Tot el que necessites per anar al teatre

De stille kracht (La força oculta)

De stille kracht (La força oculta)

Publicat poc abans de la mort de l’artista aquest mateix any, el videoclip del tema de David Bowie Lazarus va posar Ivo van Hove al mapa de l’star-system cinematogràfic i li ha donat una projecció que pocs directors teatrals arriben a tenir. Ell ja era, però, un nom fonamental del teatre contemporani, com saben els espectadors del Grec, a qui va endinsar en l’univers shakespearià amb les seves Tragèdies romanes, va fascinar amb l’imaginari visual de La deu (The Fountainhead) i va emocionar amb la seva visió íntima de La veu humana. Ara Van Hove ens descobreix l’obra d’un dels grans de la literatura holandesa. És Louis Couperus (1863-1923), autor d’una novel·la visionària sobre l’enfrontament entre dues cultures irreconciliables: Orient i Occident. La història té com a escenari Java, on el governador Otto van Oudijck controla fermament la seva província. És sensible a la cultura local, però està convençut de la seva superioritat com a europeu sobre els pobles que governa. Un enfrontament amb el germà d’un príncep local desencadenarà, però, unes forces sobrenaturals i ocultes. Tot passa sota el monsó, en un ambient inquietant i una escenografia espectacular de gran format on l’aigua és un element fonamental. Una història sobre les antigues colònies holandeses que explica, però, la història universal de l’enfrontament entre dos mons i d’un malestar existencial que s’estén fins al nostre segle XXI.

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Continuant amb el Grec avui em sento realment afortunat de poder haver gaudit al Lliure, d’aquesta obra dirigida per Ivo van Hove i interpretada per la companyia holandesa Toneelgroep. Fa tres anys si no recordo malament els vaig veure amb Tragèdies Romanes que em va agradar moltíssim, però aquesta vegada han superat i en molt el que llavors ens van oferir. Tracta del enfrontament entre dues cultures Orient i Occident, i en concret de la colonització de l’illa de Java per part d’Holanda. Colpidora, ens parla de sexualitat, adulteri i amb una cruesa tant física com verbal de violència. Quinze actors que es deixen la pell a l’escenari i amb una forma molt diferent de la que estem habituats, m’han deixat sense paraules amb una interpretació magistral. Jo no recordo en anys haver vist un muntatge i posada en escena amb l’espectacularitat d’aquest, pluja (70.000 l. d´aigua), vent, monsons, efectes sonors, fum i unes immenses pantalles on es projecten audiovisuals. Teatre en estat pur. Trigaré anys a oblidar-ho, ha estat BRUTAL en majúscules.

    04/07/2016