Un militar mutilat, un micròfon i les consignes d’una Espanya disposada a convertir la mort en una forma de patriotisme. Ane Gabarain puja a l’escenari transformada en el general Millán Astray a Cantando bajo las balas, una sàtira política escrita per Antonio Álamo que s’estrenarà al Teatre Apolo, del 29 de setembre al 4 d’octubre.
La intèrpret basca, guanyadora del Goya 2024 a la millor actriu de repartiment per 20.000 especies de abejas i nominada a la millor actriu als Emmy Internacionals de 2021 per Patria, assumeix el repte d’encarnar el fundador de la Legió Espanyola. Ho fa en una nova producció dirigida per Asier Andueza, que recupera el text estrenat originalment l’any 2007 i el converteix en una mena de cabaret fúnebre.
L’espectacle situa Millán Astray davant del públic perquè expliqui —i canti— la seva pròpia història. Entre proclames com “¡Viva la muerte!” i “¡Muera la inteligencia!”, el militar es presenta com un heroi sacrificat per salvar la pàtria dels rojos, els separatistes i els intel·lectuals. Les ferides de guerra, les mutilacions i la retòrica exaltada construeixen el retrat grotesc d’un home megalòman, narcisista i bel·licós que busca justificar-se davant la història.
Unamuno i Millán Astray, cara a cara
El punt de partida és l’acte celebrat el 12 d’octubre del 1936 al paranimf de la Universitat de Salamanca, on Millán Astray i el rector Miguel de Unamuno van protagonitzar un enfrontament que ha quedat associat a la frase “Venceréis, pero no convenceréis”. Álamo explica que l’obra va néixer de la seva perplexitat davant “l’adhesió ingènua i contradictòria d’Unamuno a l’aixecament militar del 1936”, tot i que la investigació el va acabar conduint fins a la figura del general.
Tot i les diferències, Álamo considera que Unamuno i Millán Astray compartien una mateixa obsessió: “la set d’eternitat”. El primer confiava en la raó; el segon, en la violència. El seu enfrontament va anticipar, segons l’autor, “els principis intransigents que s’instal·larien i es prolongarien durant quatre dècades”.
Lluny de limitar-se a reconstruir una escena de la Guerra Civil, Cantando bajo las balas busca connectar aquell discurs amb el present. “Gairebé noranta anys després, discursos molt semblants estan encoratjant un ressorgiment violent i blanquejant els assassins”, alerta el dramaturg, que tanca la seva reflexió amb una pregunta: “És que no tenim ja prou ruïnes, prou morts?”.
Més informació, imatges i entrades:
