Grec 2016: Les dones prenen la paraula

Redacció

El 53% de les creadores d’aquesta edició del Festival Grec són dones. Ramon Simó assegura que en aquest moment «calia donar un toc d’atenció, i el Grec l’ha fet». «És cert que avancem, però no s’ha d’abaixar la guàrdia. Els llocs de direcció, de poder, encara són per als homes, i també els millors espais i horaris en la programació —assegura la pallassa Pepa Plana—. Podem fer llista, però llavors també hem de dir quines són les condicions i els recursos; encara hi ha molta feina per fer». Un advertiment que aquesta temporada també han fet les creadores (autores, directores, actrius, coreògrafes, escenògrafes…) a través d’un Manifest per la igualtat en les arts escèniques.

TEATRE_BARCELONA-dones-REVISTA_1

I és que les xifres parlen per si soles: al Teatre Lliure, als 29 espectacles de la temporada passada, només hi havia tres autores i dues directores i, al Teatre Nacional, una autora i dues directores entre 19 espectacles. Sigui com sigui, des del Conillet protagonitzat per Clara Segura i el seu crit al reconeixement social de la maternitat a la Joana d’Arc que encarna Raquel Ferri a Joana 2015, passant per l’homenatge a Neus Català a Un cel de plom, aquesta edició del Grec s’omple d’espectacles amb protagonisme femení, davant i darrere l’escenari. En destaquem alguns dels que s’estrenen en aquesta edició:

‘Esplendor’, quatre dones i un tirà en una comèdia pertorbadora d’Abi Morgan

Abi Morgan, guionista de pel·lícules com The Invisible Woman (2013) o Suffragette (2015) i sèries de la televisió britànica —amb les que ha guanyat premis Emmy i Bafta—, és l’autora d’Esplendor, la comèdia pertorbadora que dirigeix Carme Portaceli al Teatre Romea. Míriam Iscla, Lluïsa Castell, Gabriela Flores i Laura Aubert donen vida a quatre dones que esperen un president absent: una corresponsal de guerra, una intèrpret, la dona del mandatari i la seva millor amiga. L’ambient enrarit presagia el ràpid esclat de la revolució i no se sap durant quant de temps continuarà al poder.

‘Claudia’ i els nens desapareguts de l’Argentina

La Conquesta del Pol Sud, la companyia que al Grec de 2014 portava a escena la història de la jove afganesa Nadia Ghulam, torna a apostar pel documental escènic. La seva nova peça, Claudia, està basada en la història de l’argentina Claudia Poblete, filla de desapareguts durant la dictadura argentina i un dels centenars de casos de nens robats. El seu és un cas que va marcar un punt d’inflexió al país, es va convertir en el principi de la fi de la impunitat dels comandaments militars. Partint de l’experiència narrada per la mateixa protagonista dels fets, l’obra explora també les relacions entre individualitat i col·lectivitat amb un llenguatge a cavall del documental, la poesia visual i el teatre.

Lali Álvarez posa ‘Barcelona (contra la paret)’

La poeta, dramaturga i directora Lali Álvarez està decidida a combatre l’abús de poder des dels escenaris. Si el juliol passat presentava Ragazzo a la Nau Ivanow —Premi de la Crítica Serra d’Or 2016— per impedir que l’assassinat de Carlo Giuliani caigui en l’oblit, ara barreja realitat i ficció en un muntatge escènic que fa referència a fets diversos que han passat a la ciutat els últims anys: del 4F a l’operació policial Pandora o el cas d’Esther Quintana. Barcelona (Contra la paret) qüestiona l’ús del poder per part dels cossos policials, judicials i mediàtics, i els conflictes socials i personals que se n’esdevenen.

 

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Èxits imprescindibles que tornen a la cartellera

Aquesta segona meitat de temporada comença carregada d’èxits teatrals que tornen a la cartellera per petició popular. No badis i aprofita l’última oportunitat per veure aquestes obres tan aplaudides pel […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!