Fins al 9 de febrer el Teatre Tantarantana recupera Dama dictadura, una creació de la companyia Hermanas Picohueso. Interpretada per Josep Orfila i Lluki Portas, qui assumeix també la direcció, l’espectacle és una reflexió sobre les herències del franquisme en la societat actual. Per fer-ho parteix d’un retrat satíric de Carmen Polo, esposa del dictador Franco, al més pur estil revisat del cor.
“La figura de Carmen Polo és la perfecta excusa per parlar sobre l’herència que ens ha deixat la moral franquista en aquest país”, explica la directora, i afegeix: “Sobretot, ens serveix per abordar el concepte de les caceres: les caceres de Carmen als seus collarets, la cacera de Franco a Carmen, les caceres de les classes altes i, fins i tot, les caceres de la ultradreta a persones vulnerables”.
Una reflexió sobre les caceres i les herències
La companyia proposa una reflexió sobre l’herència d’una època fosca mitjançant l’humor, la crítica i una estètica que capta la contradicció entre la superficialitat d’una revista del cor i la cruesa de la història que explica. Aquest enfocament permet un joc dramatúrgic que exposa com el passat encara viu en els racons menys evidents del present. “Què és Espanya? La finca de l’avi. Això responia la néta de Franco quan era petita. Cinquanta anys després, aquesta finca encara és de les mateixes famílies, i les caceres estan més de moda que mai”, comenta la companyia.
Dama dictadura recupera recursos audiovisuals que ja havien utilitzat a Excalibur i altres històries d’animals morts, i s’endinsa en un format que barreja humor, surrealitat i tragèdia. Segons Portas, el feixisme és “un monstre que es troba en racons on menys t’esperes, dins unes botes amb punta d’acer, a la boca d’un policia que critica la teva roba o, fins i tot, dins la petita Carmen Polo que tots portem a dins”.
L’obra també aborda episodis de violència històrica, com els assassinats de Sonia Rescalvo, Lucrecia Pérez i Guillem Agulló, que es disfressen en escena com caceres de la mateixa Carmen Polo. Aquest relat és portat al límit de la sàtira amb la invenció de la revista fictícia Holi! i un to de tragicomèdia que contrasta amb la cruesa dels fets narrats.
Més informació, imatges i entrades a:
