Aquesta adaptació —molt lliure— del Prometeu d’Èsquil, a Sánchez Sinistierra no li ha sortit rodona. La idea és bona però el resultat desigual; pel meu gust el text navega, en canvi la posada en escena és molt espectacular: les projeccions, el cor amb els seus moviments, els balls, tota l’estètica en general… però amb això no n’hi ha prou. Tot i així aplaudeixo al director del Grec per la valentia d’encarregar muntatges que són una capsa tancada. Per innovar te l’has de jugar. Llegir més.
Enllaç copiat!