El Cicló arrenca amb un ‘Teenage Dream’ inspirat en Miley Cyrus

Mercè Rubià

El Projecte Nisu s’inspira en Miley Cyrus i Jacques Brel per al seu Teenage Dream, el primer espectacle d’El Cicló, el cicle de companyies independents de Barcelona que s’apodera del Teatre Tantarantana a partir del mes de febrer.

Com us vam explicar a principis de temporada, el Teatre Tantarantana ha agafat un nou rumb per apostar decididament per les companyies, a qui dóna absoluta carta blanca i un espai de residència al teatre per desenvolupar cinc espectacles de nova creació que formaran part d’El Cicló, el cicle de companyies independents de Barcelona. Un projecte que s’iniciarà aquest mes de febrer i que neix amb la voluntat de donar suport als col·lectius teatrals que treballen de forma independent i autogestionada.

TEATRE_BARCELONA-Teenage_Dream_Nisu-REVISTA_1

TEENAGE DREAM: MILEY CYRUS + JACQUES BREL

Teenage Dream és el pitjor capítol de la teva sèrie preferida, però distorsionat per tal de “posar en qüestió els models que ens arriben” diuen els Projecte Nisu, que pretenen endinsar-se al món de l’adolescència amb un llenguatge tret de la cultura televisiva. L’obra indaga sobre la vida d’un adolescent i els seus pares, que hauran de “construir un món nou, de trànsit, on emergiran noves formes de relacionar-se, nous rols i valors”. Una de les principals fonts d’inspiració ha estat l’actriu i cantant Miley Cyrus, que de ser la innocent Hannah Montana a Disney Chanel, ha passat a ser una cantant polèmica i provocadora. “Què és l’adolescència i què significa pels pares?”, es pregunten. “Com es passa de ser Hannah Montana a llepar un martell mig despullada al videoclip de Wrecking Ball?”. Però no és l’únic referent. “També ens hem fixat amb Jacques Brel, perquè a més a més hi ha un link entre tots dos: la primera escena del videoclip de Cyrus és igual que la de Ne me quitte pas de Brel!”.

La companyia, creada fa cinc anys per Albert Boronat i Sergi Torrecilla, però ja amb una onzena de membres, aposta per un treball “horitzontal i assembleari”, que fins i tot es tradueix en la creació de la dramatúrgia de manera col·lectiva, on procuren introduir-hi sempre referents contemporanis i barrejar temàtiques que siguin “visualment potents” i “que parlin més que la pròpia paraula”. Anteriorment han presentat espectacles com Vamos a por Guti, on se segrestava el jugador del Madrid, i Shell, que portava el mite de Sísif a l’àrea de descans d’una autopista.

TEATRE_BARCELONA-teenage-dream-REVISTA_1

MÉS CICLÓ

Després del Projecte Nisu, arriba el torn de Teatro de Cerca, que hi serà per partida doble amb Exprés, una història que es converteix la por en desesperació, i Camargate, la recreació teatral de la conversa entre la líder del Partit Popular, Alícia Sánchez Camacho, i Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrussola. Més tard, La Calòrica teatralitzarà, ni més ni menys, que un text antropològic de l’activista David Graeber, impulsor del moviment Occupy Wall Street: Sobre el fenòmen de les feines de merda. “Hem fet una col·lecció de vivències de feines de merda de la gent del nostre voltant i n’hem trobat moltes, entenent feina de merda com aquella que no hauria d’existir, que et fan vergonya i que detestes tant que no vols ni fer-les bé”, expliquen. Arsenic Produccions, per la seva banda, opta per explorar temes com la memòria versus l’oblit, la distòpia versus la utopia o la prostitució com a propietat privada des d’una òptica contemporània amb Souvenir. La cinquena companyia resident, els Infants Terribles, que presenten un espectacle familiar participatiu, han estat els primers en estrenar durant els caps de setmana de finals de gener.

TROBADES, POSTFUNCIÓ I CONCERTS

El Cicló no es limita a programar les obres que les companyies han preparat, sinó que s’han organitzat entre ells per acostar el teatre al públic de les maneres més diverses. Cada companyia ha buscat un grup de música per agermanar el seu espectacle amb un concert, que es durà a terme a la mateixa escenografia i que buscarà la manera de relacionar disciplines. El primer grup seran Les Mamzelles, amb Teenage Dream, i més endavant Pau de nut, NUU i Línia Maginot. A més, tot i que hi haurà un col·loqui postfunció de cada espectacle programat, després de cada funció els espectadors que ho vulguin podran trobar-se amb els actors al Bar Paral·lel Central, molt aprop del teatre, on tindran preus especials i podran comentar l’obra amb ells.

Text: Mercè Rubià / Fotografia: Projecte NISU

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!