Tot el que necessites per anar al teatre

Un dia qualsevol

A partir de 18,00€

Comprar Entrades
Un dia qualsevol

Després de la seva bona rebuda durant el passat GREC 2019 Festival, La Villarroel recupera Un dia qualsevol, de la companyia Les Antonietes. Una comèdia escrita per Oriol Tarrasón que narra la història de la Solange, i la seva nova vida en una residència de gent gran.

Sinopsi

Té setanta-set anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit fins ara. Però ella sempre s’ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit s’acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant.

A la residència, hi coneixerà l’Ernest i el Mateu. Dos avis que malauradament s’han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt, passadís avall.

La influència de la Solange i les seves ganes de viure en l’apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran i de quina manera, la vida de la Rosa, la directora de la residència.

Com diu un dels personatges: “la vida és massa curta per viure només cent anys”

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Inclosa dins la programació del Grec ahir a La Villarroel vam estar veient aquesta obra escrita i dirigida per Oriol Tarrasoni que és alhora el director de la companyia que la representa, Les Antonietes. En clau de comèdia ens situa en una residència d’avis per tractar el tema de la vellesa. Tot i que se’ns presenta de forma hilarant i ho aconsegueix perquè la platea no para de riure, no amaga el rerefons àcid del tema i encara que sense aprofundir es parla d’eutanàsia, hipermedicació, la decadència en el sexe, la soledat, la relació o no relació amb els fills i molt més. Tot comença quan arriba a la residència un nou hoste, la senyora Solange que amb la seva vitalitat i ganes de viure capgira la monòtona vida que fins llavors regia a la llar d’avis i que porta de cap a la infermera que està al càrrec. El text està molt bé teixit i tot i que en algun moment cau en la broma fàcil dóna per passar-ho molt bé, però sobretot per reflexionar en sortir al carrer. Tarrason no podia escollir millor actriu que Imma Colomer per al personatge de Solange que està immensa i el broda. Genials Pep Ferrer i Quimet Pla i magnífica Annabel Castan com a infermera. M’ha semblat fantàstic el comptar amb la col·laboració de sis residents reals de la Residència Bon Repos del Passeig Sant Joan per actuar com a figurants fet que els haurà donat un xut de positivitat i ganes de seguir endavant. Molt recomanable

    28/07/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un crit de llibertat, un al·legat contra la fatalitat de fer-se vell. Una obra en clau de comèdia que incideix en el tema de la vellesa, les seves limitacions i el paper de les persones de la tercera edat en la societat del present. Una comèdia crepuscular i lluminosa que, a partir del que tenim davant del nas, ens ensenya allò que no som capaços de veure. O que fem veure que no veiem. Una obra plena de rialles però també de llàgrimes plenes de tendresa. Lliçó de vida i de teatre. Com he xalat amb l’obra! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/07/11/un-dia-qualsevol/

    12/07/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Nunca entenderé porque no hacen más películas y obras de teatro centradas en las personas mayores. Ellos han vivido mucho y nos pueden contar mucho.
    Les Antonietes nos traen una obra que intenta poner remedio a esto. Aquí los protagonistas son jubilados en una residencia. Allí encerrados vemos pasar sus días tristes y aburridos. Hasta que entra por la puerta Solange, una nueva huésped recién viuda que ha llegado para revolucionar la residencia.

    Con la obra he reído (mucho) y he llorado. Digamos que es una comedia dramática.
    Los actores principales nos atrapan con sus personajes (sobretodo Quimet Pla en estado de gracia. Divertidisimo! E Imma Colomer radiante y pletórica de alegria. Da gusto verla)
    Mención aparte de los figurantes anónimos. Todos ellos personas mayores creo que sin experiencia profesional en el teatro pero que son imprescindibles para la buena conexión entre escenas.
    Gracias Oriol Tarrasón por llenarnos la tarde de risas y lágrimas llenas de ternura

    11/07/2019
Articles relacionats
Tres maneres de jugar la partida

Tres maneres de jugar la partida

25 Juny 2019

Núria Cañamares / @ncanyamares Què tenen en comú Sixto Paz (2013), Les Antonietes (2007) i Obskené (2008)? Doncs, entre altres coses, que són companyies relativament joves i amb una maduresa […]

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

Especial Festival Grec 2019, descarrega't la revista de TB

17 Juny 2019

Publiquem la quarta revista en paper de TeatreBarcelona! Aquest és el quart estiu que TeatreBarcelona editem una revista en format paper, dedicada a un dels esdeveniments culturals més importants de […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.