Los Vivancos: Nacidos para bailar

Feia temps que sentíem parlar dels seus espectacles, però sistemàticament rebutjàvem anar a veure'ls, suposem per la venda que ells mateixos fan dels seus espectacles, molt dirigida directament a un cert tipus de dones que els agrada anar a veure principalment els seus pectorals musculats, independentment de la qualitat de l'espectacle ofert.

Dimecres passat, per fi ens vam decidir a anar a veure NACIDOS PARA BAILAR al Teatre Tívoli, amb certa recança i segurament amb molts prejudicis del que anàvem a veure. Val a dir que l'espectacle ens va sorprendre molt favorablement, sobretot per la seva espectacularitat i el gran desplegament de mitjans, en una gran producció que segurament és molt i molt costosa.

Es tracta d'un espectacle en el qual predomina la dansa, que potser és el que saben fer millor, especialment el flamenc en la seva faceta de "zapateado" que a vegades es barreja en una mena de "claqué", suposo que per poder arribar a tot tipus de públic arreu del món. També barregen l'acrobàcia i se'n saben sortir prou bé; les seves interpretacions musicals en directe són agradables però molt senzilles, malgrat que han estat força intel·ligents i s'han sabut recolzat amb una banda sonora prèviament gravada, que barreja molts estils diferents, com són el Rock, el Flamenc i fins i tot música clàssica o de pel·licules, gravades per l'Orquestra Simfònica de Budapest.

L'espectacle té força qualitat i com ja he comentat és molt espectacular. Llàstima que inclou alguns aspectes força barruers, que malmeten el resultat final.

Valoració sencera clicant AQUÍ.

Nacidos para bailar està produït, dirigit i coreografiat per Los Vivancos, una companyia formada per set germans: Elías, Judah, Josua, Cristo, Israel, Aarón i Josué. Tots estan formats en l'art, en la dansa i en la música.. A part compta amb la participació d'un gran equip creatiu, encapçalat pel compositor cinematogràfic Joan Martorel, que ha adaptat les composicions originals com Metallica, Deep Purple o Lehonard Cohen al rock sinfónic de Los Vivancos.

Nacidos para bailar és el final d'una trilogia, presentada en forma de concert, en el que es combina el flamenc, la música metall i una orquestra simfònica, amb interpretacions musicals en directe, un vestuari espectacular, efectes de llum impressionants i una elaborada producció tècnica. L'escenografia està formada per unes estructures de metall movibles, dissenyades i inventades per Eduardo García Llama. En elles podreu veure diferents coreografies en les quals es barreja la dansa amb l'equilibri. El vestuari creat per Vanessa Puigmarti Otero és espectacular! Inspirat en la ideologia Visual Kei japonesa, és molt visual. Casaques i caçadores de cuir de color negre, casques vermelles, vestimentes extravagants amb tocs victorians i retro-futuristes, robes d'estil rock, malles i samarretes ajustades al cos de color negre, vestits de Led amb més de 6.000 llums de diferents colors i alguns complements com cinturons, cremalleres i objectes metàl·lics. La il·luminació és extraordinària. Un joc de llums molt ben coordinats i visualment espectaculars.

Pel que fa a la música, tots els integrants de la companyia toquen algun instrument: Elias (Violoncel Elèctric), Judah (celo de 5 cordes), Josua (caixa Flamenca), Cristo (percussió), Israel (flauta travessera), Aarón (violí elèctric) i Josué (teclat). Ens han tocat "Yesterday", "Sweet Dreams" i alguns temes de bandes sonores de pel·lícules molt conegudes. Hem vist a Elies tocar penjat d'una de les estructures de ferro completament obert de cames, o a l'Israel penjat cap per ball taconejant i tocant la flauta travessera alhora, fins i tot tocar a quatre mans el celo de cinc cordes, la banda sonora de la pel·lícula "Pretty Women".

Les coreografies han estat impressionants, tots a un mateix ritme i intensitat. Coreografies molt vistoses i complicades. Des del zapateao i ball flamenc, a la dansa contemporània, la dansa clàssica i fins i tot una dansa asiàtica amb moviments que ens recordaven a les arts marcials. Amb "Billie Jean" , "Hallelujah", "El ojo del tigre" (banda sonora de Rocky), d'entre altres, han fusionat el ball flamenc amb la dansa clàssica i la contemporània.

Nacidos para bailar és un espectacle brutal!!!

Han estat dues hores realment increïbles! El teatre ple fins dalt. Tot el públic entusiasmat dempeus aplaudint com bojos. Jo la primera!!! Encara em fan mal les mans de tant aplaudir. La meva puntuació és màxima. De veritat aneu a veure'ls, no us penedireu.