Ángel Dubois no es deia així. En una emboscada a Castelló, mentre fugia cap a França durant la Guerra Civil, va prendre-li la documentació a un mort i va demanar permís a la seva família per utilitzar-la. Quan va tornar, va continuar sent Ángel Dubois fins que va morir Franco, llavors va poder demostrar que es deia Celso, besoncle d’un altre Celso, Celso Giménez, dramaturg i integrant de la companyia madrilenya La Tristura, que amb Las niñas zombi i aquesta rocambolesca història debuta en solitari.
Giménez va preguntar a la família directa del besoncle què en sabien, d’ell, i no li van explicar gaire res. El dramaturg coneixia la pel·lícula per via de la seva àvia, germana del protagonista. “Això em va portar a l’especulació, a la llegenda, a preguntar-me: com és possible que no sapiguem res dels nostres avis? No parlo de fa mil anys, sinó de fa 80 anys”, em deia fa unes setmanes, abans d’estrenar l’espectacle a Madrid. I va apostar per dedicar-li Las niñas zombi.
En escena, compta amb tres actrius que no són actrius. Des del principi, creia que era molt important que l’origen del relat provingués de la seva àvia, de la part femenina de la família, que no va tenir por de transmetre-la, fins i tot de tunejar-la. Aleshores, es va imaginar una part naturalista amb unes netes de la seva generació que es pregunten: “D’on venim? A quin estrat social pertanyem?”. “Aquestes tres cosines s’assabenten de tot i intentaran investigar què va passar de veritat, són les tres nenes zombi que han de reconstruir la història i saber de quina manera afecta les seves vides”, afegeix.
Totes tres intèrprets porten mitja vida a l’escenari. Natalia Fernandes ha fet totes les peces de Jesús Rubio. Amb Belén Martí Lluch, Giménez he treballat amb la companyia Mucha Muchacha com a dramaturg. També compta amb Teresa Garzón.
La història del besoncle de Giménez potser ens recorda la magnífica novel·la de Jorge Semprún Viviré con su nombre, morirá con el mío (Tusquets), en la qual l’escriptor explica com es va salvar de la mort al camp de concentració de Buchenwald en assumir la identitat d’un cadàver. I de tantes altres històries de supervivència que han quedat ocultes pel pas del temps i la mandra de fills i nets que han preferit no saber.
Més informació, imatges i entrades a:
