Si això és un cavall és un espectacle teatral, escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca (exmembre de la Cia. Pocaconya i cofundador de la Fundació P. Miranda) que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu.
“El cavall, com el dofí, és un dels animals més populars i estimats però tot i així, el gran desconeixement que tenim sobre la seva naturalesa fa que el seguim maltractant fent-lo viure entre quatre parets i deixant-lo sortir -sempre sota el nostre control i la nostra autoritat-, tan sols per poder realitzar les nostres activitats esportives, de lleure, terapèutiques… Si els cavalls parlessin, a part de demanar-nos que els alliberéssim, ens explicarien un munt de coses interessants que potser ens farien reflexionar; és per això que els he donat veu en aquest espectacle que va més enllà d’una reivindicació animalista –més que justificada i actual en aquests temps que troten-.
El resultat és un text que parla de com som, com actuem, com ens sentim els humans i alhora ens anima a reconnectar amb els nostres orígens per poder ser o sentir-nos una mica més lliures.

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 1

Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Un cavall xiuxiueja el que pensa de nosaltres

Si això és un cavall és un espectacle teatral, escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca (exmembre de la Cia. Pocaconya i cofundador de la Fundació P. Miranda) que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu.

El resultat és un text que parla de com som, com actuem, com ens sentim els humans i alhora ens anima a reconnectar amb els nostres orígens per poder ser o sentir-nos una mica més lliures. Aquest és un monòleg que Maurici ha escrit i interpretat, per aquest motiu es veu que s’ho està passant d’allò més bé a l’escenari.

Aquest és un monòleg que ens parla amb veu d’un cavall de com es sent en cada moment. Com en el muntatge “El cerdo” aquest cop es tracta d’animalitzar el comportament humà i a la vegada humanitzar l’animal per explicar-nos com som.

Amb una història com a excusa, ens parla d¡un cavall que s’ha vist del seu ramat i de la seva llibertat per acabar en una hípica i de tots els companys que ha conegut. Part en que parla amb els altres cavalls que estem asseguts a les grades.

Podem veure una realitat entre persona i animal conformista amb el que ha de fer dia a dia fins a la seva fi. Maurici ha creat un text contundent i amb gràcia. En aquest cas tinc un “però” al final de l’obra, el voler encadenar cada frase cada expressió amb un element que veiem a l’obra. Però tret d’això, és una obra que m’ha agradat força.

El plantejament de l’obra és fàcil. Si els cavalls parlessin que ens explicarien? quines coeses ens voldrien comunicar.. Al final, encara que sigui un cavall el protagonista de l’obra són les persones les que som l’argument de com actuem i de com ens sentim a l’hora de definir-nos com a lliures.

Aquesta obra va una mica més enllà de reivindicar un pamflet animalista. Ens dona uns elements per poder reflexionar a través de l’humor i de moments en que parlen del futur del planita i de totes les series que vivim amb ells.

Vaig assistir al dia següent de l’obra, i he de dir que veure la sala plena va ser magnífic. Animeu-vos aquests dies per anar-hi

Si voleu veure la meva opinió la teniu al següent enllaç

08/11/2022

Deixa la teva opinió