Shakespeare en Berlín

 

“Si las masas pueden amar sin saber por qué, también pueden odiar sin mayor fundamento”

“Macbeth” de William Shakespeare.

 

Perquè la història sempre es pot repetir, són necessaris espectacles com el que ens presenta la companyia valenciana Arden Producciones: “Shakespeare en Berlín”, un espectacle escrit i dirigit per Chema Cardeña. 

Aquest espectacle es va estrenar al Teatre Gaudí el 26 d’octubre de 2016. Després de fer gira per Sevilla, Mallorca i València tornen per segona vegada a Barcelona. Ara teniu una nova oportunitat d’anar-la a veure, creieu-me si us dic que és un imprescindible.

A "Shakespeare en Berlín" hi veureu tant paral·lelisme amb tot el que està passant actualment entre Calalunya i l’Estat Espanyol... Us en fareu creus quan escolteu les converses. Us arribareu fins i tot a plantejar, si és possible que es pugui tornar a repetir la mateixa història.

 

Tota la història passa en un apartament situat en un barri humil del centre de Berlín, entre 1933 a 1946.

Quatre moments històrics molt ben resolts mitjançant les projeccions de documentals de l'època, que serveixen d'entreacte, i que ens mostren imatges reals dels fets que van ocorre durant aquelles dates. Aquests quatre actes es corresponen a quatre moments històrics (L’incendi del Reichstag (parlament alemany) el 27 de febrer de 1933, la nit de “los cristales rotos” el 9 de novembre de 1938, el que es va anomenar “la solución final” el 8 de desembre de 1941 i el el final de “Els judicis de Nuremberg” el dia 1 d’octubre de 1946).

Els personatges són tres amics, la parella que formada per l’Elsa (aspirant a actriu) i en Martin (professor de fotografia),  i  en Leo, un actor, homosexual d’origen jueu, amic de la parella. Juan Carlos Garés, Iria Márquez i Chema Cardeña, fan una feina d’interpretació increïble. La evolució que fan cadascun d’ells del seu personatge és extraordinària, sobretot l’actriu Iria Márquez, que ens fa una de les transformacions més impressionants que he vist fer d’un personatge dalt d’un escenari. L’actriu acaba quasi irreconeixible.

Pel que fa a al vestuari, caracterització, perruqueria,...,també evolucionen al llarg de la representació, de la mateixa manera que ho fan els personatges. Els esdeveniments marquen el destí de cadascun d'ells i de com afecta a la seva relació. Les màscares cauen. Una pregunta... Y tu que hubieras hecho?

Una de les constants de l’obra són les cites de les obres de Shakespeare, del que n’és tot un entusiasta en Chema Cerdeña i ho reflecteix en el personatge de Leo, al que interpreta dins l’obra. Frases que en el seu dia va escriure Shakespeare i que són del tot aplicables dins del text de “Shakespeare en Berlín”.

Un exemple és una de les frases que li diu Leo a Elsa: “Si nos pinchan, ¿acaso no sangramos? Si nos hacen cosquillas, ¿acaso no reímos? Si nos envenenan, ¿acaso no morimos? Y si nos agravian, ¿no debemos vengarnos? Si nos parecemos en todo lo demás, nos pareceremos también en eso” (“ El mercader de Venecia”),  curiosament aquesta mateixa frase li va dir l’Empar Moliner a Soraya Sáenz de Santamaría.

 

El que es va viure a l’Alemanya dels anys 30 i la situació que estem vivint actualment tenen un cert paral·lelisme. Tots formem part d’aquesta història. Una història que ens parla de lleis que ho justifiquen tot, d’ideologies, dels valors ètics i morals de cada individu, de supervivència, d’amistat, d’egoisme, d’ambició, de por, de gelosia, de manipulació, de poder,...,de les passions humanes que tan bé  Shakespeare va saber descriure en totes les seves obres.

 

Per acabar us deixo amb una frase de l'obra de “Macbeth” de W.Shakespeare

“Mira que a veces el demonio nos engaña con la verdad, y nos trae la perdición envuelta en dones que parecen inocentes” 

 

Penseu-hi

Ahir diumenge dia 30 d'octubre, vam tenir la gran sort de descobrir aquesta petita joia, una "estrena absoluta" segons indica el programa de mà, que s'ha representat per primera vegada al Teatre Gaudí des del 26 d'octubre, en només cinc funcions.

La Companyia Arden Producciones es va fundar en 1995 i els seus creadors van ser Juan Carlos Garés i Chema Cardeña. Aquesta companyia valenciana va néixer sota un projecte teatral: la creació de muntatges de tall clàssic, a través de textos contemporanis.

Estem situats a Berlín i ens explica la història de tres amics en quatre moments diferents en el temps, 1933 marcat per l’incendi del Reichstag, 1938 recordat per “la noche de los cristales rotos”, 1941 en plena guerra i 1946 amb els judicis de Nüremberg.

Tota l'acció transcorre en el pis del matrimoni amb petits canvis per reflectir el pas del temps. Quatre moments. Quatre escenes. Al fons una pantalla on ens passen vídeos documentals per introduir l'escena i les declaracions des de Buenos Aires d'un Leo ja gran, que en 1966 recorda els fets.

És una proposta que ens planteja una història que es pot tornar a repetir en qualsevol moment i en qualsevol lloc del món. De fet nosaltres hem trobat inquietants similituds amb el procés que estem vivint a Catalunya i la percepció que de nosaltres estan rebent a la resta del territori gràcies al govern d'Espanya, situat en aquests moments en la regressió mes absoluta i la repressió ideològica.

Esperem que tot quedi simplement en sensacions, però frases que es repeteixen a la dramatúrgia d'aquesta proposta escènica, inquieten i molt.... "La ley es la ley y hay que respetarla por encima de todo" o "ponte de inmediato la estrella que te marca como judio, porque la ley te obliga"

Resposta de l'amic jueu: nunca respetaré una ley que es injusta y que va en contra de todo un pueblo !!!

Les interpretacions les hem trobat totes elles molt bones, molt convincents i amb una impressionant capacitat d'adaptació als moments històrics que s'estaven reflectint a l'escenari. La caracterització física i de vestuari ha estat també molt acurada si a més considerem el poc espai de temps entre escenes. També ens ha agradat molt la realització del vídeo que ha acompanyat tota la historia.

En resum, una petita joia que fóra bo és pogués tornar a programar a Barcelona ben aviat.

Si desitgeu llegir l'apunt sencer, només heu de clicar AQUÍ