El primer espectacle d’Alex O’Dogherty, més vigent que mai. Una reflexió sobre el riure: de què riem, per què riem i, sobretot, per què no riem més? Un espectacle tan divertit com necessari.
Sinopsi
Y tú, ¿de qué te ríes? va néixer d’aquesta mateixa pregunta que em vaig fer un dia de l’any 2001.
Ara, 25 anys després torno per fer aquesta única funció i comprovar si hem avançat alguna cosa.
En adonar-me que ni jo mateix sabia de què reia, vaig començar a pensar que tindria problemes per esbrinar de què riu la gent (encara que en general riu poc).
Davant d’aquesta pressió, necessitat o pur morbo que em feia fer riure, em vaig posar a observar quines coses fan riure a la penya, i aquí va ser quan vaig començar a al·lucinar, perquè no tothom riu del mateix.
Com aconseguir llavors que tothom rigués alhora d’una mateixa cosa?
I aquí va ser quan vaig començar a atabalar-me. I la gent no reia.
Llavors vaig decidir explicar el que havia observat, i aquí va ser quan la gent va començar a riure.
Jo vaig continuar sense entendre per què, i encara continuo així, però ells riuen i jo ric.
Això és un riu de rialles.
A mi em fa feliç i a ells també.
Què més volem? RIEU.
