La companyia La tristura investiga els límits entre realitat i ficció, entre la presentació i la representació, sempre amb la idea que la intimitat i la poesia són elements polítics. En aquest muntatge, parla sobre la democràcia espanyola mig segle després, però amb la mirada dels tècnics i altres treballadors i treballadores de l’escena que habitualment no veiem a l’escenari.

Sempre amb un punt de vista que s’allunya dels més habituals, La tristura es fixa en el moment en què els tècnics doten el somni d’una estructura física. Ells són els protagonistes d’un muntatge que paral·lelament repassa moments icònics dels últims anys de la nostra democràcia.