Marc Sala

Turandot, l’òpera pòstuma de Giacomo Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels títols més emblemàtics de tot el repertori operístic. Gaudeix d’aquest títol imprescindible amb la proposta de Fundació Òpera Catalunya amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i la Orquestra Simfònica del Vallès.

Turandot, l’òpera pòstuma de Giacomo Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels títols més emblemàtics de tot el repertori operístic. Gaudeix d’aquest títol imprescindible amb la proposta de Fundació Òpera Catalunya amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i la Orquestra Simfònica del Vallès.

Turandot, l’òpera pòstuma de Giacomo Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels títols més emblemàtics de tot el repertori operístic. Gaudeix d’aquest títol imprescindible amb la proposta de Fundació Òpera Catalunya amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i la Orquestra Simfònica del Vallès.

Turandot, l’òpera pòstuma de Giacomo Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels títols més emblemàtics de tot el repertori operístic. Gaudeix d’aquest títol imprescindible amb la proposta de Fundació Òpera Catalunya amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i la Orquestra Simfònica del Vallès.

Turandot, l’òpera pòstuma de Giacomo Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels títols més emblemàtics de tot el repertori operístic. Gaudeix d’aquest títol imprescindible amb la proposta de Fundació Òpera Catalunya amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i la Orquestra Simfònica del Vallès.

Turandot, l’òpera pòstuma de Giacomo Puccini i la seva gran obra mestra, és sens dubte un dels títols més emblemàtics de tot el repertori operístic. Gaudeix d’aquest títol imprescindible amb la proposta de Fundació Òpera Catalunya amb el Cor Amics de l’Òpera de Sabadell i la Orquestra Simfònica del Vallès.

La petita flauta màgica,  l’adaptació per al públic infantil feta per Comediants de Die Zauberflöte de Mozart és un clàssic de El Petit Liceu amb una escenografia llampant i molt atractiva que han vist més de 400.000 espectadors.

Conjugant veritat històrica i realisme tràgic, Adriana Lecouvreur no ha deixat d’exposar en l’escena les il·lusions teatrals més nobles, així com els sentiments de la vida real. Estrenada a Milà l’any 1902, gaudeix del privilegi del públic per la seva inventiva melòdica i l’elegància de l’escriptura orquestral.

Sonya Yoncheva i Jonas Kaufmann encarnaran la parella enamorada, mentre que la Princesa de Bouillon serà presentada per Anita Rachvelishvili, i Michonnet, per Ambrogio Maestri. Un quartet per fer justícia amb una sèrie de vetllades que prometen ser pàgines daurades a la memòria d’aquest teatre i del seu públic.

Obra mestra del segle XX, Lady Macbeth de Mtsensk de Xostakóvitx és un drama ombrívol i existencial basat en una història de Nikolai Leskov del 1865, època en què la literatura russa estava obrint-se camí al món amb autors com ara Tolstoi o Dostoievski.

La partitura va ser un èxit de crítica i es va fer popular immediatament a la Unió Soviètica, però va caure en desgràcia dramàticament després que Stalin assistís a una de les funcions a Moscou l’any 1936. Un article anònim al “Pravda” denunciant l’obra va fer témer Xostakóvitx per la seva vida. No va tornar als escenaris fins a l’any 1970. Des d’aleshores, ha recuperat el seu lloc legítim.

Lady Macbeth de Mtsensk és una peça que, tant musicalment com narrativament, és molt cinematogràfica, mentre que políticament s’erigeix en una estranya anomalia estètica durant l’estalinisme. A banda de la glorificació del proletariat del gust dels ideòlegs de l’època, ens trobem davant d’un autèntic “thriller”. La història té lloc en una zona rural de la Rússia profunda durant el segle XIX (Mtsensk, aproximadament a 300 km de Moscou, és la regió on tradicionalment desterraven els criminals al llarg de la història).