Vaig tenir la gran sort de celebrar el Dia Mundial del Teatre veient Invisible amb un col·loqui posterior amb l’elenc de LaJoven. Quina experiència! L’obra, la primera adaptació teatral que s’ha fet de la novel·la d’Eloy Moreno, estarà de gira durant dos anys, però es queda molt pocs dies al Teatro de La Abadía, així que si en tens l’oportunitat, ves-la a veure, gaudeix-la, sent-la, plora-la. Especialment si tens joves a casa, Invisible és imprescindible. Tant, que hauria d’entrar al currículum escolar com El Quixot o La Celestina i servir per reflexionar sobre la violència, l’assetjament, el silenci, la hiperconnectivitat digital, les xarxes socials com a armes letals per a la salut mental… l’empatia, l’ajuda, l’amistat, la comunicació…
L’obra és imprescindible perquè a Invisible ens aboquem al mirall incòmode de l’assetjament escolar. Un mirall que fa visible, molt visible, allò que sembla invisible perquè tothom mira cap a una altra banda o, senzillament, mira sense veure-hi. Només qui té la cicatriu a l’esquena és capaç de donar un cop sobre la taula i dir: PROU! És una obra que et toca, et remou i t’interpel·la siguis qui siguis, independentment de les experiències que hagis tingut, perquè (com es va comentar al col·loqui) no tothom ha patit o exercit assetjament durant la infància, però sí que alguna vegada hem sucumbit a la temptació de mirar cap a una altra banda: davant d’un cas d’abús, d’alguna injustícia o d’una situació incòmoda. Perquè l’assetjament escolar no és una història de bons i dolents. És una ferida profunda, i sovint silenciosa, que deixa cicatrius difícils de curar.
Invisible destapa el silenci, còmplice o no, que en ocasions pot tenir conseqüències terribles.
Més enllà de la història, que ja em va semblar genial quan vaig llegir Eloy Moreno, és just reconèixer la gran feina que han fet Josep Maria Miró (dramatúrgia) i José Luis Arellano (direcció) en l’adaptació teatral, que no devia ser gens fàcil. La interpretació de LaJoven és absolutament excepcional —Javi Morán (Invisible), Marcos Pérez (MM), Juan Acedo (Zaro), Iballa Rodríguez (Kiri)— i mereix una menció especial Mabel del Pozo, una autèntica dragona escènica. Bravo!
Colpidora i necessària. Invisible és una prova més que el teatre pot transformar el món.
01/04/2026 – Teatro de La Abadía