El Grec Festival de Barcelona arriba aquest 2026 a la seva 50a edició amb una programació que vol mirar endavant sense renunciar al llegat que l’ha convertit en un dels grans motors culturals de la ciutat. Del 29 de juny al 31 de juliol, el festival reunirà 99 espectacles repartits per 58 espais de la ciutat.
La inauguració anirà a càrrec de L’òpera de tres rals, una gran coproducció amb el Teatre Lliure que també celebra el seu mig segle de trajectòria. Dirigida per Marta Pazos, amb direcció musical de Dani Espasa i nova traducció de Marc Rosich, la peça marcarà el to d’una edició que posa el focus en la contemporaneïtat i en la revisió dels clàssics des d’una mirada actual.
“Com fer que el present serveixi per llegir el passat i imaginar el futur”, ha estat la pregunta que ha guiat la programació, segons la directora del festival, Leticia Martín, que defensa que el Grec d’aquest aniversari “no farà del passat un monument, sinó una eina”.
Grans noms i retorns esperats
La programació torna a reunir figures destacades de l’escena internacional amb propostes que dialoguen amb textos i referents clàssics, sovint des d’una relectura contemporània. És el cas de La verdadera historia de Ricardo III, amb direcció de Calixto Bieito i protagonisme de Joaquín Furriel, o de la revisió de Somni d’una nit d’estiu que signa Àlex Rigola, que trasllada Shakespeare a l’univers de la Factory de Andy Warhol i als anys seixanta.
En aquesta mateixa línia de revisitar el cànon, el Grec acull Un julgamento, de Christiane Jatahy, una adaptació lliure de Un enemic del poble d’Henrik Ibsen que incorpora un dispositiu participatiu amb espectadors convertits en jurat i que està protagonitzada per Wagner Moura, nom internacional reconegut i nominat a l’Oscar. També hi destaca la presència de Romeo Castellucci, que presenta una instal·lació centrada en la força simbòlica de les màscares, i la Hofesh Shechter Company, que torna amb Theatre of dreams, una peça que combina moviment i pulsió musical amb el segell característic del coreògraf israelià.
El festival recupera també veus habituals del seu ecosistema amb propostes de forta personalitat. Seppuku, d’Angélica Liddell, torna a situar el cos i el ritual al centre amb una peça radical inspirada en la figura de Yukio Mishima, mentre que Brel, d’Anne Teresa De Keersmaeker, proposa un diàleg entre dansa i cançó a partir del repertori de Jacques Brel.
Noves veus i risc escènic
Al costat dels grans noms, el Grec 2026 reforça la seva funció com a espai de descoberta i aposta per creadors que debuten a Barcelona amb propostes que tensionen els límits dels llenguatges escènics. És el cas de la coreògrafa austríaca Florentina Holzinger, que presenta Ophelia’s got talent, una peça que combina dansa, acrobàcia i accions extremes per revisitar els imaginaris al voltant del cos femení, la violència i la representació. També debuta la sud-africana Ntando Cele, que amb Wasted Land connecta crisi climàtica, gestió dels residus i llegat neocolonial a partir del diàleg amb el text de T. S. Eliot.
En aquesta mateixa línia, la programació incorpora creadors que exploren noves formes de relació entre cos, espai i discurs. La coreògrafa sud-coreana Sung Im Her porta 1 Degree Celsius al Mercat de les Flors, una peça que aborda l’emergència climàtica des del moviment col·lectiu, mentre que el col·lectiu Elephants Laugh presenta Muljil, una proposta immersiva inspirada en les bussejadores haenyeo de l’illa de Jeju, amb els intèrprets treballant dins de dipòsits d’aigua.
El Grec també incorpora altres veus emergents de l’escena internacional com la colombiana Andrea Peña amb Bogotá, una investigació coreogràfica sobre la mort i la resurrecció; el mexicà Anacarsis Ramos amb Mi madre y el dinero, una peça autobiogràfica sobre precarietat i vincles familiars; o el camerunès Zora Snake amb Combat des lianes, que connecta cos i territori en clau ecològica.
Talent local i complicitats de ciutat
El Grec manté el seu paper com a espai de producció i visibilització del talent local, amb una presència destacada de creadors i intèrprets de l’escena catalana. Àngels Gonyalons assumirà el repte d’interpretar tots els personatges a El retrat de Dorian Gray, en una proposta dirigida per Marc Rosich que dialoga amb l’obra d’Oscar Wilde des d’una mirada contemporània. Al Teatre Poliorama, Emma Vilarasau encapçala La truita, una comèdia de tensions familiars dirigida per Ferran Utzet que posa en joc conflictes generacionals i de parella al voltant d’una trobada aparentment quotidiana.
‘La truita’, al Teatre Poliorama
La creació catalana també es fa present amb noms com Àlex Rigola, que revisita Shakespeare amb una versió de Somni d’una nit d’estiu situada en l’univers de la Factory de Warhol. En aquesta mateixa línia, el festival acull propostes de Llàtzer Garcia, Oriol Puig Grau, la companyia La Ruta 40 o Teatre Nu, així com noves dramatúrgies vinculades a la memòria, la identitat o el present social.
Els equipaments de la ciutat esdevenen, un any més, aliats clau en aquesta xarxa de complicitats. La Sala Beckett reforça el seu paper com a espai de nova dramatúrgia amb propostes com Anatomia de Ricard, el díptic d’À Trois Teatre que indaga en la construcció del monstre contemporani a partir de la figura de Ricard, i El número setze dels arcans majors, d’Oriol Puig Grau, una peça que travessa memòria, ficció i imaginari col·lectiu.
‘Després de nosaltres’, a l’Espai Texas
El mapa del festival s’estén també a altres sales i espais de proximitat que amplien el radi d’acció del Grec, com El Maldà, el Teatre Akadèmia, la Sala Flyhard, la sala Versus Glòries l’Antic Teatre o la Fundació Joan Brossa, entre d’altres. Aquest any s’estrenarà com a nou equipament vinculat al festival el Teatre Texas, que acollirà Després de nosaltres, un nous musical de proximitat creat per Jumon Erra i Miquel Tejada amb Xavier Navarro i Júlia Jolvé, una proposta que posa el focus en les relacions contemporànies des d’un llenguatge íntim i proper.
Un concert especial a la Sagrada Família
Entre les novetats més destacades hi ha la incorporació de la Sagrada Família com a escenari del festival, que acollirà el concert Arrels de llum, una proposta gratuïta que connecta la commemoració del Grec amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. El projecte reuneix veus com les de Maria Arnal i Lídia Pujol, acompanyades del Cor Cererols, en una peça concebuda específicament per a l’espai i pensada com un diàleg entre arquitectura, espiritualitat i creació contemporània.
El Grec dels 50 anys inclourà, a més, un projecte audiovisual amb quatre peces que revisiten la història del festival i la creació d’un arxiu que vol preservar i activar la memòria d’aquest mig segle de vida.
Més informació i entrades:
L’edició 2026 del Grec Festival de Barcelona se celebrarà del 29 de juny al 31 de juliol amb una programació que inclou 88 propostes escèniques, que engloben espectacles de circ […]
Veure espectacles
L’edició 2026 del Grec Festival de Barcelona se celebrarà del 29 de juny al 31 de juliol amb una programació que inclou 88 propostes escèniques, que engloben espectacles de circ […]
Veure espectacles
