El Centre de les Arts Lliure de la Fundació Joan Brossa ha presentat la programació del segon trimestre de la temporada 2024-2025, una aposta decidida per la transgressió, la hibridació artística i la reinterpretació contemporània del llegat de Joan Brossa amb 24 espectacles, tres exposicions i diverses activitats educatives i performatives.
“El que defineix la temporada és la voluntat d’identificar quin és el gest que caracteritza la manera de fer de Brossa i, a partir d’aquí, ampliar les definicions de teatre tal com ell va fer amb la poesia”, explica Georgina Oliva, directora de l’àrea escènica de l’espai. Aquesta filosofia es tradueix en una temporada que combina performances, teatre visual, concerts performatius, tallers i exposicions.
Nit d’immersió poètica al cicle Exorcismes
El punt de partida d’aquesta nova etapa és el cicle Exorcismes, patrimoni i performativitat, que tindrà lloc del 23 al 26 de gener. Aquesta proposta inclou espectacles i performances que dialoguen amb l’obra del poeta des d’una mirada contemporània. Juana Dolores serà una de les grans protagonistes amb Quan diu foc, diu flama, una peça que qüestiona la instrumentalització de Brossa per part de les elits. “Brossa sempre va ser un poeta del poble, i aquesta és una mirada crítica a com la seva figura s’ha reconfigurat políticament”, explica l’artista.
‘Quan diu foc, diu flama’ Juana Dolores
Altres propostes destacades del cicle són el concert coral Aaaarrggghh! d’Alba Rihe, inspirat en l’imaginari de Brossa, i Oint, gerundi del verb anar, una experiència immersiva de Guillem Lloret. A més, la nit del 25 de gener es podrà pernoctar a l’antiga Ceca de Barcelona amb lectures i música per submergir-se en l’univers del poeta.
‘Algo de amor’ de Las Huecas
Entre les obres que es podran veure també destaquen, Algo de amor de Las Huecas (del 16 al 18 de gener), una conferència performativa que reflexiona sobre l’amistat en l’era del capitalisme realista, acompanyada d’una tatuadora professional; POV (Point of view) de Núria Guiu (al maig) ofereix una reflexió sobre la histèria a través d’una conferència performativa que revisita la iconografia fotogràfica del segle XIX i la compara amb les noves formes de representació digital. A l’abril, Opereta Imaginària de Valère Novarina, dirigida per Albert Arribas, proposa una paròdia de les convencions teatrals amb una teatralitat poètica i un treball actoral que explora els abismes de l’existència humana, i al juny Com es moren els ocells d’Oriol Morales, que versa sobre la por a la mort i el moment vital d’un home que inicia un viatge interior després de la mort de la seva mare.
Més informació, imatges i entrades a:
Ç
