Baró d’Evel presenta ‘Mazùt’, circ contemporàni al Teatre Lliure

Marcel Barrera Cabezas

Quan l’any 1996 va obrir a Sant Esteve de Palautordera el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), Tortell Poltrona (Jaume Mateu) pensava en el seu fill Blaï Mateu per ajudar a estirar el carro i qui sap si també per agafar algun dia el relleu del Circ Cric. Un Blaï encara adolescent ja havia fet alguns passos com a pallasso, però volia una bona formació i tenia entre cella i cella anar a estudiar a França, on el circ disposa d’escoles de prestigi. Dit i fet, va marxar al país veí. 

Blaï Mateu és fill de Jaume Mateu, més conegut com a Tortell Poltrona. Fotografia: Olivier Ramonteu

A les proves d’accés a l’École Nationale des Arts du Cirque de Rosny-sous-Bois, va passar un fet que li canviaria la vida a ell, a la seva família i, segurament, també al circ contemporani. En Blaï va conèixer Camille Decourtye (Pithiviers, França, 1978), una jove francesa de 17 anys, filla d’una mestra i d’un granger ensinistrador de cavalls, que després d’acabar estudis de batxillerat buscava trobar un camí a la vida. Ja a l’escola, la parella va crear el primer espectacle, Os zingos, i va viatjar a Bòsnia amb Pallassos sense Fronteres

Després dels dos primers anys a Rosny, van completar la seva formació al Centre National des Arts du Cirque (CNAC), a Châlons-en-Champagne. Allà van crear, encara com a estudiants, la companyia Baró d’Evel, nom que va triar Decourtye perquè era l’expressió que feien servir a casa seva per recordar el món itinerant que havia viscut amb la família. 

Camille Decourtye en una escena de l’espectacle ‘Besties’. Fotografia: Marta Garcia

Poc abans d’acabar el curs, van fer una estada al Circ Cric per assajar i crear ¿Por qué no?, el primer espectacle de la companyia. Corria l’any 2000 i Baró d’Evel estava formada per Julien Cassier, Adrià Cordoncillo, Mathieu Levavasseur, Nicolas Lourdelle i, evidentment, Blaï Mateu i Camille Decourtye. 

Després d’aquests inicis, van venir els espectacles Bechtout (2003), Petit cirque au marché (2005), Ï (2006) —l’espectacle en solitari de Blaï Mateu sobre els exiliats—, Le sort du dedans (2009) —primer espectacle en carpa i amb animals— i Mazùt, estrenat l’any 2012 i que ara, nou anys després, es veurà al Teatre Lliure. Mazùt va néixer del duet de Blaï i Camille, però la solidesa de la peça permet a la companyia plantejar-se la seva primera experiència de transmissió d’un repertori amb els intèrprets Marlène Rostaing i Julien Cassier. 

Després de Mazùt vindrien altres joies escèniques, com Bèsties i el díptic, sur la Falaise. Baró d’Evel captiva per la seva intimitat i fragilitat, per la creació d’universos i per unes preguntes que ens despullen. “Què busquem, exactament?”, es pregunten a Mazùt. O “Vols que no fem res?”, s’interroguen a . Els seus espectacles són un torrent d’emocions humanes i d’expressivitat. Una companyia que meravella en tot allò que fa i que encara ha d’escriure moltes pàgines d’or de la creació contemporània. 

Per a més informació, imatges i entrades cliqueu:

Escrit per
Marcel Barrera Cabezas

Periodista especialitzat en educació. Entre els anys 1997 i 2009 va ser redactor del diari El Punt, i entre el 2009 i el 20011 va ser cap de premsa del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Actualment és redactor en cap de la revista de circ Zirkòlika. Ha col·laborat a les revistes El Temps i Artez i és autor del llibre ‘Animal de circ. Retrat de Tortell Poltrona’ (Dau, 2007).

Articles relacionats
Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!