Concha Velasco torna, entre fantasmas i riures, amb ‘El funeral’

Redacció

“Com sóc una estrella, no tinc un constipat, tinc una pneumònia! Jo ho tinc tot en gran!” bromeja una Concha Velasco recentment recuperada d’aquesta afecció que la va obligar a suspendre algunes funcions d’ El funeral a Madrid, l’obra que ara portarà a Barcelona, tant és així que comenta entre riures que li va dir a la doctora que la va atendre “O em posa vostè bona o em trec els cables i me’n vaig”.

No pot ser per a menys, El funeral és una funció molt especial per la Concha per diferents motius, la recupera per a la comèdia després d’encadenar diverses propostes dramàtiques i, a més, ho fa de la mà del seu fill Manuel M. Velasco, qui ha escrit el llibret i la dirigeix en una producció que promet fer-nos-ho passar en gran “és una comèdia molt boja, molt divertida, en la qual tota l’estona estan passant coses” va comentar Manuel en la presentació a mitjans durant la roda de premsa a Madrid.

Jordi Rebellón acompanya a Concha Velasco en escena, substituint a Antonio Resines que va haver d’abandonar la producció per problemes de salut, i que ens descobreix a un Rebellón en la seva faceta més còmica “Això serveix perquè els actors ens oxigenem una miqueta i perquè la professió s’adoni que podem fer altres coses”. Al costat d’ells trobem a Clara Alvarado (La casa de papel), Cristina Abad (Acacias 38) i Emmanuel Medina (El tren de las 22:27) els qui completen el repartiment d’aquesta història que la mateixa Velasco ens resumeix “És la història d’una actriu molt famosa, potser menys famosa del que ella creu que va ser, que ha demanat a les seves nétes que li facin un funeral en el millor teatre de Madrid perquè si no, no els deixarà gens d’herència”, punt de partida d’aquesta comèdia de fantasmes plena de sorpreses i efectes, en la qual l’espectador trobarà referències cinematogràfiques amagades en cadascun dels seus racons. “És un encàrrec que em va fer la meva mare” comenta Manuel “Em va dir ‘No et donaré argument, però et diré pel·lícules que ens agraden als dos i coses que fan actrius en aquestes pel·lícules que a mi m’agradaria fer alguna vegada en la vida en un escenari’” i des d’aquí va començar a construir El funeral, on trobarem referències al que fa Angela Lansbury a La bruja novataJulie Andrews a Mary Poppins o Glenn Close a Sunset Boulevard  “L’obra està plena de picades d’ullet cinematogràfiques (…) Es parlen d’un munt de pel·lícules constantment, durant els assajos se’ns han acudit un munt de gags cinèfils nous”.

“L’obra és una versió exagerada de nosaltres mateixos» ens explica Manuel, sobre aquesta versió passada de voltes inspirada, en part, en la pròpia família Velasco «Lucrecia Conti és una versió molt exagerada de Concha Velasco i de les grans dives; Alberto Luján és una versió molt exagerada, no del representant de la meva mare, sinó de tots els representants; i després Maite i Ainhoa, que són dues versions molt exagerades del meu germà i de mi”, una proposta que, com succeeix sempre que Concha Velasco torna a Barcelona, es converteix en esdeveniment per al públic de la ciutat, “El públic participarà d’una manera o d’una altra, té una part important dins de l’esquema de l’obra. És un altre personatge més que està aquí i que participa” adverteix Rebellón.

Molt es va parlar que aquesta seria la funció que marcaria la retirada de la Velasco, de moment la tindrà ocupada fins que acabi la gira i les funcions, però Concha es nega a deixar els escenaris, en la presentació va llençar una petició a Jesús Cimarro, productor de l’espectacle, “Jo vull un Mèrida!”; tota una declaració d’intencions per a aquesta dama de l’escena que desborda energia i sentit de l’humor “Quants volguessin assistir al seu propi funeral!”.

Text: José Antonio Alba / Iván F. Mula

Fotos: Gerardo Sanz

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!