Després d’uns anys combinant projectes propis amb encàrrecs, el director i dramaturg Iván Morales, va aixecar al 2024 una idea que tenia des de feia anys. El repte no és senzill: adaptar al teatre El día del Watusi, una novel·la monumental i complexa de mil pàgines que Francisco Casavella havia concebut com un únic llibre (tot i que es publiqués en tres volums). Aquesta gran novel·la de la transició, des dels anys setanta fins a principis dels noranta, va sacsejar el panorama literari barceloní revelant el que s’amagava sota la catifa del relat triomfalista de la prosperitat.
L’adaptació, que ha rebut els Premis de la Crítica 2024 al millor espectacle, a la millor dramatúrgia i a la millor direcció per a Iván Morales, torna a la cartellera amb un repartiment format per Anna Alarcón Juan, Eduard Alves, Guillem Balart, Artur Busquets, David Climent, Raquel Ferri i Vanessa Segura.
El protagonista, Fernando Atienza, és un supervivent que es busca la vida des dels marges socials. Per a Morales, aquest personatge “és una versió moderna d’el pícaro, està massa atordit per saber què passa, és un desclassat que llegeix el món a partir de l’única faula en què ha cregut: la faula del Watusi”. El personatge del xarnego de barri que vol escalar posicions socials s’ha comparat amb el pijoaparte de Juan Marsé, i Morales subratlla que al Watusi “hi ha el pijoaparte però també Bola de Drac, la història de la Transició, la cultura pop, el Somorrostro, el manga, Brighton 64, Pujol, Sisa, l’assalt al Banc Central, els punks o José Feliciano”. Marsé, poc aficionat als elogis, va deixar dit que Casavella, mort d’un infart als 45 anys, era un dels escriptors de ficció amb més talent de la seva generació i, sobretot, que tenia un univers propi.
Francisco Casavella, any 2008. Imatge: Lisbeth Salas (El País)
“Feia temps que sentia la necessitat d’articular un relat escènic col·lectiu de la nostra història recent des d’una perspectiva no hegemònica”, explica Morales. “Portava temps enamorat de l’obra de Casavella i llegir aquest llibre en concret em va contagiar la seva ambició febril”. El director ha intentat ser el més fidel possible a l’ànima del llibre, sent conscient que tota adaptació implica alguna traïció. “Aquest és el nostre Watusi, dialoguem amb ell des de qui som ara i des del llenguatge escènic i dramatúrgic”, afirma. “Hi ha tantes adaptacions teatrals possibles del Watusi com lectors hagi tingut el llibre”. Morales ha treballat amb el compromís de portar la novel·la a escena amb una perspectiva tan sincera com sigui possible.
“Hi ha tantes adaptacions teatrals possibles del ‘Watusi’ com lectors hagi tingut el llibre”
A la novel·la, la música i el ball actuen com a vies d’ebrietat i de recerca mística, i aquesta dimensió és també clau a l’espectacle. “La música hi està present constantment —explica el director—, ja sigui per acompanyar emocionalment els personatges, per definir el mateix artefacte escènic, per aportar ritme, per convertir el ritual teatral en una festa, o fins i tot per ajudar a aprofundir en la dimensió més religiosa del viatge dels personatges.” A l’adaptació hi sona música en directe de Los Bravos, Els Surfing Sirles, ABBA, Bob Dylan, Radio Futura, entre d’altres.
Portar al teatre una novel·la de culte que ha influenciat tota una generació de lectors i escriptors és arriscat, però la por més gran del director seria fer una obra “molt fidel, però molt avorrida… La novel·la és insuperable, l’obra de teatre ha de ser una altra cosa, el teatre reverencial no m’agrada gens.” L’adaptació té com a fil conductor la recerca d’arrelament del seu protagonista i l’intent d’entendre l’episodi traumàtic que el va obsessionar.
Més informació, imatges i entrades:
