La companyia La tristura investiga els límits entre realitat i ficció, entre la presentació i la representació, sempre amb la idea que la intimitat i la poesia són elements polítics. En aquest muntatge, parla sobre la democràcia espanyola mig segle després, però amb la mirada dels tècnics i altres treballadors i treballadores de l’escena que habitualment no veiem a l’escenari.
Sempre amb un punt de vista que s’allunya dels més habituals, La tristura es fixa en el moment en què els tècnics doten el somni d’una estructura física. Ells són els protagonistes d’un muntatge que paral·lelament repassa moments icònics dels últims anys de la nostra democràcia.
Sinopsi
No es tracta tant de jutjar la democràcia com de prendre consciència de com n’és de jove, en termes històrics. Tot es pot, encara, reconstruir o transformar. Tot podria renéixer, com anuncia el títol i ens explica un muntatge que es desenvolupa entre proves de so, confessions a mitja veu i tècnics d’escenari que munten i desmunten decorats. Parlen d’amors o de secrets familiars, recorden la infantesa i es pregunten, també, per la necessitat d’implicar-se en la regeneració del nostre món. Perquè, molt probablement, demà ens voldrem tornar a aixecar del llit i, malgrat tot, estrenar un altre dia.
