Víctor Parrado: El Peliculero. Un monólogo de cine

Víctor Parrado torna als escenaris amb un nou monòleg titulat El Peliculero. Aquesta proposta és molt més que un simple monòleg humorístic, ja que Parrado ofereix números musicals en directe y es recolza en algunes filmacions en suport digital. Així, l’espectacle aconsegueix ser una proposta diferent, molt completa, sorprenent i, per suposat, divertida.

El monòleg humorístic aconsegueix el seu principal objectiu, ja que durant tot l’espectacle, el públic no deixa de riure ni de somriure. Parrado captiva a l’espectador amb els sus acudits, però, sobretot, amb la seva personalitat, humilitat, passió i emoció. L’humorista lliga tot el seu monòleg sobre el cinema amb experiències personals i vitals, amb les quals els espectadors poden empatitzar. D’aquesta manera, el públic es veu reflectit en algun moment que altre de la funció i, com a conseqüència, aquest es sent molt més còmode i gaudeix molt més de l’espectacle. Amb tota aquesta feina, Parrado aconsegueix establir una connexió impressionant amb el públic, qui surt del show encantat de riure, emocionar-se i passar-s’ho bé amb ell.

L’humorista utilitza el cinema, cosa que acostuma a agradar a tothom, per parlar de temes quotidians i socials que tots compartim, com l’amor o la família. A més a més, Parrado s’ajuda de la seva pròpia experiència vital per donar més credibilitat i emoció al show, objectiu que també compleix a la perfecció.

Com a conclusió, cal destacar que és un show altament recomanable per a tot el públic adult que tingui ganes de riure i emocionar-se, ja sigui amant o no del cinema, donat que Parrado aconseguirà que rigueu i us emocioneu durant tot l’espectacle, de manera que val molt la pena anar-hi.

 

Avui dia és molt difícil trobar un espectacle de comèdia on s’aconsegueixi que, al finalitzar, més d’un centenar de persones siguin en peu aplaudint durant minuts. Víctor Parrado ho aconseguí fa uns dies després del seu show El peliculero, el qual va molt més enllà de la simple comèdia i genera un ambient de complicitat que porta al públic a viure una experiència molt “parradista”.

Víctor Parrado ja demostrava amb el seu show anterior, La noche de Parrado, que el seu humor i la seva filosofia vital són molt diferents a allò habitual dins el món de la comèdia i del stand up comedy. No és estrany, per tant, el plantejament de El Peliculero, basat en molt més que la comèdia o la voluntat de fer riure el públic. En aquest show, el còmic presenta, entrega i rep un premi en una fictícia gala dels Oscars. Mitjançant aquest pretext, Parrado serà capaç d’efectuar un discurs d’agraïment pel premi que li donarà l’oportunitat de parlar de temes fonamentals i crucials a la vida com l’amor, l’amistat, la joventut, la infantesa...

S’ha de destacar la maduresa escènica d’en Parrado, que aconsegueix guanyar-se al públic ja des de l’inici del propi show, improvisant amb ell i fent-lo entrar dins d’una dinàmica còmica de la qual ja no se’n surt fins que s’apaguen els llums. Interactuant amb el públic, cantant, ballant, recreant la seva infància, recurrint a efectes sonors, audiovisuals, fotografies... Parrado fa ús d’un ventall molt ampli de recursos per aconseguir—de manera efectiva—que el públic gairebé no pari de riure i aplaudir.

El riure es allò principal d’aquest monòleg de pel·lícula, però també hi ha lloc per a aquest “parradismo” al que ens té acostumats. Així, el públic no només riu, sinó que també veu un monòleg que tracta d’emprar la comèdia per promoure valors “buenrollistas”: l’empatia, l’amistat, l’amor, la sinceritat... Parrado demostra un cop més que no tot és comèdia, tot i que s’hi pugui fer comèdia de tot. Aquestes reflexions i digressions donen, sota el meu punt de vista, una dimensió molt valuosa al show, que transcendeix la pròpia comèdia. Parrado aconsegueix que el públic rigui constantment, però també l’incita a reflexionar, a valorar els petits gestos i la fortuna que hi ha a les coses petites.

El Peliculero és un show més madur, un show de pel·lícula basat en un discurs d’agraïment a la vida, a les petites coses que ens fan feliços i que són importants a les nostres vides. Sempre des de la comèdia, però sense oblidar que no tot és riure. Aconsegueix, de manera innegable i efectiva, que tot el seu públic es converteixi al “parradismo” i acabi el show aplaudint dempeus fins que fan mal les mans, recollint targetes amb missatges “buenrollistas” i fent cues de més de mitja hora per fer-se una foto. Aquest show és un èxit, una petita joia que connecta amb la vida de l’espectador. Funciona amb tant d’èxit perquè l’espectador s’hi veu a ell mateix allà a dalt, recollint un Oscar, donant les gràcies...

Vaig recollir una targeta al final de l’espectacle que citava a Antoine de Saint-Exupéry i el seu cèlebre El petit príncep: “Lo esencial es invisible a los ojos”. Concentra, d’alguna manera, allò que fa Parrado: una comèdia que no es basa en riure, sinó allò essencial, allò que va més enllà de la mateixa.

 

 

El monologuista Victor Parrado presenta nou espectacle d'stand up comedy inspirat en el món del cinema (més en la forma que en el contingut). La recepció d'un Premi Òscar permet a l'humorista repassar alguns dels temes clàssics del món dels monòlegs, com les fases de l'amor i la nostàlgia dels temps escolars. No es talla un pèl en demostrar les seves dots de ball, però els moments més hilarants no els troba quan s'arrenca a cantar hits de la gran pantalla sinó quan fa gala de la seva gran capacitat d'interacció amb el públic, on es mostra ràpid i enginyós i connecta amb una platea que participa entregada en les seves ocurrències.

Parrado aconsegueix el propòsit d'entretenir i fer riure amb un humor per al gran públic, que farceix amb anècdotes personals, passatges emotius i petites reflexions, marca de la casa.

L'únic "però": pel meu gust podria haver tret molt més suc al tema cinematogràfic, que acaba sent un tant anecdòtic en el conjunt de l'espectacle.