Tot el que necessites per anar al teatre

Troyanas

Troyanas

Carme Portaceli dirigeix Troyanas, el text d’Eurípides on les dones troianes denuncien els abusos patits durant la guerra. Un clam contra la violència de gènere amb un gran repartiment de dones, produït pel Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.

SINOPSI

Els mites grecs segueixen, encara avui, assenyalant els pecats de l’individu contra el benestar comú, els moments en què es deixa portar pels pitjors sentiments i comet brutalitats o segueix el dictat de la ignorància. Ahir, però també avui, les dones són, sovint, les víctimes d’aquests atacs, violades durant i després de la guerra, maltractades o assassinades malgrat la llei, sotmeses a la indiferència i tractades com a ciutadanes de segona en un món on sempre hi ha problemes més importants que el seu patiment…

En aquest muntatge, dones com Hècuba, Cassandra, Helena, Andròmaca, Briseida o  Políxena, és a dir, les dones de Troia, prenen la paraula per denunciar els qui van decidir el seu destí en la més absoluta impunitat, els qui les van violar emparats en la guerra o els qui, simplement, van decidir sense ni tan sols tenir-les en compte de quina manera havien de passar a la història. S’expressen gràcies a les veus d’una tria excepcional d’actrius, entre les quals Aitana Sánchez Gijón, Alba Flores, Pepa López, Míriam Iscla, Gabriela Flores, Maggie Civantos i, com a únic home, Ernesto Alterio.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • No en va la crítica l’adora; Troyanas colpeix amb una contundència punyent de principi a fi, amb una ànima incapaç de ser forçada a la indiferència, a l’oblit.

    L’obra comença quasi sense adonar-nos-en, quan el seu narrador, un modern i turmentat Taltibi, sorgeix d’entre el públic i ens presenta els seus dimonis: un passat que l’esquinça sense pietat, uns records dels que no pot defugir. Troyanas dóna imatge i veu a la guerra després de la guerra: als dimonis, les pors i el sentiment de buidor que alimenten els vius quan ja no els queda res més. Cinc dones que ho han perdut tot: tot excepte la vida, que les castiga amb la soledat i el desconsol. Un cop els morts donen pas al silenci, els vius xisclen més que mai, i és que el seu destí no és pas més afortunat… Oportunitat magníficament aprofitada per parlar no només de mort i dolor, sinó també de la ira, el desànim i l’abandó, de com les guerres poden ser capaces d’arrasar-ho tot, fins i tot l’esperança dels que les sobreviuen.

    Extraordinàries Hècuba (Aitana Sánchez Gijón) i Políxena (Alba Flores), que omplen l’escenari amb una força i contundència úniques; magnífica també la resta de repartiment i els subtils jocs de llums i sons que potencien els diàlegs en primer pla.

    Platea va embogir tan bon punt es van encendre els llums, amb un brusc retorn a la realitat, grans somriures… i una sensació al coll de l’estómac difícil de descriure.

    22/03/2018
  • La vi este verano en el grec y repetiré seguro. Llega muchísimo al corazón, emociones a flor de piel con un reparto impecable y un montaje original y cercano.

    05/11/2017
  • Magnífic tancament per a mi del Grec d’aquest any, veient aquesta versió d’Alberto Conejero de l’obra d’Eurípides que dirigeix magistralment Carme Portacelli. Ens parla en clau de dona, de la tradédia de Troia portada a l’actualitat i canviant l’escenari dels fets a Síria, si bé podria ser qualsevol lloc de qualsevol país on s’ha produït una guerra i el tracte que reben les dones per part del bàndol vencedor repartint-se-les sense escrúpols per ser violades, maltractades i menyspreades sense cap llei que les empari. “Lloradme, troyanas”, diu Hècuba. I les troianes ploren desesperades. Una escenografia fantàstica de Paco Azorín nua de atrezzos amb una bastida metàl·lica presidida per una gran T i cadàvers embolicats en llençols per terra, impactant. Pel que fa a la interpretació, Aitana Sánchez-Gijón, encapçala el repartiment al costat de Alba Flores, Gabriela Flores, Maggie Civantos, Miriam Iscla, Pepa López i l’actor Ernesto Alterio. El treball de Sanchez-Gijón em va semblar magistral, amb uns crits de desesperació punyents, en absolut sobreactuats, i que fins avui m’estan venint a la memòria. Les altres cinc actrius van fer un excel·lent treball encara que m’agradaria destacar a Alba Flores i Miriam Iscla. Pel que fa a Ernesto Alterio va defensar amb nota el seu personatge, però em van sobrar aquestes cantarelles que de tant repetir-les s´ em feia pesat. En resum, una nit de teatre en majúscules, que vaig gaudir moltíssim i que crec s’hauria d’haver programat més dies.

    01/08/2017
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Despedimos el Grec con la vida y desgracias de estas Troyanas.
    Carmen Portacelli nos regala la historia trágica de las troyanas. Que después de perder la guerra son tratadas como esclavas. Ellas mismas nos contaran sus crueles destinos: los destinos de Kassandra, Hècuba, Helena…
    Todas ellas interpretadas por actrices en estado de gracia. Sobretodo Aitana Sánchez-Gijón, Alba Flores y Miriam Iscla. Ellas me han encantado!
    Menos me ha gustado el único representante masculino del elenco. Ernesto Alterio demasiado sobre actuado para mi gusto!

    Vamos… que encantado con el cierre del Grec de este año. Hasta el año que viene!!

    31/07/2017
Articles relacionats
Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

Especial Festival Grec 2017, descarrega’t la revista de TB

21 juny 2017

Ja hi tornem a ser… Publiquem la segona revista en paper de TeatreBarcelona! Enguany el Festival Grec es renova, començant per un relleu a la direcció. Francesc Casadesús pren les […]