Jason Donovan va robar cors a la televisió dels vuitanta abans de reinventar-se com a estrella del West End. El musical Joseph i l’increïble abric en technicolor, la fantasia tecnicolor d’Andrew Lloyd Webber, li va servir de passarel·la definitiva cap als escenaris. Ara a The Rocky Horror Show reprèn el paper de Frank-N-Furter —el científic seductor i irreverent que va fer seu als anys noranta— en una nova gira britànica del musical de culte que farà parada aquesta tardor al Teatre Coliseum de Barcelona.
Jason Donovan
Teatre Barcelona: Què t’ha donat el teatre musical que la música o la televisió no t’han donat?
Jason Donovan: La manera com el teatre musical desenvolupa idees i les perfecciona dins d’una història. He vist concerts de grups de pop on tot pot variar i transformar-se, però el teatre musical és molt més refinat.
Sovint dius que Joseph i l’increïble abric en technicolor et va canviar la vida. En quin sentit?
Havia tingut una carrera pop d’èxit que començava a arribar a la seva maduresa natural. Els discos ja no tenien l’èxit d’abans, que és el que sol passar. Andrew Lloyd Webber va venir, va veure un dels meus concerts i crec que va ser la seva filla qui va suggerir-me pel paper de Joseph. Fins aleshores, jo era com una peça de la fàbrica Stock Aitken Waterman. Però fer Joseph al West End, vuit funcions a la setmana i tenir-hi èxit, va fer que la gent comencés a prendre’m seriosament.
Fa poc, i després de molts anys, vas tornar a Joseph en una reposició, però no com a Joseph. Vas dir que no et veies de nou en aquest rol, però malgrat els anys sí que continues veient-te com a Frank a The Rocky Horror Show.
Sí, va ser un tema de discussió si jo estaria interessat a tornar a fer de Joseph. Però aleshores ja devia tenir vora 50 anys. La veu m’havia canviat molt. A més, hi ha una innocència i joventut en Joseph… Comercialment, potser hauria funcionat en una temporada curta, però era el correcte? Tornar com a Faraó tenia molt més sentit.
T’ho vas passar bé fent de Faraó, almenys?
Bé, són deu minuts a escena. Als meus 50 anys, sí, m’ho vaig passar bé. Ara, fer-ho durant mesos? No, no hi ha prou feina allà per a mi. Però tens raó: Frank és diferent. El maquillatge, el personatge, el diàleg… es pot fer amb més maduresa. Joseph amb 50 anys no funciona.
The Rocky Horror Show
El Frank que veurem a Barcelona és el mateix que el del 1998?
Té parts d’aquell, però no. Ara soc un artista més madur, més segur, menys ansiós, amb més control del meu ofici. La veu és forta. Soc, simplement, més madur.
I com és ara la teva relació amb el personatge?
Doncs estic més segur, més sòlid. I crec que ara hi ha un respecte cap a mi quan surto a escena amb aquest personatge.
Quina part de Frank encara viu en tu?
Soc bastant extravagant. No sé si soc realment un excèntric, però estic connectat amb el meu costat femení. Frank té una masculinitat i una feminitat que és el que el fa perillós, en el bon sentit. És un equilibri meravellós. Em sento molt segur quan em poso aquelles sabates cada nit.
“No entenc per què, si ‘Six’ i ‘Rocky’ han vingut, no hi ha un catàleg més gran d’espectacles”
A Barcelona, els darrers anys, hem vist musicals britànics com The Rocky Horror Show, Six… podria establir-se un pont regular entre el teatre del Regne Unit i aquesta ciutat?
Hauríeu de preguntar als productors d’aquí, als propietaris dels teatres, als productors de Rocky Horror i d’altres. No entenc per què, si Six i Rocky han vingut, no hi ha un catàleg més gran d’espectacles. Si teniu teatres… no sé si no surt a compte econòmicament o què.
‘The Rocky Horror Show’
The Rocky Horror Show funciona a qualsevol país, cultura o públic.
Bé… m’imagino que en alguns països, no. És un espectacle arriscat, provocador, explícit. Segurament, hi ha cultures que no el reben bé.
Parlem d’un musical que es va estrenar fa 50 anys…
Va ser molt avançat per la seva època, per això es manté viu 50 anys després.
Has vist evolucionar molt el teatre musical des dels anys 90. Com ha canviat el West End?
Bé, és car. Posar espectacles en marxa és molt car. Ara és més difícil estrenar espectacles. Abans, musicals com Joseph i l’increïble abric en technicolor es promocionaven amb àlbums i senzills. Això ja no passa. Però mira The Greatest Showman, Six, Heathers, Back to the Future, musicals jukebox… Encara emergeixen espectacles amb seguidors fidels. Això sí, també hi ha molt de mercat saturat i molts oportunistes, però no tantes oportunitats reals.
‘The Rocky Horror Show’
Has fet des de musicals per a tota la família com Joseph i l’increïble abric en technicolor o Chitty Chitty Bang Bang fins a clàssics de culte com The Rocky Horror Show. Has pogut explicar històries que t’importaven?
És difícil de dir. Els musicals te’ls ofereixen, no els tries gaire. No crec que hagi pogut triar gaire. Sweeney Todd és una obra que vaig haver de lluitar per fer, perquè creia que hi podia aportar molt. Però vaig haver de convèncer molta gent. Hi ha espectacles com Cabaret que m’agradaria fer. Jo em considero actor abans que cantant de teatre musical. No soc d’aquells que fan grans notes com en musicals de Disney o de Lloyd Webber. Per això The Rocky Horror Show em va molt bé.
Més informació, imatges i entrades:
