Intèrpret d’amplíssims registres, gaudeix d’una popularitat enorme, i al teatre suma un èxit darrere l’altre. Ara està bolcada en Prostitución l’obra dirigida per Andrés Lima, Premi Nacional de Teatre, i en la què comparteix escenari amb les seves dues companyes de repartiment: Nathalie Poza i Carolina Yuste. Un espectacle teatral, musical i documental que neix al carrer i es mou fins a l’escenari. Amb Carmen Machi (Madrid, 1963) parlem de teatre pur i de molt més, després de 40 anys de carrera, amb més de 40 pel·lícules, 30 obres de teatre i 12 sèries.
La actriu Carmen Machi (c) EFE/Adrià Ropero
Sempre vas tenir clar que volies ser actriu?
Ho tenia claríssim! Tenia la certesa que faria això. El que no tenia tan clar és que podria viure d’aquest ofici.
Quan vas començar a fer teatre?
Molt jove, amb 17 anys. Vaig començar en una companyia a Getafe que es deia Taormina. No era bona estudiant. Em vaig adonar de com era d’important per a mi el teatre quan els meus col·legues se n’anaven de festa i jo desitjava quedar-me assajant.
La major part de la teva carrera ha transcorregut al teatre, però la gent et recorda més per les sèries de televisió.
El públic pensa que Aída és el que ha ocupat més la meva vida, però no és real, perquè quan jo estava fent la sèrie vaig fer vint funcions de teatre alhora i també pel·lícules.
Carmen Machi amb Eduardo Casanova, en una escena de la sèrie ‘Aída’ de Mediaset
Dius que no et sents marcada pel personatge d’Aída, que vas interpretar durant més de deu anys a les sèries de televisió ‘7 vidas’ i a l’spin-off batejat amb el nom del seu personatge.
No considero que m’hagi marcat el personatge d’Aída, mai n’he estat pendent. He interpretat més de cent personatges al llarg de la meva carrera i sempre, quan els acabo, me n’oblido i ja està. Que és un personatge que ha transcendit molt i que a mi m’ha donat moltes alegries, això és indubtable, però com molts d’altres.
També en contra del que es pugui pensar, afirmes que és més difícil fer comèdia que drama o tragèdia.
Per a mi fer comèdia és més complex, difícil, cansat i intens que el drama, perquè requereix un resultat per a la persona que ho veu o ho escolta, és com fer un salt mortal contínuament, requereix un esforç triple. Com a actriu i com a espectadora, jo em diverteixo més amb el drama; no em fa gràcia la comèdia.
Carolina Yuste, Carme Machi i Nathalie Poza durant la funció de ‘Prostitución’
Ara et veiem dedicada en cos i ànima a les funcions de Prostitución.
Hem dut a terme una gran tasca de recerca amb l’Andrés Lima. Hem estat documentant-nos, entrevistant prostitutes, hem estat en prostíbuls, al carrer… Amb tot aquest material donem vida a Prostitución. Tot el que es diu a l’obra són testimonis de prostitutes que han parlat amb nosaltres i que hem transcrit literalment.
Les dades diuen que Espanya és el país que consumeix més prostitució a Europa.Hi ha una dada que per mi és molt més rellevant. Quan vam començar a fer la funció, els espectadors entraven al teatre parlant de les prostitutes; ara parlen de les dones. El tema de les prostitutes es tractava com si fos un problema aïllat, i ara es veu com un problema dins del que viuen les dones. És un problema de la situació de la dona. La veu que compta és la de la dona. I això hi és de moltes maneres: amb la violència contra la dona, per les polítiques que tenen en compte la perspectiva de gènere… Els personatges que interpretem parlen del maltractament que pateixen, de la llibertat per mantenir el seu ofici. I tot això les engloba com a dones, no com a putes.
“Tot el que es diu a l’obra són testimonis de prostitutes que han parlat amb nosaltres” – Carmen Machi
Encara que sense trobar respostes, probablement se surt d’aquesta funció amb un concepte molt diferent del que se’n tenia en entrar.
Això és mèrit del teatre. A nosaltres mateixes com a actrius ens passava. Jo m’aixecava pensant com una abolicionista i a la nit tot al contrari [riu]. El que té de bo aquesta funció és que dona veu a dones que normalment s’han silenciat.
La mirada sobre la prostitució canvia segons si els espectadors són homes o dones?
Ha estat tot un esdeveniment, i la reacció de la gent en general, de dones i homes, és molt gratificant. La majoria de vegades, els primers que es posen drets després d’acabar la representació són els homes, cosa que crida l’atenció. És una funció que fa pensar a tothom, que no deixa en absolut indiferent i que arriba ben endins. La veritat és que el públic s’emociona molt, i per a nosaltres és molt reconfortant quan venen prostitutes a veure’ns i ens agraeixen la feina. Vol dir que Prostitución està mobilitzant, i per això hi és, el teatre.
Una denúncia habitual de les actrius és que a partir de certa edat els escassegen els papers importants. No ha estat el teu cas.
Sempre s’ha escrit per a dones de 50 cap amunt, el que passa és que les dones ara no som les mateixes que fa vint anys. Jo crec que hi ha molt més respecte per la dona del que sembla, i s’està veient. Moltes sèries són protagonitzades per dones policies, jutges… A més, no per ser dona tot el que faràs serà bo. Cal dir-ho i jo ho dic; no em preocupa si a algú el molesta.
Carmen Machi es compromet i alça la veu.
No és rellevant, el meu crit. M’agrada ajudar en certes causes, i ho faig de cor, però el crit més potent és el que prové de la societat.
Més informació, entrades i imatges de Prostitución, aquí:
