Dansa Metropolitana

Inaudit és la unió del ballarí i creador Adrián Vega i del músic i performer Adriano Galante en la recerca de la memòria sonora inaudible del nostre patrimoni.

La coreògrafa i ballarina Magdalena Garzón presenta Altars profans. L’ànima de les coses encara es troba en l’enigma de la seva semblança exterior, en el misteri.

Is This A Dance? és un espectacle per a qualsevol que alguna vegada hagi trobat alegria a moure’s sense pensar, al ritme de la música i com si ningú l’estigués mirant.

El coreògraf nord-americà Trajal Harrell va somniar durant molts anys amb posar en moviment The Köln Concert, una improvisació per a piano de Keith Jarrett que es va convertir en un dels àlbums més venuts de la història de la música clàssica i del jazz. La peça també comprèn quatre cançons melòdiques de la cantant i compositora canadenca Joni Mitchell.

CARIBE MIX ’23 és una fita més en la línia de recerca principal de la companyia de Mar Garcia i Javi Soler al voltant de les possibilitats de relació entre el moviment i el so a escena.

En una coproducció entre Toulouse i el Liceu, somniada per Jordi Savall, Le Ballet de l’Opéra national du Capitole de Toulouse torna a l’escenari del Gran Teatre del Liceu per recrear, des del gest, el món sensible i ple de matisos de la música de Gluck. L’aclamat coreògraf Edward Clug es posa al capdavant de la companyia per posar color a aquestes impressionants partitures.

A Noche cañón, Sofia Asencio treballa en col·laboració amb Beatriz Lobo, Jorge Nieto i Tomàs Aragay per trobar una forma pròpia de generar text dins del gènere del monòleg còmic.

A años luz de Aribel Collective presenta una història progressiva de la hipotètica relació d’un humà i un robot humanoide molt complex.

Natural order of things està inspirada en la noció de l’ordre i el desordre. La companyia de dansa barcelonina formada per Guy Nader i Maria Campos, amb una trajectòria internacional destacada, centra la mirada en el funcionament dels sistemes de l’ésser orgànic, considerat com un microcosmos.

En el seu nou solo, Thomas Hauert pretén aprofundir un procés creatiu que ja és present en les seves dues darreres creacions: convertir la psicologia, la vida interior, les emocions i l’inconscient en motor de moviment.

Amor, traïció, perdó, redempció… Giselle és una història que conserva la música original, el llibret i tots els components i, alhora, el Ballet de Barcelona utilitza tecnologia punta per realçar el realisme dels escenaris i el vestuari, creant una experiència envolupant pel públic. La producció captura l’essència de l’enfocament del Ballet Nacional de Cuba, servint com a càpsula del temps que conserva els components estilístics i artístics de l’època daurada del ballet, mentre que també se satisfà les exigències tècniques actuals.

A Muerta de amor del creador Manuel Liñán, dotze artistes a escena, entre ballarins i músics, ens guiaran en un homenatge a l’amor, en el sentit més ampli de la paraula, i de les seves conseqüències.

Coplas i haikus de mares i amors és un vodevil a l’estil contemporani que busca la intersecció entre la copla i el haiku des de la reinterpretació d’ambdós gèneres a través del llenguatge corporal i del text.

Lulú, primera nit és una peça de dansa amb coreografía i direcció de Roberto G. Alonso que pren com a punt de partida i font d’inspiració Lulú, el fascinant personatge creat a finals del dinou per Wedekind. La Cia. Roberto G. Alonso ha volgut indagar i aprofundir en els desigs i pensaments que la nostra societat, hipòcritament, disfressa de secrets inconfessables, de perversions, de tabús.

La ballarina i coreògrafa catalana Lali Ayguadé ha treballat amb companyies i coreògrafs de renom com l’Akram Khan Company, Hofesh Shechter i La Veronal, entre d’altres. La seva obra fusiona el moviment amb elements teatrals i combina una forta fisicalitat amb un llenguatge escènic poètic i universal. Ara presenta Inestable.

Al sextet The Common Ground es treballa en la relació entre la diversitat i la comunitat des d’un abordatge coreogràfic ficcional que evoca dimensions fantàstiques, passant per allò monstruós i allò mític.

El nostre refugi galàctic és la tercera part del projecte FALLA, que la companyia AzkonaToloza ha desenvolupat per trobar les connexions entre els conceptes de Cosmos, Geologia, Ancestralitat, Memòria i Futur.

Una coreografia d’Antonio Ruz que connecta amb les nostres tradicions. La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol, va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil.

CÈL·LULA #6: Faula és un nou capítol en l’exploració contínua sobre el grup i el que podem construir plegats. Envers el cos individual i els cossos col·lectius, la interdependència i la confiança mútua. Ara dirigim la mirada cap a tot allò que és fabulós, cap a una amalgama de criatures fantàstiques, en una celebració de tot allò d’extraordinari en nosaltres.

SNÖSTJÄRNA és una creació de Núria Dalmau Claret i Valeria Pisati que parteix de l’univers del còmic Ikea Dream Makers de Cristian Robles per traslladar-lo al terreny de la dansa, el teatre visual i la performance. L’espectacle proposa una experiència escènica fragmentada on el públic té un paper actiu en la presa de decisions, explorant amb ironia i pensament crític les lògiques d’un imperi corporatiu i les seves conseqüències sobre els cossos i les vides que l’habiten. Més que una història tancada, SNÖSTJÄRNA obre un […]

La Cordero i el seu exèrcit és l’espectacle que tanca la trilogia Soroll, vanitat i alcohol, una trilogia que parla sobre l’apocalipsi interna i personal de Sol Picó, una apocalipsi grotesca i kitsch. Un espectacle de creació amb la fusió de ballet clàssic i flamenc tan característica dels treballs de Sol Picó.

Una trobada entre la ballarina i coreògrafa brasilera resident a Madrid Poliana Lima i la bailaora de flamenc britànica resident a Sevilla, Yinka Esi Graves.

La Pasión una història carregada de tradició i emoció de la mà d’una de les escoles de flamenc amb més projecció, sota el prestigiòs segell de Paca García. Un espectacle únic combina flamenc, dansa i cant en diverses modalitats, fusionant diferents expressions artístiques per oferir una experiència completa i commovedora.

A Umuko, Dorothée Munyaneza convida a cinc joves artistes de l’escena ruandesa que teixeixen el llegat del passat amb la reativitat i l’audàcia del futur. Dorothée Munyaneza se’n va anar però sempre va tornar, incansablement, a la seva terra mare. Va tornar per escoltar aquells que construeixen la Ruanda del demà, però que, tanmateix, no obliden: aquests “antics nounats”. Els reuneix sota l’umuko, on l’ahir i el demà es troben i relaten històries a través del cos, la poesia, la música i el cant.

Aquesta peça és una celebració de la vida plena de color, un espectacle de dansa salvatge, amè i enèrgic, ple d’humor i sensualitat.

En el marc del festival Dansa Metropolitana, Rocío Molina, màxim exponent de la renovació del flamenc contemporani, presenta Calentamiento amb un grup de cantaoras el moment de preparació d’un espectacle. Amb la complicitat de Pablo Messiez i Niño de Elche.

Barbara Cappi presenta Platón se fue de escena, un solo de dansa contemporània que aborda la mort del filòsof com a metàfora de la pèrdua del pensament clàssic.

repertorioVELINE, de Gaia Pellegrini és un estudi coreogràfic que revisita l’imaginari de les coristes italianes des dels anys noranta fins avui per transformar-lo en un festeig lèsbic ple de tensió, seducció i ironia camp.

A Otra cosa que no es una conferencia, el format es desarma per transformar-lo en un espai indòmit on la paraula es desfà en gest i el consens s’esvaeix en la seva pròpia ombra. En aquest territori en trànsit i tremolor, el sentit esdevé entre els cossos, en el xoc, en la fuga, en allò incomplet. Allò humà no és substància, sinó relació: una pràctica de resistència que crema a les vores del dir.

Mongrel explora la mesquinesa, l’opressió i la mentalitat de ramat, és una radiografia de la societat occidental a partir de la Llei de Jante, manifest social que advoca per la igualtat i la justícia però darrera del qual se n’amaguen extraordinaris nivells de conformitat i consens, d’una homogeneïtat gairebé asfixiant.

Fandango Reloaded és un exercici de reescriptura del Fandango d’Aiora, un ball tradicional de parella que, suprimit durant el franquisme a Espanya, pràcticament va desaparèixer de l’imaginari col·lectiu. A partir d’aquest exercici de recuperació, Inka Romani explora la possibilitat que les danses urbanes ocupin el lloc que antigament tenien les danses populars (les “dansaes” valencianes) i les seves cançons, en tant que mecanisme de col·lectivitat i comunitat.