La ‘Delikatessen’ literària de Joan Ollé

Redacció

Diuen que el cabaret no ven. I encara menys si és literari. Així que a la Delikatessen dirigida per Joan Ollé li direm menú degustació de poesia, teatre i música. O el que és el mateix, un tastet dels textos de Vázquez Montalbán, Estellés, Martí i Pol o Marta Carnicero amanits amb peces musicals i la interpretació d’actors lleidatans: Eduard Muntada, Ferran Aixalà, Clara Olmo, Sandra Pujol i Marta Rosell. Una proposta de La Remoreu Teatre que es podrà veure a la Sala Muntaner del 16 de novembre a l’11 de desembre.

teatre_barcelona-delikatessen-revista_1

“En Joan és un gourmet, però no té ni idea de cuinar”, explica Eduard Muntada. Així que se’l va guanyar acollint-lo a casa, a Lleida, i omplint-li la panxa. La seva companyia, La Remoreu Teatre, tenia ganes de fer alguna cosa amb Ollé i fer temporada a Barcelona, on les companyies lleidatanes, a excepció del teatre familiar, hi tenen ben poca -o nul·la- presència. Com diu el mateix Ollé, “tenen la desgràcia teatral d’haver nascut a Lleida, on els bons actors es queden allà, al Far West; el país no estarà normalitzat fins que un lleidatà interpreti Hamlet a Barcelona sense haver d’abandonar el català occidental”. Així que van rescatar la idea de la Sopa de lletres que fa tres anys va inaugurar el Temporada Alta i van reformular-ne la recepta; el que havia estat una lectura dramatitzada amb la flor i nata de la literatura, el teatre i la cuina catalana per celebrar que el Celler de Can Roca eren oficialment els millors restauradors del món, ara és un espectacle cuinat a foc lent amb textos de diferents autors i més presència de la cuina lleidatana, gràcies als cargols i el xolís del Pallars.

L’espectador entra a un restaurant on no hi ha personatges, sinó comensals que vehiculen textos plens d’humor i referències culturals sobre la gastronomia. Així, s’hi pot descobrir des de com es cuina un basc a la basca o una balena, l’himne a la paella de Manuel Vázquez Montalbán o com s’ha de fer -en paraules de Da Vinci- per matar algú en un banquet i que ningú se n’adoni. I tot, regat amb cançons de les Terres de l’Ebre, la Internacional o el Cocidito madrileño. “Avui dia la cuina s’ha revalorat i la televisió està plena de programes de gastronomia. Tothom pensa que en sap molt, però aquí s’hi poden aprendre coses que fa molt de temps que estan escrites, però que no surten mai a programes com Master Chef”, ironitza Muntada.

teatre_barcelona-delikatessen-revista_2

Com a tots els menús degustació, si bé és important que tots els plats siguin suculents, la feina del xef és saber-los alternar per potenciar-ne el contrast de gustos i sensacions, convertir-los en un conjunt que prengui sentit. “Ollé ho entén tot com una gran partitura; petites càpsules de teatre, poesia i cançons que acaben encaixant de tal manera que, sense que te n’adonis, ja ha canviat d’escena. L’hora de l’espectacle passa volant” diu Ferran Aixalà -actor, clown i guionista d’El Foraster de TV3-, que aquí toca la guitarra i el piano en directe i que és, a més, autor d’algun dels textos.

Tot i que hauria estat fàcil convertir l’espectacle en un tast gastronòmic, han optat per l’exclusivitat de la paraula i la música. “No podem anar al Celler de Can Roca cada dia perquè no ens ho podem permetre, però en cultura sí que podem optar cada dia per la millor qualitat; un llibre costa el mateix tan si és un frankfurt com caviar“.

Text: Mercè Rubià

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!