Quan l’any 1996 va obrir a Sant Esteve de Palautordera el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC), Tortell Poltrona (Jaume Mateu) pensava en el seu fill Blaï Mateu per ajudar a estirar el carro i qui sap si també per agafar algun dia el relleu del Circ Cric. Un Blaï encara adolescent ja havia fet alguns passos com a pallasso, però volia una bona formació i tenia entre cella i cella anar a estudiar a França, on el circ disposa d’escoles de prestigi. Dit i fet, va marxar al país veí.
Blaï Mateu és fill de Jaume Mateu, més conegut com a Tortell Poltrona. Fotografia: Olivier Ramonteu
A les proves d’accés a l’École Nationale des Arts du Cirque de Rosny-sous-Bois, va passar un fet que li canviaria la vida a ell, a la seva família i, segurament, també al circ contemporani. En Blaï va conèixer Camille Decourtye (Pithiviers, França, 1978), una jove francesa de 17 anys, filla d’una mestra i d’un granger ensinistrador de cavalls, que després d’acabar estudis de batxillerat buscava trobar un camí a la vida. Ja a l’escola, la parella va crear el primer espectacle, Os zingos, i va viatjar a Bòsnia amb Pallassos sense Fronteres.
Després dels dos primers anys a Rosny, van completar la seva formació al Centre National des Arts du Cirque (CNAC), a Châlons-en-Champagne. Allà van crear, encara com a estudiants, la companyia Baró d’Evel, nom que va triar Decourtye perquè era l’expressió que feien servir a casa seva per recordar el món itinerant que havia viscut amb la família.
Camille Decourtye en una escena de l’espectacle ‘Besties’. Fotografia: Marta Garcia
Poc abans d’acabar el curs, van fer una estada al Circ Cric per assajar i crear ¿Por qué no?, el primer espectacle de la companyia. Corria l’any 2000 i Baró d’Evel estava formada per Julien Cassier, Adrià Cordoncillo, Mathieu Levavasseur, Nicolas Lourdelle i, evidentment, Blaï Mateu i Camille Decourtye.
Després d’aquests inicis, van venir els espectacles Bechtout (2003), Petit cirque au marché (2005), Ï (2006) —l’espectacle en solitari de Blaï Mateu sobre els exiliats—, Le sort du dedans (2009) —primer espectacle en carpa i amb animals— i Mazùt, estrenat l’any 2012 i que ara, nou anys després, es veurà al Teatre Lliure. Mazùt va néixer del duet de Blaï i Camille, però la solidesa de la peça permet a la companyia plantejar-se la seva primera experiència de transmissió d’un repertori amb els intèrprets Marlène Rostaing i Julien Cassier.
Després de Mazùt vindrien altres joies escèniques, com Bèsties i el díptic Là, sur la Falaise. Baró d’Evel captiva per la seva intimitat i fragilitat, per la creació d’universos i per unes preguntes que ens despullen. “Què busquem, exactament?”, es pregunten a Mazùt. O “Vols que no fem res?”, s’interroguen a Là. Els seus espectacles són un torrent d’emocions humanes i d’expressivitat. Una companyia que meravella en tot allò que fa i que encara ha d’escriure moltes pàgines d’or de la creació contemporània.
Per a més informació, imatges i entrades cliqueu:
