Tot el que necessites per anar al teatre

The very last northern white Rino

The very last northern white Rino

The very last northern rhino de Gaston Core, es un solo coreogràfic d’un ballarí de dansa urbana que surt del seu hàbitat per plantejar a l’escenari la possibilitat de l’existència de la felicitat en el món actual.

Quan Sam Anderson, periodista de The New York Times, es va assabentar de la mort de l’últim mascle de rinoceront blanc del nord, va decidir volar a Kenya per passar una setmana amb les dues últimes supervivents de l’espècie: una mare i la seva filla; quan elles morin, el rinoceront blanc del nord desapareixerà definitivament. El periodista descriu aquests individus pasturant sota el sol, indiferents al destí de la seva espècie. Què ens diu sobre la nostra pròpia vida la visió d’aquestes femelles que han estat traslladades a una reserva per monitorar la fi de la seva espècie? Amb aquesta pregunta, Gaston Core va proposar a Nicol Yao Dapre AKA Oulouy un procés de recerca artística que pren com a material de base les tècniques de danses urbanes en les quals s’ha format aquest ballarí originari de la Costa d’Ivori. Encara que aquest no sigui un espectacle de danses urbanes, utilitza part del seu ric vocabulari i les seves dinàmiques per anar a la recerca d’una forma híbrida i una estètica particular del moviment. Aquí tampoc es converteix en coreografia la història de l’últim rinoceront blanc del nord però gràcies a la dansa d’Oulouy, expressiva i atenta a l’acció de cada múscul, es construeixen imatges com aparicions, transformant la percepció que tenim de l’espai i de l’intèrpret.

Tota l’atenció se centra en el ballarí, com a individu i, per tant, com a símbol; la seva presència ens interpel·la, en part perquè s’uneix a la idea d’aquesta criatura de nom fantàstic que desapareix i que dona títol a la peça. Ell també ha estat col·locat fora del context urbà, en una sala de teatre davant d’un públic que no és el de les dance battles en les quals participa habitualment. No som tots nosaltres una mica com aquesta mare i aquesta filla de rinoceronts blancs, éssers fora del seu context esperant indiferents un final al qual ens sentim aliens?

Ballarí, actor, gestor cultural i llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona, Gaston Core es dedica en exclusiva des de l’any 2015 a la direcció de la Sala Hiroshima, espai consagrat a les formes contemporànies de les arts vives que enguany tancarà les portes del seu local del Poble-sec per emprendre una nova etapa en una altra ubicació. Gaston Core torna aquesta temporada a la creació coreogràfica després d’aquests anys dedicat a la difusió i promoció de les noves tendències en l’escena contemporània. Ho fa amb la complicitat d’Oulouy, ballarí extraordinari, coreògraf, professor de dansa, curador i cofundador de la plataforma de promoció artística en danses urbanes @ilovethisdance.

Video

Valoració espectadors
Sigues el primer en deixar la teva valoració
Articles relacionats
El Grec més africà: 9 espectacles que has de veure!

El Grec més africà: 9 espectacles que has de veure!

3 juny 2021

Considerar l’Àfrica només un continent és no fer justícia als més de 30 milions de quilòmetres quadrats que conformen aquest territori exòtic, enorme i desconegut. Del Marroc a Sud-àfrica, d’Egipte […]

F. Casadesús: “La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser plantejable”

F. Casadesús: “La presència de pells negres a l’escenari no hauria de ser plantejable”

27 maig 2021

Francesc Casadesús afronta el seu quart Festival Grec com a director amb optimisme i ambició. En aquesta edició proposa un viatge a l’Àfrica a través de la seva cultura, amb […]