Una vida epistolar

No sabem res de les vides íntimes d’autors tan coneguts com Bernard Maria Koltès a qui coneixem per les obres com Roberto Zucco, En la solitud dels camps de cotó o La nit just abans dels boscos, a partir de les quals ens fem una idea del patiment, la necessitat de parlar i ser escoltat, el desacord amb les desigualtats… Per això agraïm la idea d’Ester Villamor i Berta Giraut que han adaptat a quatre mans un text que va publicar François, germà de Koltès: Lettres de Bernard-Marie Koltès i agraïm també la idea de mostrar-nos allò més íntim de la seva vida i la seva mort. Comença amb uns fragments d’uns cors que podrien ser d’alguna passió o alguna cantata de J.S.Bach com si ens donés permís amb la música d’entrar en el seu món més íntim, oníric i sublim. No és gens fàcil crear un espectacle amb un sol actor, però un espectacular Albert Ausellé hi posa el cos, la veu i l’ànima perquè entenguem l’interior més profund de Koltès. En off van apareixen veus de les persones més properes de la seva vida: la seva mare, de la seva germana, el seu amant. En mig d’un estat oníric, li venen imatges dels seus admirats Bob Marley o Maria Casares que va conèixer representant Medea. També apareixen imatges dels seus viatges, Guatemala amb els seus meravellosos paisatges, el fred de Sant Petersburg, les buguenvíl·lies, això com els sentiments de desconcert, els seus gustos musicals, les seves pors i les seves fantasies sexuals. Em queda el dubte si a ell li hauria agradat que es fes públic el seu univers més íntim. Sempre em passa amb la publicació pòstuma de diaris de personatges coneguts però el pudor que sento no invalida el mèrit d’haver-nos ofert aquest document com un homenatge a una figura imprescindible del teatre contemporani.