Alícia al país de les meravelles

No sempre es reconeix el teatre infantil quan és com tot, n’hi ha de bo i de dolent. D’entrada, té el mèrit d’acostumar a connectar amb el seu públic i, quan és molt bo, també amb el no tan menut. Això comporta tocar moltes tecles, registres i anar acompanyat d’interpretacions diria que més complexes del que sembla. És el cas d’aquesta adaptació de Marta Buchaca (Només una vegada) tan moderna com respectuosa del clàssic (que em pirra absolutament) on Alícia persegueix un conill que li ha robat el seu bé més preuat: el mòbil.

En la persecució Alícia troba personatges del llibre com el “barreter boig” i d’altres nous, com la Siri i un superheroi entranyable i insegur. I Déu-n’hi-do amb el repartiment: jo la vaig veure amb una esplèndida Júlia Bonjoch (El petit príncep), Marc Pujol (Flor de Nit), Jordi Llordella (Júlia), i una divertidíssima Queralt Albinyana (Dei Furbi), que alternen amb Xuel Díaz, Joan Codina, Albert Mora i Cristina Murillo.

Amb una posada en escena àgil, recolzada no només en les bones interpretacions i veus de tots, sinó també en projeccions de vídeo que permeten als personatges “entrar i sortir” dels diferents universos.

Hi ha humor per a tothom, reflexions (¿realment volem seguir parlant amb altres persones sense apartar els ulls d'una pantalla?), valors, enginy, música i l'essència d'Alicia, al·lucinant i onírica, en aquesta ocasió al servei d'una visió del mòbil com a eina més que com modern mirall negre que tot ho absorbeix.

Una nena perduda en un món absurd que afronta els perills de fer-se gran. Travessar el mirall, entès com a pantalla de la tecnologia avançada, potser sigui una metàfora del futur caòtic que Carroll va imaginar, i el què ha imaginat Marta Buchaca és que els miralls al primer terç del segle XXI són els mòbils (podrien ser-ho les tauletes, els ordinadors...).

Alícia fa deu anys, i els pares li regalen el mòbil que demana des dels cinc. Un conill que sempre fa tard li'l roba i ella es llença cau avall darrere del preuat tresor. A l'altra banda hi coneix el gat de Cheshire, el barreter boig, la malvada reina de cors, el rei... El viatge el fa amb un superheroi, el Capità Invisible, i hi apareix un personatge que farà el viatge a la inversa: la Siri, la companya virtual que Apple ha posat a la nostra disposició perquè no ens trobem sols. Aquesta Siri, per això, es rebel·la i travessa el mirall (la pantalla) farta que li facin preguntes ximples. La reina de cors ha deixat el rei obsessionada pel mòbil, els jocs i les apps.

Jordi Andújar posa èmfasi en l'essència onírica de la novel·la de Carroll mitjançant audiovisuals encertadìssims i molt suggerents que figuren un món surrealista i atorguen profunditat de camp al resultat final. Les cançons de Keco Pujol són divertides i les lletres col·laboren a fer avançar la història. He trobat a faltar que la presa de consciència per part d'Alícia dels perills del mal ús del mòbil fos més progressiu, ja que se n'adona només al final de la història, de manera sobtada. En canvi, el to és molt encertat. La temptació de demonitzar el mòbil, sense matisos hi és, però Buchaca i Andújar la defugen, i opten per afavorir la reflexió i animar els nens a preguntar-se què n'hem de fer.

Júlia Bonjoch, Queralt Albinyana, Marc Pujol i Jordi Lordella troben el to adequat que reclama el públic infantil i aconsegueixen mantenir-los atents durant setanta minuts. Aquesta és una Alícia que entèn que els nens són nens, no ximples, que té sentit deixar espais per a la reflexió, també al teatre infantil. "Alícia al país de les meravelles" és entreteniment per a nens, nenes, pare i mares que encara no han après a fer servir el mòbil, és a dir, teatre per a tothom. Bon humor, bones veus i quatre intèrprets entossudits a fer-nos-ho passar bé.