Olalla Hernández protagonitza aquest monòleg escrit per Sergio Martínez Vila i dirigit per Alberto Velasco, a partir de la novel·la homònima de Greta García, Solo quería bailar. Una tragicomèdia sevillana punk que narra en primera persona la història de la Pili, una ballarina que és a la presó perquè va acabar jarta (com diria ella) de la institució i de la seva burocràcia, i es va convertir en terrorista, tot i que no pas tan bona com li hauria agradat ser.
Sinopsi
La Pili parla en andalús; és divertida, escatològica i beneita, o això és el que li han repetit sempre. Tanmateix, el seu discurs, aparentment naïf i desendreçat, amaga una denúncia encertada del sistema.
La seva ràbia no s’adreça únicament contra l’administració pública i els seus entrebancs burocràtics. Tampoc contra el seu pare castrador, ni és una revenja contra els seus professors de dansa. És un acte kamikaze d’amor per part d’algú que mai l’ha tingut.
Equip artístic
Aquest projecte neix de l’impuls de l’actriu rodenya Olalla Hernández, que després de llegir la novel·la de Greta García, es proposa donar cos i veu a Pili, protagonista de Solo quería bailar.
A partir d’aquí, el dramaturg asturià Sergio Martínez Vila s’incorpora al procés per traslladar el treball de Greta del llenguatge narratiu al dramàtic, sabent condensar l’essència d’una protagonista incòmoda i lluminosa, portant la seva veu a un territori escènic directe, viu i sense concessions.
La direcció de la peça recau en l’actor, ballarí i creador val·lisoletà Alberto Velasco, amb un recorregut artístic que situa el cos i la identitat en el centre de la seva recerca escènica, i que en aquest treball aporta una mirada plàstica que articula i expandeix el llenguatge de l’escena.
Des d’aquestes tres mirades, el projecte es construeix com un espai de trobada entre paraula i cos, on la història de Pili ressona també en les trajectòries de les seves creadores i en la cerca compartida d’altres formes de resistència.
