Marta Pazos

Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció.

L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann, torna als escenaris catalans en una nova producció dirigida per Marta Pazos, amb direcció musical de Dani Espasa i traducció de Marc Rosich.

Es tracta d’una coproducció del Teatre Lliure i el Festival Grec per commemorar el 50è aniversari d’ambdues institucions.

Als baixos fons d’un Londres miserable, criminals, captaires i autoritats es barallen per sobreviure en aquesta radiografia ferotge del capitalisme que, des del Berlín d’entreguerres, no ha perdut ni un gram de vigència.

L’òpera de tres rals, de Bertolt Brecht i Kurt Weill en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann, torna als escenaris catalans en una nova producció dirigida per Marta Pazos, amb direcció musical de Dani Espasa i traducció de Marc Rosich.

Es tracta d’una coproducció del Teatre Lliure i el Festival Grec per commemorar el 50è aniversari d’ambdues institucions.

Als baixos fons d’un Londres miserable, criminals, captaires i autoritats es barallen per sobreviure en aquesta radiografia ferotge del capitalisme que, des del Berlín d’entreguerres, no ha perdut ni un gram de vigència.