El Teatre Principal ha iniciat finalment les obres de rehabilitació que han de retornar l’activitat cultural a un dels espais escènics més emblemàtics de la ciutat. Situat a la Rambla i tancat des del 2017, l’edifici —de prop de 10.000 metres quadrats— afronta una transformació integral impulsada pel grup hoteler Atir Hospitality, que invertirà 45 milions d’euros en un projecte amb una durada prevista d’uns 30 mesos, en el marc d’un acord amb la família Balañá, propietària de l’immoble.
Si es compleixen els terminis, el Principal podria reobrir a finals del 2028. “El Teatre Principal forma part de la història cultural de Barcelona i creiem que un espai amb aquest llegat mereix recuperar i ampliar la seva funció perquè torni a ocupar un lloc central en la vida cultural de la ciutat”, afirma José María Trénor, fundador i CEO d’Atir Hospitality. “El nostre compromís és rehabilitar l’edifici respectant el seu valor patrimonial i retornar-lo als ciutadans com un punt de trobada viu per a la cultura”.
Les obres es desenvoluparan per fases i començaran per la restauració de la façana, amb la recuperació dels vitralls originals de vuit metres d’alçada. El projecte, a càrrec del despatx Batlleiroig, preservarà espais com la Cúpula Venus, el Teatre Latino i el frontó Jai Alai, així com la sala principal, reconstruïda el 1934 en estil art déco. “Un dels principals objectius és articular aquests espais entre si i millorar els accessos des de la Rambla i el Raval”, apunta Enric Batlle, que també preveu una connexió més permeable amb l’entorn urbà.
La Cúpula Venus, avui
Un nou pol cultural
Més enllà de la rehabilitació arquitectònica, el projecte planteja un model d’equipament híbrid, amb una programació que inclourà teatre, teatre musical, música en viu i exposicions temporals, complementada amb oferta gastronòmica.
Per definir-ne el posicionament cultural, el projecte compta amb un consell assessor integrat per Jordi Sellas, Julia Gómez Cora i Ventura Barba, tres perfils de referència en els àmbits de la creació immersiva, el teatre musical i la indústria cultural. “És impressionant el que es pot fer amb aquest espai. És immens!”, assenyala Sellas, que recorda que el Principal ja va acollir als anys noranta l’estrena a la ciutat del musical Rent i un dels primers festivals de videoart de la ciutat. “El Principal pot ser un espai de cultura de primer ordre, no només de ciutat sinó a nivell internacional. Moltes disciplines diferents poden tenir-hi cabuda”.
Estat actual de la sala principal
Un edifici amb més de quatre segles d’història
El Teatre Principal de Barcelona, ubicat a La Rambla número 27, és el teatre més antic de la ciutat i un dels més antics de l’Estat. Al llarg de la seva història també s’ha conegut com a Teatre de la Santa Creu o Teatre de l’Hospital.
Fins el 1729 va ser conegut com la Casa i Corral de les Comèdies, s’hi representaven comèdies per sufragar part de les seves despeses de l’Hospital de la Santa Creu. La construcció d’un teatre estable no va començar fins a 1596. Des d’aleshores i d’una manera ininterrompuda, aquest indret ha estat ocupat per un teatre. Després de diferents incidents i reformes l’any 1776 s’hi construí la base de l’actual façana.
Fins l’any 1833 va ser l’únic espai teatral de la ciutat, a partir de llavors van apareixer els primers compatidors entre quals hi havia el Gran Teatre del Liceu (en actiu des del 1847). En aquesta època va néixer la mític rivalitat entre els liceístas y cruzados. Des de 1840 adoptà el nom de Teatre Principal i, a partir del 1905, va combinar teatres amb cinema.
L’any 1943 va obrir el Cine Latino (actual Teatre Latino) i també el frontó, una sala de billars i la Cúpula Venus.
Foto de l’espai del frontó
Després d’unes reformes, dirigides per Antoni Bonamusa, i ja en mans del Grup Balañà, l’any 1979 es va transformar en un cinema. Als anys 90 va acollir algunes representacions esporàdiques de teatre, concerts, recitals i espectacles operístics. Es va parlar de la possibilitat que el teatre esdevingués part del Liceu, com a sala per a òperes i espectacles de format petit. Durant un temps va ser la sala d’assajos de l’orquestra i cor del Liceu.
El gener de 2006, finalment, va tancar com a teatre. Se’n va negociar l’adquisició per part de l’Ajuntament, però no va prosperar. El febrer de 2013 s’anuncià la reforma del local, i a l’octubre es va reobrir amb Toni Albà, com a director artístic. El gestors de l’activitat volien fer-hi espectacles i activitats socials, culturals o lúdiques, com desfilades de moda, presentacions o, fins i tot, un hotel a les plantes superiors. L’any 2014 l’Ajuntament va ordenar el tancament de la discoteca, que havia copat l’activitat de la sala gran del teatre i, finalment, al 2017, va tancar definitivament.
