#PuertasAbiertas, així és com s’anomena la primera obra teatral de la periodista Emma Riverola. La peça protagonitzada per Cayetana Guillén Cuervo i l’actor català Ayoub El Hilali, arriba al Teatre Romea de Barcelona precedit per una exitosa temporada a la cartellera madrilenya i gira nacional. Es podrà veure fins al 6 de juny.
El text, dirigit per Abel Folk, està inspirat en els atemptats que van produir a París la nit del 13 al 14 de novembre de 2015, quan uns terroristes van assaltar armats la sala de festes Bataclan. Els caos es va apoderar dels carrers de la capital francesa, es va suspendre el transport públic i molts veïns van obrir les portes de les seves cases per acollir a tots els civils que aquella nit no van poder tornar a les llars, gràcies a una iniciativa popular que es va produir a les xarxes socials: #portesouvertes.
#PuertasAbiertas explica la història de Julie, una veïna París que va voler participar d’aquest moviment obrint les portes a un desconegut d’origen àrab.
“L’obra parla de la resistència col·lectiva, de no deixar que el dolor ens paralitzi… Tracto temes com el fanatisme, l’empatia o la dificultat que suposa posar-se en la pell d’un altre“, comenta Riverola: “Els personatges també tenen les seves pròpies pors i conflictes interns“. Abel Folk, director de l’obra, afirma en aquest sentit que el teatre té l’obligació de qüestionar, incomodar i provocar reflexió: “L’espectacle no respon res, només fa preguntes i només hi ha una resposta possible: escoltar i entendre l’altre“.
Cayetana Guillén Cuervo explica que, quan va rebre el text, va sentir la “responsabilitat d’ explicar-lo al món“: “És un text que puges a l’escenari i saps que canviaràs vides“, explica actriu: “Aquesta obra és un servei públic, ja que sensibilitza molt als espectadors: abraça la diferència escoltant la veritat de l’altre. La gent aplaudeix perquè alguna cosa ha canviat en la seva ànima“.
L’obra està coprotagonitzada per l’actor català d’origen marroquí Ayoub El Hilali. L’actor, que en un primer moment va voler rebutjar el paper perquè considerava estar interpretant a un personatge estigmatitzat, es va enomarar del text i del personatges i en destaca la gran sensibilitat litúrgica: “És un text que alimenta el sentit crític de l’espectador i que acaba amb els prejudicis“.
Més informació, imatges i entrades a:
