Comprar entrades per a Venidos a menos

David Ordinas i Pablo Puyol, dos artistes consagrats en el musical amb llargues carreres tant en Teatre, Televisió o Cine, arriben al Raval amb un format molt més petit del que estem acostumats a veure quan ells són a escena. Dos actors i una guitarra capaços de riures d’ells mateixos sense límit. Un espectacle en el que no saps fins a quin punt estan parlant d’ells o és pura ficció, són ells, ells en situacions boges i segurament en més d’una situació real que es confón entre tant surrealisme passat de voltes. Un espectacle fresc i molt viu, es riuen de la seva situació actual, de si realment estan “Venidos a menos” de les seves carreres però sel’s veu vius a l’escenari, se sent que el projecte és seu i el senten com a tal més enllà de grans produccions, un petit fill nascut de les seves pròpies idees, parlen de que és difícil viure de l’art però perceps que l’art els està donant la vida. Una música molt divertida i realment efectiva, tot amb uns armònics impecables, senzilla i directa composada expressament per l’espectacle. A nivell tècnic, molt senzill però impecable, una il·luminació gairebé invariable durant l’espectacle que ronda en format entre un concert de bar o un monòleg però amb el llenguatge del musical que tots dos dominen, per tant l’il·luminació de cop té petit efectes que mostren un bon acurat treball dels acabats. Un show trencador, no apte pels que es ruboritzin ràpid i pels que no sapiguin fer acudits de les coses d’un mateix. En definitiva, podreu veure a dos amics parlant de les seves coses com a molts altres espectacles d’humor però amb la netedad i rigurositat d’un espectacle de teatre musical, molta cura en lo tècnic i lo musical que ho distingeix de qualsevol altre show de l’estil. Si voleu passar una estona divertida, riure i fer de les penes un motiu per ser feliç, "Venidos a menos" és un espectacle molt recomanat.

Coneguts com a actors de musical i per la televisió, Pablo Puyol i David Ordinas juguen a riure-se’n d’ells mateixos en aquest espectacle d’humor i cançons fresc, senzill i desenfadat. Amb una guitarra i alguns instruments de percussió com a únics elements per recolzar-se, els dos actors demostren una bona química escènica, capacitat d’improvisació i una certa mala llet molt divertida. L’espectacle és dinàmic, ràpid i molt entretingut, de manera que els més o menys 90 minuts que dura es passen volant. Ara bé, no aporta res de nou com a concepte. Ni és un xou bèstia, ni salvatge, ni més provocador que qualsevol proposta de cabaret o teatre de sessió golfa. De fet, gairebé en tot moment, és molt amable amb el públic. No obstant això, algunes cançons són molt enginyoses i tot plegat resulta força simpàtic, si obviem algun acudit una mica més fluixet del que caldria.