Un cavaller que respira en vers

Arriba a Barcelona El Caballero de Olmedo i ho fa deixant al seu pas per Madrid taquilles amb el cartell de Complert, llargues llistes d’espera i “disgustos” dels qui no l’han pogut veure: l’adaptació de Lluís Pasqual vol repetir al Teatre Lliure l’èxit que l’avala.

Lope de Vega és un poeta popular, i n’hi ha pocs a la literatura castellana del Segle d’Or que connectin així amb el públic general. Sota la premissa de que als clàssics no cal actualitzar-los, Lluís Pasqual ha creat un muntatge que, tot i ser una història plena d’èpica, és també molt propera al públic tant a nivell narratiu com escènic: els espectadors podran veure els actors de molt a prop interpretant la obra que a Madrid, explica l’equip, ja ha emocionat a petits i grans.

TEATRE_BARCELONA-El_caballero_de_Olmedo_6

Pasqual defineix El Caballero de Olmedo com “un al·legat contra la intolerància”: un caballer d’Olmedo enamorat d’una dama de Medina —dues ciutats properes, que “ja podrien ser Vila-seca i Salou”, bromeja Pasqual— i les ganes de venjança del que era el promés de la dama. No és un amor romàntic, sinó un amor adult, amb Celestina inclosa, però un amor que a vegades no hi és. I per dur a escena aquest lirisme del Segle d’Or s’ha tingut en compte el que deia Lope de Vega sobre que, per fer teatre, només calen “dos actors, quatre taules i una passió”: tant l’escenografia com el vestuari están pensats per quedar en segon pla i deixar que destaquin els versos i les interpretacions, molt físiques, esgrima caballeresca inclosa.

DUES COMPANYIES, UNA PASSIÓ

El muntatge uneix la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico madrileña i la catalana Kompanyia Lliure, juntament amb Rosa Maria Sardà —i Francesca Piñón que la substituirà en algunes sessions, després que l’actriu catalana hagi sofert alguns problemes de salud a Madrid— i la música en directe de Pepe Motos, Antonio Sánchez i Jordi Collet. Les percussions i veus flamenques acompanyen, junt amb les cordes d’una guitarra i un violí, un text en vers. La versalitat comporta un treball que les dues companyies, molt joves, han vist recompensat: la mètrica marca les pauses de la veu però també les de la dramatúrgia, i una vegada dominada la tècnica, explica Pol López, s’han adonat que no els limita, sinó que els “dóna llibertat“. El vers és el que fa respirar aquest Caballero de Olmedo.

Articles relacionats
Mario Gas torna a les arrels

Mario Gas torna a les arrels

Fins al 27 de juliol, La Gleva Teatre acull La lluna és blanca, muy blanca, un espectacle que ofereix una mirada personal a la trajectòria del director i director Mario […]

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

La comèdia musical Se ha escrito un crimen s’instal·la al Teatre Apolo fins al 12 d’agost. Dirigida per Naím Thomas, autor del guió i les lletres, l’espectacle fusiona misteri, humor […]

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix del Raval ha presentat la temporada 2025/2026 amb una clara voluntat de continuïtat i creixement. El programa reivindica la creació contemporània, la memòria, l’accessibilitat i la formació […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!