persona i una marcada crítica social. Parteix de la narrativa d’Édouard Louis, autor francès que basa aquesta obra en la pròpia biografia. Un dels grans mestres del teatre europeu, Ivo van Hove, l’ha portat a escena.

Los juegos feroces, és desequilibrada, enfebrida, apassionant… Així, en paraules de l’actor, director, guionista i artífex d’aquest muntatge, Iván Morales, és la novel·la riu que va publicar entre els anys 2002 i el 2003 l’escriptor Francisco Casavella. Era el retrat en tres volums de la vida de Fernando Atienza, representant d’una Barcelona que treia el cap en els còmics, la literatura o l’escena artística, però que va ser invisibilitzada en el món del teatre, el cinema o la televisió. La Barcelona que retrata aquesta novel·la […]

I si esborrem les fronteres entre el públic i els intèrprets? S’ho han proposat els integrants de la coneguda formació coral barcelonina i una coreògrafa valenciana i neerlandesa en una interpretació que promet ser tota una experiència, Orfeó Català i Marina Mascarell

Mitjançant diversos estudis de moviment i discursos independents, Tengo un problema contemporáneo especula sobre el treball presencial dels intèrprets, dubta del sentit de l’escena i fuig del concepte d’espectacle.

MAU Mapuche és un artista que ha revolucionat, des del Pacífic, la manera d’entendre el teatre i la dansa. A Love to Death (Amor a la muerte) convoca a l’escenari una cantant i compositora maputxe i una bailaora flamenca per parlar-nos de dos mons a partir dels seus cossos i les seves històries.

A Flors i viatges cabosanroque proposa un viatge ple de bellesa entre les flors d’un món esguerrat per la guerra amb les paraules de Mercè Rodoreda i Svetlana Aliéxievitx. Les acompanyen la bailaora Rocío Molina, l’actriu Mónica López, la poeta Núria Martínez Vernis i un grup de refugiades ucraïneses. Vint espectadors entren dins un bosc fantàstic on se’ns parla de la guerra vista per les dones.

Ubu no és ni teatre ni instal·lació visual. En aquesta proposta inclassificable que posa en relació l’obra d’Alfred Jarry i la de Joan Miró, un dels noms més grans del teatre contemporani, Robert Wilson, ens parla de guerra i totalitarisme, amb actors, actrius i titelles. Robert Wilson és una personalitat de l’escena nascuda a Waco (Texas) que, des de finals dels anys setanta, ha marcat la manera com es representa el teatre i l’òpera amb propostes que integren de maneres poc convencionals disciplines com la […]

Ja sabeu com sona La Balena? Ho descobrireu a Le Vide un espectacle protagonitzat per Les Mybalés —Nathalie i Doris Bokongo Nkum, dues ballarines bessones que exploren el concepte del buit fent servir el moviment i el so d’un instrument singular.

Jo, Travesti, és un espectacle de Josep Maria Miró que combina teatre, música i dansa per homenatjar l’art del transformisme i algunes de les travestis més cèlebres de la nostra cultura i escenaris. Un homenatge a les figures més importants del transformisme i la cultura travesti.

Tres dones, tres territoris i un mateix llenguatge, el de la música, que totes tres parlen mitjançant la veu i la guitarra. Interpreten un repertori que va de Federico García Lorca a Atahualpa Yupanqui, passant per Fito Páez.

Ja fa deu anys que Riding on a cloud volta pel món. Es tracta d’una creació teatral del libanès Rabih Mroué que continua fascinant i commocionant els espectadors i les espectadores amb una història en la qual es difumina la frontera entre la realitat i la ficció. L’actor, dramaturg i artista visual produeix els seus propis muntatges teatrals des dels anys noranta, unes obres sovint ambientades al Líban i que qüestionen la posició del públic, el paper de l’intèrpret i les formes que adopta la […]

Xavier Albertí dirigeix En mitad de tanto fuego, un text escrit per Alberto Conejero que ens apropa a una obra fonamental de la literatura clàssica grega, la Ilíada, a partir d’un dels personatges secundaris d’aquest poema èpic interpretat per Rubén de Eguía.

Qui vulgui escoltar abans que ningú les cançons més noves d’aquesta banda d’Espolla, La Ludwig Band, tindrà una molt bona oportunitat de fer-ho en un concert en el qual sonaran els temes més recents, però també els de tota la vida.

Sigueu benvinguts i benvingudes a una gran celebració de la música i de la veu en la qual dos grans conjunts musicals de la ciutat mostren els seus talents i els posen en comú interpretant un repertori conjunt per a cor i cobla.

THIS IS NOT “An Act of Love & Resistance” és una peça musical i coreogràfica d’ Aina Alegre per a nou intèrprets: cinc ballarines, tres trombonistes i una tuba. Juntes, invoquen diferents imaginaris i converteixen en moviment i so la relació que tenen amb un element invisible però essencial: l’aire.

Aquest cantautor, que ens va parlar d’amor i jocs de beure en el primer disc, Jo mai mai, celebra deu anys de carrera amb una gira i una actuació força especial que el porta, per primer cop, al Teatre Grec.

Evoé, el ritme de la tarantel·la, una mena d’exorcisme coreogràfic, rellegit en clau contemporània per aquest investigador incansable del món dels sons, un mag de les paraules i la veu d’una icona musical de la regió de la Puglia.

Jo soc d’aquí és un espectacle de dansa per a infants i joves que retrata la vida d’un grup de veïns al pati interior d’una illa de l’Eixample mitjançant uns fragments que mostren com, malgrat les diferències, el contacte i la convivència teixeixen lligams comunitaris. El muntatge parteix de l’aliança artística entre la directora i coreògrafa barcelonina Marta Almirall i la ballarina barcelonina d’origen senegalès Anna Mbengue. S’hi afegeix un equip de ballarins i músics residents a Catalunya i amb orígens en llocs ben diferents. […]

Diuen que l’amor ho pot tot, però l’Ada i el Xavier, protagonistes d’aquest muntatge de teatre musical, tenen els seus dubtes. Pot el desig d’estimar unir dues persones tan intensament incompatibles? Un amor particular és una comèdia tirant a musical, tirant a romàntica, on dues persones diferents, sense voler-ho, sense esperar-ho, connecten profundament i, després, no saben com gestionar aquesta connexió, ni quina etiqueta posar-hi. Una creació de Jumon Erra i Daniela Feixas amb música de Miquel Tejada.

Sono Io? de Circus Ronaldo és una trobada entre un pare i un fill, una cita entre públics i artistes o el lloc on es creuen el teatre, el circ de tota la vida i les formes contemporànies de l’espectacle.

Una actuació que travessa capes de temporalitats. Un grapat de capes de cadàvers de dones. La notícia de la violació i la mort d’una artista que feia una performance relacionada amb la creença en la bondat humana origina un tapís d’històries que tenen en comú narracions de violació i feminicidi. Després d’estrenar la peça Trilogia Cadela Força: Capítol I. La núvia i el bona nit Ventafocs al Festival d’Avinyó, Carolina Bianchi debuta a Espanya amb aquest muntatge. A l’escenari, amb el col·lectiu que dirigeix, Cara […]

Les tardes més divertides del Grec d’enguany tenen música i són aptes per a totes les orelles. Aquesta és una festa musical on es fan dues de les coses que més els agraden als espectadors i espectadores de talla menuda: cantar i ballar a Música en família.

Què passa quan un museu es converteix no només en un centre d’exposició de creacions plàstiques sinó també en un espai d’exposició d’accions i cossos vius? Doncs que algunes de les creacions exposades demostren una vitalitat inusual: Corpus

La grUtesca d’ Escarlata és un destil·lat en forma de pensaments sonors i actes poètics que dialoguen creant un collage poètic i provocador. Tot, per qüestionar el paper i el futur del riure i de la llibertat en la nostra societat.

Luísa Sobral + Lucia Fumero + Rita Payés, són dones, són joves i ja s’han erigit en referències sonores per a les noves generacions d’amants del jazz i de les formes més diverses de la cançó. No deixen d’embolicar-se en projectes com el que ara les fa pujar plegades a l’escenari.

Una casa en la montaña, on asseguts a taula compartireu temps i menjar amb els intèrprets i la resta del públic, però també l’exercici de construir una ficció conjuntament. Aquesta història us farà pensar en el silenci, les paraules i la relació que tenen amb la realitat.

Per celebrar l’any Beethoven el 2020, l’Auditori, juntament amb prestigiosos socis internacionals, va encarregar al compositor novaiorquès David Lang una destacada nova creació: una poderosa relectura de l’òpera Fidelio.

Espectacle-litúrgia de 1h i 10 min. oficiada per 3 intèrprets/músics sobre la crisi energètica i el negoci de les centrals de plaques fotovoltaiques en camps de cultiu de zones rurals deprimides; provocant la pèrdua d’identitat del món rural i de la sobirania alimentària. Un acte litúrgic on col·lisionaran dos mons en conflicte: blat i làser, veu i mirall, memòria i cables.

El desequilibri i l’estètica del risc són la base de Celui qui tombe, un espectacle de Yoann Bourgeois que treballa amb elements del circ i de la dansa. Moments de vertigen i moviment harmònic, en un muntatge que desafia la física… o que ho sembla!

Un diàleg entre l’home i la matèria durant el qual es construeix una gran instal·lació sonora en l’espai públic amb la participació del públic. Veniu i veureu com la duresa… es fa lleugera!

El nou projecte de l’artista, Mayte Martín Quartet, en format de quartet i amb sons de jazz, ens presenta un seguit de reinterpretacions de temes musicals de tots els temps que no passen mai de moda.

Les matriarques de dues famílies propicien una trobada entre els seus. I és que tenen una cosa important i trasbalsadora que els volen explicar. Rovira versus Rodríguez és una nova creació teatral de la dramaturga barcelonina Cristina Clemente i el dramaturg de Buenos Aires Nelson Valente, que és part d’una experiència de col·laboració escènica internacional.

Un pop, plàstic, aigua, dos cossos en moviment… El coreògraf grec Dimitris Papaioannou és un geni del teatre físic i visual porta a Barcelona un muntatge magnètic.

El cantautor i compositor nord-americà Rufus Wainwright passa per primera vegada pel Festival de Barcelona interpretant els temes d’un pròxim disc.

La maternitat, com a símbol d’una unió perpètua capaç de transcendir la fi de l’existència, és un dels temes centrals de The weak side, la coreografia de Marina Fueyo guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2022.

Torna al Festival de Barcelona IT Dansa, que enguany celebra 25 anys de vida i de la primera actuació al Grec. Interpreten Celebració, un programa format per tres peces històriques de la companyia: Twenty eight thousand waves, Lo que no se ve i Minus 16.

Sigueu benvinguts i benvingudes a la gran celebració perona del Grec 2023, una proposta escènica i musical que converteix en fe religiosa l’admiració que desperta la figura de qui va ser primera dama de l’Argentina.

La Perla 29 torna a Wajdi Mouawad amb un nou espectacle que dirigeix Oriol Broggi. Un poema immens que dona ales a un gran muntatge. Tots ocells parla de grans temes del nostre món i retrata la nostra societat de forma impecable, amb personatges que busquen entendre’s i fer entendre els seus mons, des de les seves llengües i alfabets diferents, però amb una història compartida.

Aquesta obra proposa un Tirant lo Blanc d’acció i reacció, des del gaudi narratiu d’uns episodis que han fascinat generacions i generacions d’éssers humans durant més de cinc segles. Una creació del mestre de les paraules Màrius Serra, que s’ha basat en el text de Joanot Martorell per tal de donar una vida nova sobre l’escenari a una història immortal. Joan Arqué dirigeix una funció interpretada per un excel·lent planter d’actors i actrius i per la també música Judit Neddermann.

Què hi passa, de nit, al bosc? Qui ha mort el gat de la Laura? Malamort és una història de Daniela Feixas que ens trasllada a un poble de muntanya on acaba d’arribar una agent de policia forestal que haurà de resoldre morts d’animals enigmàtiques i fosques desaparicions. Daniela Feixas és una actriu, guionista, directora de teatre i dramaturga que ha passat en diverses ocasions pel Grec com a autora de drames, comèdies o musicals. L’any 2015 s’hi va veure La tortuga de Califòrnia i […]

Macho grita és un monòleg contemporani escrit, dirigit i interpretat per Alberto San Juan a partir del mite de don Juan. Amb música i en to de comèdia, així ens fa el conegut actor i autor la crònica de la seva pròpia ignorància sobre la història d’Espanya.

Voleu dir que no seria millor que féssim veure que tot va bé? A Morir lo hace todo el mundo, la jove companyia barcelonina José y sus Hermanas explica mentides perquè té por. Nascuda el 2017, José y sus Hermanas és reconeguda pel seu teatre contemporani, multidisciplinari i de contingut crític i social. Van fer-se conegudes ràpidament amb Los bancos regalan sandwicheras y chorizos (2017), un muntatge al qual n’han seguit d’altres com Arma de construcción masiva (2018), Explore el jardín de los Cárpatos (Grec […]

Sílvia Pérez Cruz, una veu tan bella com lliure i que ha estat en moltes ocasions al festival repassa una vida de complicitats artístiques a l’escenari del Teatre Grec, però també esdevé el centre d’un univers musical que aquest mes s’estén per altres sales de la ciutat.

Poncia és un espectacle protagonitzat per Lolita Flores i escrit i dirigit per Luis Luque, a partir de La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.

Jan Lauwers i Needcompany tornen a Barcelona amb Billy’s Violence, un espectacle que revisa el món més violent de l’obra de Shakespeare.

Fer caure una ballarina. Aquest és l’objectiu d’una proposta que aplega la dansa, el moviment i la festa gastronòmica.

Les imatges fotogràfiques són el centre de Cosas que se olvidan fácilmente, un espectacle encisador de Xavier Bobés per a només cinc espectadors que transforma records i en crea de nous. Actor/ manipulador i creador escènic, Xavier Bobés es defineix com a autodidacta. Apassionat de la poètica dels objectes, investiga des de fa més de deu anys tota mena d’objectes quotidians. Col·labora amb altres creadors com a intèrpret i com a manipulador. Aprofundeix en la recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i de tot allò […]

Si teniu un nadó, aquesta invitació a obrir les orelles s’hi adreça directament. Porteu-lo i hi compartireu, juntament amb els i les intèrprets, una experiència musical i de contemplació. Una producció pròpia del Palau que és estrena mundial.

Potser Johann Le Guillerm a la conferència-espectacle Le Pas Grand Chose et farà ballar el cap i dubtar de tot. Gosaríeu demolir el món per crear-ne un de propi? Benvinguts a una representació amb molt a veure amb la patafísica.

Worms és un text de la dramaturga Irene Hernanz dirigit per l’actriu i directora Gemma Charines. Un espectacle que parla de dones en l’absurd.

La companyia La Brutal porta a escena una versió ambientada en el món actual d’una de les obres més conegudes de l’autor francès, sobre la hipocresia i els interessos individualistes de la societat.

Aina Tur escriu i dirigeix Sis hectàrees d’oliveres amb Ana Alarcón i Nao Albet. L’espectacle guanyador de l’edició del 2023 del Premi Quim Masó converteix una fòbia personal en un conflicte universal. I, vosaltres, de què teniu por?

Àfrica, a Barcelona: un recorregut per la Barcelona colonial, guiat per l’artista ghanès Serge Attukwei Clottey, que culminarà amb el concert de preestrena del nou disc de Momi Maiga. Amb només 26 anys, aquest artista senegalès destaca com a virtuós del seu instrument (la kora). És un vocalista hàbil i un compositor autodidacta amb una sensibilitat musical sorprenent. En les seves composicions combina jazz ètnic, flamenc i traces de música clàssica europea. Canta principalment en mandinka i wòlof, i aborda temes importants del nostre temps […]

Natural order of things està inspirada en la noció de l’ordre i el desordre. La companyia de dansa barcelonina formada per Guy Nader i Maria Campos, amb una trajectòria internacional destacada, centra la mirada en el funcionament dels sistemes de l’ésser orgànic, considerat com un microcosmos.

Migracions i desplaçaments són el tema de la proposta del creador ghanès Serge Attukwei Clottey que, a més de transformar la façana d’un conegut edifici i guiar una passejada artística i colonial per la ciutat, ens ofereix una performance anomenada Els homes de carbó.

Una segona pell cobrirà, a partir del juliol, la Fundació Antoni Tàpies. L’hi col·loca un artista ghanès que reflexiona sobre l’ecologisme i el nostre sistema econòmic, polític i social. Acompanyeu-lo en una passejada que acabarà en concert.

Alba Sarraute & Les Ofèlies són set artistes de circ i una cantant en directe que assumeixen el repte de fusionar la dramatúrgia d’un dels drames més foscos de Shakespeare, Macbeth amb les tècniques del circ i el clown contemporani. El resultat és La Innombrable. Una tragèdia mediterrània.

Un foc amb mil cares i històries que connecta Catalunya amb Àfrica, l’Amèrica Llatina i el món. What the Foc?! és una creació multidisciplinària i multilingüe. Una col·laboració entre el TNC i el KVS de Brussel·les. Junior Mthombeni i Gerardo Salinas, des de la dramatúrgia urbana, treballen amb la ciutat com a text viu. Juntament amb un grup d’artistes de la superdiversa Barcelona, se submergeixen en el foc creant una cerimònia a la recerca d’un nou ‘nosaltres’.

El bailaor sevillà Israel Galván que explora els territoris flamencs menys evidents i Marlene Monteiro Freitas, una coreògrafa iconoclasta i extravagant uneixen forces i talents a TE Paris Intermission, una trobada en la qual tots dos s’adrecen al públic amb el llenguatge del cos.

El circ, la dansa i el teatre de carrer conflueixen en els espectacles que crea aquesta intèrpret, tota una sorpresa que, si encara no coneixeu, hauríeu de venir a descobrir.

Mr. Bo és una creació de Marie de Jongh Teatroa, una companyia basca nascuda el 2008 per explicar històries, habitualment sense text, i que es defineix com una companyia “de teatre infantil per a adults i de teatre adult per a nens”. Una ingenuïtat deliberada, grans dosis de poesia i molta senzillesa són els elements centrals d’un espectacle familiar que combina la màscara i el clown. Uns mestres del teatre per a tots els públics.

A Pequeño cúmulo de abismos hi ha física quàntica, micromons imaginaris i un homenatge a aquelles fantasies que, en un moment o altre, li han salvat la vida a tothom. Una coproducció del Grec i el Centro Dramático Nacional que ha passat amb gran èxit pels escenaris de Madrid.

CAÍN és una peça “neotrash” de Nina Orsini protagonitzada pel cos, la paraula i el moviment d’un sol intèrpret en escena. És una esbroncada altiva sobre la frustració, la creació i el Redbull. La creadora s’aixeca dels vestigis de trashèdia AP-7, una companyia de teatre formada entre l’infern i l’autopista que busca tensar l’estètica de l’escena per tal d’acostar el ganivet afilat a la mirada de l’espectador.

Una instal·lació sonora amb els versos com a protagonistes, un viatge tecnoespiritual, un joc per descobrir què ens diuen els contes… Tot ho podreu experimentar en les propostes per a la canalla de la plaça major del festival.

Una actriu i una escena única, però repetida cent vegades amb cent partenaires diferents durant les 24 hores d’un dia. Ho voleu veure en escena o de ben a prop, a la pantalla? L’experiència que viureu en aquest espectacle no és només teatral, sinó també cinematogràfica i, més enllà de l’anècdota i la repetició, ens posa davant dels ulls els mecanismes de poder de gènere i els privilegis masculins. Tot ha estat idea d’Anna Breckon, una artista independent, cineasta, estudiosa del cinema i crítica, que […]

Tumbalafusta és una proposta de teatre familiar que aplega la companyia La Ruta 40 i dos creadors escènics excepcionals: Pau Matas Nogué, un dramaturg que ha escrit peces com Travy -a més de treballar amb el so i la música-, i un apassionat de la poètica dels objectes, Xavier Bobés.

El coreògraf Marcos Morau, director de la Companyia La Veronal, reprèn a Sonoma les essències d’una peça que va crear el 2016 a partir de la figura del cineasta surrealista Luis Buñuel, renunciant a construir significats i convertint en estrany allò que ens resulta més quotidià. La paraula “sonoma” no existeix al diccionari. No obstant això, conté partícules del grec soma (‘cos’) o del llatí sonum (‘so’). Cos de so i so del cos. Avui vivim la història amb presses, tan ràpid, que amb prou […]

Krzysztof Warlikowski, un dels grans noms del teatre europeu menys coneguts als nostres escenaris converteix en muntatge teatral una novel·la de l’escriptor sud-africà John Maxwell Coetzee que planteja qüestions filosòfiques sobre el món dels animals. Gran entre els grans, pocs guardons li falten a un director teatral que va fundar el Nowy Teatr de Varsòvia, un recinte escènic que, si ha sobreviscut a l’anterior règim il·liberal polonès, és perquè depèn de l’ajuntament de la capital.

A Ágape de Patricia Caballero, Déu i la carn es casen. Se celebra un amor irresistible entre allò que és patètic i allò que és miraculós. El vici i la virtut són els convidats d’honor.

Com ho fem per viure amb la diferència? Belén Barenys i Berta Prieto, autores de la sèrie Autodefensa us hi responen, dins del cicle Escenes, de L’Auditori, portant a escena un mite fundacional adaptat al nostre temps.

Candela Capitán és una de les artistes actuals que millor dominen el llenguatge de la performance converteix la Sala Oval en una pista de ball i recrea a Moloko Vellocet el conegut club que freqüentaven els protagonistes de La taronja mecànica de Stanley Kubrick.

Jo no volia ser Rita Hayworth del dramaturg Víctor Alexandre protagonitzada per l’actriu Carme Elias és una reflexió sobre la complexitat de la condició humana, els abusos sistemàtics a les dones i l’estigma de l’Alzheimer al Hollywood encara als anys 80 del segle XX.

És un concert íntim, amb l’artista sol a l’escenari, però a estones sona com si l’escenari fos ple de gent. Aquest cantautor ens mostra el seu costat més íntim. Única actuació d’aquest estiu!

La dansa és un llenguatge universal que transcendeix tota mena de barreres. A Friends of Forsythe el parlen d’una manera fluïda i fent servir un vocabulari suggeridor, auster i precís amb William Forsythe, un dels grans investigadors del moviment del nostre temps i els seus còmplices.

La companyia Monte Isla incorpora la figura humana als seus espectacles i analitza la imatge de la humanitat com a conjunt de cossos precaris que sostenen en les seves mans una virtut aliena, l’eina amb la qual s’enfronten a l’hostilitat del món.

Em dic Josep és un documental teatral en el qual l’autor Marc de la Varga esdevé personatge i indaga en el passat del músic de la perifèria de Barcelona, Camil Clot, a partir d’una trobada amb la seva mare i amb el seu germà bessó, en Josep Clot. Una obra que s’endinsa en els secrets de la creació artística i de la ment humana.

El protagonista de L’últim dia explica un dia de la seva existència: se sent utilitzat i abandonat. Ell representa tota una generació, en una de les últimes creacions de Lluïsa Cunillé, una de les autores catalanes amb una trajectòria més sòlida. Dirigeix Xavier Albertí.

Un monòleg musical com no l’has vist mai escrit, composat i interpretat per una sola actriu en escena amb música en directe.

Si no sou feliços, potser és que no us hi esforceu prou… La companyia 42KM porta a escena Not My Monkeys, una sàtira sobre el capitalisme, el happytalisme i la dictadura de la felicitat en el món laboral amb Rafa Delacroix, Diana Gómez/Laura Daza i Georgina Latre.

La música antiga, la contemporània i les arts més diverses troben un territori comú en els treballs de Sete Lágrimas, una formació que hibrida el seu talent amb el de creadors d’altres camps. Dins del festival Bachcelona, posen en comú Bach i una dansa d’Angola a L3 Leipzig, Lisboa, Luanda.

Cuerpos celestes és la tercera peça del projecte de ciència-ficció documental Falla. El col·lectiu escènic AzkonaToloza es pregunta si els relats de ciència-ficció i ficció que hem consumit condicionen la nostra imatge del que ha de venir i si el futur serà, com el nostre passat, colonial.

El Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant us presenta Les Aventures Extraordinàries de la Fiona Pereshtròikovitx, una llegenda urbana explicada en setze cançons, un muntatge escènic coral en format de teatre-concert i amb col·laboració de La Ludwig Band.

Dagoll Dagom celebra els seus 50 anys als escenaris al Teatre Grec, amb més de 100 artistes en escena que viatjaran per tot el material escènic i musical de la companyia. Música i moltes sorpreses en tres úniques funcions històriques amb grans noms com Pep Cruz, Àngels Gonyalons, Elena Gadel, Ivan Labanda, Ferran Rañé, Nina, Roger Berruezo, Muntsa Rius, Víctor Arbelo, Pep Molina o Júlia Jové. 50 anys d’emocions, 50 anys de cançons

Tres dramaturgues: Lali Álvarez (Barcelona), Melissa Hermina (Buenos Aires) i Tamara Kiper (Buenos Aires), dos països i un projecte escènic nascut a banda i banda de l’Atlàntic. Ens parlen sobre la dona d’avui, les diferències culturals i la violència.

A Nanuq conviuen diverses disciplines, com són el circ, la dansa i els titelles per explicar una història universal que s’inspira en l’hivern. La cia. Voël parla d’una història d’amistat sense barreres, amistat pura entre éssers molt diferents, i de com les aparences poden ser enganyoses, però sobretot pretén ser una oda al món dels somnis i als ossos polars.

Andrés Corchero i Oguri són dos còmplices coreogràfics i amics que es van conèixer al Japó fa més de trenta-cinc anys i que fan evidents les connexions entre la dansa i l’escriptura a Body as evidence, una peça inspirada en l’univers de Ray Bradbury.

Òh!pera és un projecte impulsat pel Gran Teatre del Liceu en el qual es dissenyen tres òperes de petit format per ser presentades durant una mateixa vetllada. Una sèrie d’equips creatius joves, seleccionats amb la complicitat de quatre escoles de disseny de Barcelona, hauran treballat durant més d’un any per dissenyar aquestes òperes de gran energia, d’uns 30 minuts de durada.

Això és una acció artística i un experiment sociològic que us farà reflexionar sobre el concepte de l’amor i les relacions humanes.

Ákri és un espai de pas, però també pot simbolitzar un estil de vida. Us pensàveu que no es podia convertir una escala en la protagonista d’un espectacle? En aquest, la fa servir l’acròbata Manel Rosés per parlar-vos de llindars i transformacions.

(DON’T) LOOK ME IN THE EYES és una peça de dansa performativa inspirada en la història del mite grec de Medusa i las germanes Gòrgones. Una proposta d’Ainhoa Hernández Escudero, creadora escènica, performer i treballadora cultural de Carabanchel, Madrid, que viu a Amsterdam. En el seu treball, explora el que és estrany i monstruós en la intersecció de la màgia, el pop, l’estètica post-Internet, la tecnologia i la cultura mainstream.

Euripides Laskaridis és un creador únic, l’obra del qual busca subvertir les relacions establertes entre públic, creadors i intèrprets, construeix en escena un món nou, enlluernador i misteriós, ple de contrastos trepidants.

A Los días afuera, un grup de dones cis i persones trans que van estar detingudis en diverses presons de l’Argentina reconstrueixen escenes de la seva vida passada i imaginen la vida futura en una obra musical documental on ellis mateixis canten, ballen i actuen. Lola Arias és directora teatral i de cinema, a més d’escriptora, i ha treballat amb col·lectius diversos (des d’excombatents fins a joves refugiats) travessant les fronteres entre realitat i ficció.

La intimitat, considerada com a pràctica d’estar juntes, és el tema de Æffective Choreography, una proposta per a set cossos i un músic. Vulnerabilitat i exposició, en una creació d’una bellesa exquisida en la qual els cossos i allò que està ocult són protagonistes.

Una història d’amor imperfecta que planteja una pregunta difícil: a qui estimes més, a la teva parella o a tu mateix?

Les barreres que separen els grups socials queden reflectides a aCORdo, una proposta que va donar a conèixer al món Alice Ripoll, una coreògrafa brasilera especialment compromesa.

Una festa o un ritual? A Extinction Rave [Diagnòstic de situació] de la Fundación Mis Bragas veureu imatges, escoltareu sons i us mirareu amb ulls ecofeministes un món al caire del col·lapse.

Zona Franca és un viatge per un Brasil urbà, una passejada per un país que reneix de les cendres… Danses urbanes i populars conviuen en una coreografia d’ Alice Ripoll que convida a deixar-se portar.

Romanticisme espanyol i català i belcantisme, en una nit dedicada a la poesia de tema amorós i a la música de la primera meitat del segle XIX.

Un dels joves talents nascuts de la Sant Andreu Jazz Band debuta al Teatre Grec convertida en una estrella i interpretant els temes del nou disc del 2024, dedicat a la bellesa de les coses quotidianes.

Saltar per existir. Un moviment i un ritme repetitiu són la base de Mascarades, un espectacle protagonitzat per un ésser mitològic i coreografiat, imaginat i interpretat per Betty Tchomanga, una artista que treballa la noció de la transgressió.

La companyia catalana Xirriquiteula Teatre i una de les companyies més prestigioses de l’escena danesa del teatre familiar, ZeBU, són còmplices en una posada en escena de Vai via, que porta al teatre i davant d’un públic familiar una història que humanitza i reivindica les històries de les persones que viuen al carrer. Un espectacle que dirigeix l’holandès Marc van der Velden, que n’és coautor, i que té com a protagonista una dona que acaba vivint al carrer amb les poques possessions que li queden: […]

Després de l’última gira de retorn als escenaris, la formació mallorquina ha començat a oferir un seguit de concerts íntims en sales teatrals, però fa una excepció a Barcelona i debuta al recinte més emblemàtic del festival.

Del magnetisme i la capacitat de connexió amb el públic de Guillem Albà i la provocació escènica d’Andrea Jiménez neix Tota aquesta por que ara tinc, un exercici teatral visceral i personal que hibrida performance, humor, paraula i gest.

ALUSINASONS és un espectacle-concert que honora disruptivament el món de la festa i el consum d’alcohol. El show de l’artista Jaume Clotet és l’exposició performàtica d’un àlbum musical, obra de l’alter ego de l’artista, jaujeje: un “santinnocent” clown que inventa-canta els seus deliris quotidians i se’n riu de la deriva del món on està immers.

Habitar el carrer, estar present, mirar i ser vist. Sobre això parla la nova proposta artística de Ferran Orobitg, un professional que procedeix de les arts de carrer i que s’ha especialitzat en la creació d’uns espectacles d’arts escèniques personals i diferents.

La bellesa i la complexitat són, per al compositor, coreògraf i ballarí londinenc Hofesh Shechter, indissociables en la història, la cultura i el poble anglesos. Com explicar-ne les contradiccions i paradoxes? Potser amb el llenguatge de la dansa a From England with love.

El Xile actual puja a l’escenari a Villa de Guillermo Calderón, una funció en la qual se’ns parla dels conflictes que generen avui els rastres físics de la dictadura militar i de l’herència neoliberal imposada en la constitució pinochetista. Guillermo Calderón és un dramaturg, director, actor i guionista nascut l’any 1971 que s’ha format a Xile, Califòrnia i Nova York i que ha escrit i dirigit muntatges com Neva, Diciembre i Clase, entre altres. Amb Pablo Larraín va signar el guió d’El Conde, una sàtira […]

A La luz de un lago la companyia El Conde de Torrefiel transcendeix els àmbits plàstic i visual, i empra eines sonores per explorar les possibilitats de la imatge teatral i poètica. Obre, doncs, les orelles per veure un espectacle que relega els impulsos visuals i converteix el teu cervell en una sala de cinema que projecti imatges sense descans. T’ho proposa una companyia que, amb la desena llarga d’espectacles que han creat des de l’any 2010 (des de La plaza fins a Una imagen […]

Angélica Liddell és creadora d’uns espectacles que no ofereixen concessions al públic. Ara, a Dämon. El funeral de Bergman, l’artista porta a escena el sepeli del conegut cineasta. A Vudú (3318) Blixen, Liddell celebrava el seu propi funeral, una cerimònia feta d’imatges poètiques que ja contenia referències al cineasta Ingmar Bergman. Va ser el primer d’un seguit de funerals escènics que s’aproximen a la idea de la mort des del moment en què se’n comença a presagiar l’arribada. Si Vudú era un viatge al funeral […]

El Pot Petit i la Black Music Big Band s’uneixen per fer vibrar tota la família! Música i aventures, en una proposta familiar que us ofereix molt més que cançons. Això és un concert molt animal que aplega dues bandes i posa en escena una vintena de músics. Us estan esperant!

Poeta en Nueva York, el poemari que va escriure Federico García Lorca als EUA entre els anys 1929 i 1930, amb un posada en escena que situa en el mateix pla actors, ballarins, músics i titelles.

Una instal·lació fílmica de l’artista Wu Tsang planteja una meditació sobre la multiplicitat de significats que encarna Carmen la protagonista de l’òpera de Georges Bizet.

Amb to de farsa, Ben Plantats de l’autor Joaquín Arias, exposa l’espectador davant de situacions plenes d’ironia que amaguen la veritable realitat. El resultat és una comèdia on una parella d’homes formada per dos personatges narcisistes, egòlatres i incapaços de comunicar-se amb sinceritat lluiten per imposar-se… fins que es desencadena la tragèdia.

Un concert que reivindica la identitat sonora de la Barcelona arrelada al mestissatge musical, des de la puresa del flamenc, passant per la fusió dels noranta i principis dels 2000 i fins a la mescla més contemporània.

Quiso negro d’ Ester Guntín és l’espectacle guanyador del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre 2023, parteix de la tarantel·la, un ritual que neix a l’edat mitjana al sud d’Itàlia, basat en una pràctica coreogràfica, musical i iconogràfica.

Hamlet. En els plecs del temps és la nova proposta de la directora brasilera Christiane Jatahy, coneguda per les noves mirades que projecta sobre els clàssics. Ara converteix Hamlet en una dona i li posa a les mans una càmera per reelaborar una història mil cops explicada. Christiane Jatahy ha portat en diverses ocasions les seves creacions teatrals al festival Temporada Alta, on vam veure Depois do silêncio, Entre chien et loup o, l’any 2014, Les tres germanes, en la qual també feia servir el […]

Potser sí que hi ha una alternativa a aquest futur marcat per l’oposició entre la humanitat i la natura. El col·lectiu de dansa Kor’sia s’inspira en Petrarca per portar a escena un missatge de canvi amb Mont Ventoux.

Després de Falaise, els Baró d’evel tornen amb Qui som?, una peça estrenada a Avinyó i presentada al Grec que tracta les qüestions de grup i de col·lectiu. Un cant a l’esperança sorgit del fang, de la terra. Perquè encara som a temps de sublimar l’existència malgrat els desastres del món.

Yinka Esi Graves és una bailaora amb arrels africanes que posa el seu talent al servei de la nova lectura de Carmen que ens proposa l’artista Wu Tsang.

Em dic Josep és un documental teatral en el qual l’autor Marc de la Varga esdevé personatge i indaga en el passat del músic de la perifèria de Barcelona, Camil Clot, a partir d’una trobada amb la seva mare i amb el seu germà bessó, en Josep Clot. Una obra que s’endinsa en els secrets de la creació artística i de la ment humana.

ALUSINASONS és un espectacle-concert que honora disruptivament el món de la festa i el consum d’alcohol. El show de l’artista Jaume Clotet és l’exposició performàtica d’un àlbum musical, obra de l’alter ego de l’artista, jaujeje: un “santinnocent” clown que inventa-canta els seus deliris quotidians i se’n riu de la deriva del món on està immers.