El Teatre Lliure afronta una temporada marcada pel seu 50è aniversari. El curs 2026-2027 servirà per commemorar la història de la institució, nascuda el 2 de desembre de 1976 a l’antiga cooperativa La Lleialtat, al barri de Gràcia, i ho farà amb una programació que posa el focus en la transmissió, les herències, els llegats i els vincles familiars, tant els imposats com els triats.
Julio Manrique
El director artístic del teatre, Julio Manrique, ha presentat una temporada formada per 32 produccions: 10 de pròpies, 13 coproduccions i 9 espectacles convidats, 7 dels quals internacionals. La celebració del mig segle es concentrarà principalment entre setembre i desembre de 2026, amb espectacles, concerts, exposicions i activitats que connectaran la memòria del Lliure amb les noves generacions.
Un aniversari entre la memòria i el futur
La temporada del 50è aniversari vol reconèixer la història del Lliure sense convertir-la en un exercici de nostàlgia. El mateix Manrique ha remarcat aquesta voluntat durant la presentació: “No ens hem d’excedir als banys de nostàlgia perquè la realitat és que tot avança. S’ha de reconèixer la feina feta pels qui ens van precedir però hem de pensar en els que vindran després”.
Aquest equilibri entre memòria i futur travessa bona part de la programació commemorativa. La temporada s’obrirà a Motnuïc, a la Sala Fabià Puigserver, amb L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill, en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann. El muntatge, dirigit per Marta Pazos, amb direcció musical de Dani Espasa i nova traducció de Marc Rosich, serà també l’espectacle inaugural del Festival Grec 2026, que igualment celebra el seu cinquantè aniversari. El repartiment l’encapçalen Nao Albet, Marta Bernal, Eduard Farelo i Míriam Moukhles.
Nao Albet i Marta Pazos
Aquesta mateixa sala acollirà també els Dimecres d’aniversari, quatre peces úniques pensades per connectar diferents generacions del teatre com un diàleg artístic entre Cesc Gelabert i Marcos Morau; una proposta que recuperarà la memòria de l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure; La nit que vam aplaudir una esperança, una proposta, dirigida per Carme Portaceli i Carles Fernández Giua, que commemorarà la nit inaugural del teatre; o Un home de teatre, amb direcció de Lluís Homar i que apel·larà a una de les figures vinculades als primers anys de la institució.
L’Espai Lliure de Montjuïc se sumarà a la celebració amb Bouvetøya (La necessitat d’una illa), dirigida pel mateix Manrique, una distopia escrita durant la pandèmia que parla de l’amistat, del teatre i de la necessitat d’imaginar futurs possibles. La seu del Lliure a Gràcia, per la seva banda, celebrarà l’aniversari amb Tot fent “La bella Helena”, de Miquel Mas Fiol, una comèdia sobre un grup de joves teatraires que decideixen recuperar un muntatge emblemàtic del primer Lliure, estrenat la temporada 1978-1979. També s’hi podrà veure Júlia – 15 anys més tard (2011-2026), de Christiane Jatahy, una coproducció amb Temporada Alta que revisita La senyoreta Júlia, d’August Strindberg, i estableix un diàleg amb el muntatge que Fabià Puigserver va dirigir l’any 1985.
‘Bouvetøya (La necessitat d’una illa)’
La commemoració també sortirà dels escenaris amb l’exposició Un Teatre Lliure al Palau Robert, amb instal·lacions de Frederic Amat, Montse Amenós, Lluc Castells, Sílvia Delagneau i Max Glaenzel, i amb diverses activitats durant el cap de setmana del Viu Montjuïc, entre les quals hi haurà visites guiades i una festa popular a la plaça Margarida Xirgu. La celebració sumarà, a més, complicitats amb el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el CCCB, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut del Teatre.
Grans formats, retorns i escena internacional
Més enllà dels actes vinculats directament al 50è aniversari, la Sala Fabià Puigserver reunirà diverses propostes internacionals i alguns retorns de la temporada. El 23 d’octubre arribarà Spiegelneuronen, nova creació de Stefan Kaegi amb Sasha Waltz & Guests i Rimini Protokoll, una proposta participativa que es podrà veure en el marc del Flaix de Tardor – BCN.
Un dels retorns serà L’herència, de Matthew López, basada en E. M. Forster i centrada en diverses generacions d’homes gais a la Nova York del primer mandat de Donald Trump. Després del seu pas pel Lliure fa dues temporades, el muntatge tornarà a Montjuïc amb Carlos Cuevas, Albert Salazar i Marc Soler al capdavant del repartiment.
‘L’herència’
La programació continuarà amb Dimanche, de les companyies belgues Focus i Chaliwaté, una peça de teatre físic i visual sobre la relació dels humans amb la natura; Un drama romàntic, de Lucía Carballal, amb Victoria Luengo i Marina Salas; Israel & Mohamed, amb Israel Galván i Mohamed El Khatib, una peça presentada al Festival d’Avinyó, i Enric IV, de William Shakespeare, dirigida per David Selvas i protagonitzada per Quim Àvila i Joan Carreras, dins el Festival Shakespeare de Barcelona i Catalunya.
Memòria, adaptacions i nous llenguatges
El Lliure de Gràcia, l’espai on va començar la història del teatre, tindrà un pes especial en aquesta temporada. Després de les propostes vinculades al 50è aniversari, la sala acollirà EPITAP, de Xavier Bobés, un poema escènic íntim sobre l’amor, l’absència i la memòria dels que ja no hi són.
Ja al 2027, El Conde de Torrefiel presentarà LEXIKON, una col·lecció de quadres escènics que funciona com un catàleg de significats i posa en valor l’enigma de la comunicació humana. També hi arribarà Relíquia, adaptació de la novel·la autobiogràfica de Pol Guasch, dirigida per Pablo Messiez i interpretada per Guillem Balart i Nausicaa Bonnín. L’obra parteix del suïcidi del pare de l’autor i de la gestió del dol dins l’entorn familiar.
El Conde de Torrefiel ‘LEXIKON’
La dansa tindrà presència a Gràcia amb La mà i els temps, solo de María Muñoz que revisita quatre dècades de trajectòria en el llenguatge del moviment. Després serà el torn de Rocco i els seus germans, a partir del film de Luchino Visconti, amb direcció de Mercè Vila Godoy i dramatúrgia d’Eu Manzanares. El repartiment inclou Nil Cardoner, David Menéndez, Marta Pérez i Mima Riera. La temporada a Gràcia tancarà amb HAPPY END, de la companyia Ça marche, dirigida per Nico Jongen, una proposta amb intèrprets sords no professionals sobre l’adolescència, la comunicació i la construcció del futur.
Noves veus, risc i formats íntims
L’Espai Lliure reunirà algunes de les propostes de format més íntim de la temporada. Després de l’obertura amb Bouvetøya (La necessitat d’una illa), l’espai acollirà Navegar por el Neva, una creació col·lectiva xilena a partir de Neva, de Guillermo Calderón.
També s’hi presentarà Xirgu, el nou projecte de l’IT Teatre Lliure, amb direcció d’Israel Solà i dramatúrgia de Cristina Clemente. La peça posa el focus en la figura de Margarida Xirgu i el seu llegat teatral a través de les noves generacions d’intèrprets, amb la col·laboració especial de Muntsa Alcañiz.
‘Grans bardisses’
La programació continuarà amb Os polar, d’Andrew Tarbet, un monòleg sobre la identitat i la llengua; Nuvolosa, de Clara Manyós, una peça que tracta l’atàxia a partir d’una experiència personal; Grans bardisses, de Llàtzer Garcia, un espectacle sobre la pèrdua i el record que parteix de la trobada de tres germanes a la casa familiar, i Gènesi, instal·lació d’Oriol Bellvitge per a infants de 6 a 10 anys sobre les migracions climàtiques.
El tram final de la temporada inclourà Macbeth Muet, una adaptació sense paraules de la tragèdia de Shakespeare nascuda al Quebec; Un huracà avança alegrement, de Susanna Barranco, i Una obra d’un llop, de la dramaturga coreana Hansol Jung, dirigida per Gara Roda.
L’absència de Lluís Pasqual
La presentació també ha estat marcada per l’absència de Lluís Pasqual, un dels fundadors del Teatre Lliure, que finalment no formarà part de la programació del 50è aniversari. Preguntat per aquesta qüestió, Manrique ha explicat: “Vam explorar la possibilitat de fer alguna cosa però finalment no podrà estar”. El director ha volgut situar la mirada en el futur del projecte: “No volem gastar energies en polèmiques sinó treballar amb energia i il·lusió pel futur del Lliure”. També ha afegit que tant Pasqual com la resta de fundadors i figures significatives de la història del Lliure seran evocats i homenatjats.
La temporada arriba després d’un curs amb una ocupació del 88%, 118.938 espectadors i 4.555 abonaments venuts. Segons les dades presentades pel teatre, el pressupost del 50è aniversari puja fins als 11,4 milions d’euros, amb aportacions públiques extraordinàries.
La venda d’entrades s’activarà el proper divendres 19 de juny.
