La tradició flamenca abraça l’avantguarda en els muntatges de Rocío Molina, una artista que a Carnación col·labora amb El Niño de Elche i es llança a explorar la naturalesa del desig.

Sinopsi

Dos dels noms més coneguts en l’escena del flamenc més renovador es troben en un espectacle que es presenta com una recerca o un itinerari obert. Tots dos artistes actuen en viu i en directe i acompanyats del músic Pepe Benítez, la intèrpret de violí Maureen Choi i la soprano Olalla Alemán. A més, participa en la posada en escena barcelonina del muntatge la coral Carmina, que enguany celebra el cinquantè aniversari. Tots plegats parlen en el nou muntatge liderat per Rocío Molina sobre el desig, sobre el cos humà i sobre la capacitat que té per crear-se imatges d’un passat que no arriba a entendre. El desig es presenta en aquesta proposta com un flux que travessa l’estadi humà i el sagrat, el caràcter espiritual i el material. Amb un títol que al·ludeix al procés pictòric de coloració de la carn, Rocío Molina aborda les tensions que el desig produeix, en la creació artística o en la forma més carnal, en una peça en la qual conflueixen la música sacra i l’electrònica, la celebració i la festa, la repressió i el plaer íntim de la subjecció.

És la creació més nova d’una artista que va guanyar el Lleó de Plata de la Dansa a la Biennal de Venècia de l’any 2022 i que es va convertir, així, en la primera bailaora i ballarina flamenca a guanyar aquest guardó, destinat a les creacions de dansa contemporànies. Li van atorgar per ser una “intèrpret radical de les tradicions que s’expressa sota el signe de la contemporaneïtat”. No és estrany, perquè Molina, també guanyadora del Premio Positano de la Danza i de la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2022 i Premio Nacional de Danza l’any 2010, és una de les més grans renovadores de l’escena flamenca. Amb una llarga trajectòria internacional, aquesta coreògrafa iconoclasta i creadora inquieta i versàtil té especial predicament a França, on ha estat artista associada al Théâtre National de Chaillot de París. L’any 2008 la vam veure al Grec participant amb Belén Maya, Diana Navarro i Merche Esmeralda en l’espectacle col·lectiu Mujeres i, el 2018 passat, portant a l’escenari la maternitat en l’espectacle Grito pelao, amb Sílvia Pérez Cruz.

Durada:
Sinopsi

Dos dels noms més coneguts en l’escena del flamenc més renovador es troben en un espectacle que es presenta com una recerca o un itinerari obert. Tots dos artistes actuen en viu i en directe i acompanyats del músic Pepe Benítez, la intèrpret de violí Maureen Choi i la soprano Olalla Alemán. A més, participa en la posada en escena barcelonina del muntatge la coral Carmina, que enguany celebra el cinquantè aniversari. Tots plegats parlen en el nou muntatge liderat per Rocío Molina sobre el desig, sobre el cos humà i sobre la capacitat que té per crear-se imatges d’un passat que no arriba a entendre. El desig es presenta en aquesta proposta com un flux que travessa l’estadi humà i el sagrat, el caràcter espiritual i el material. Amb un títol que al·ludeix al procés pictòric de coloració de la carn, Rocío Molina aborda les tensions que el desig produeix, en la creació artística o en la forma més carnal, en una peça en la qual conflueixen la música sacra i l’electrònica, la celebració i la festa, la repressió i el plaer íntim de la subjecció.

És la creació més nova d’una artista que va guanyar el Lleó de Plata de la Dansa a la Biennal de Venècia de l’any 2022 i que es va convertir, així, en la primera bailaora i ballarina flamenca a guanyar aquest guardó, destinat a les creacions de dansa contemporànies. Li van atorgar per ser una “intèrpret radical de les tradicions que s’expressa sota el signe de la contemporaneïtat”. No és estrany, perquè Molina, també guanyadora del Premio Positano de la Danza i de la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2022 i Premio Nacional de Danza l’any 2010, és una de les més grans renovadores de l’escena flamenca. Amb una llarga trajectòria internacional, aquesta coreògrafa iconoclasta i creadora inquieta i versàtil té especial predicament a França, on ha estat artista associada al Théâtre National de Chaillot de París. L’any 2008 la vam veure al Grec participant amb Belén Maya, Diana Navarro i Merche Esmeralda en l’espectacle col·lectiu Mujeres i, el 2018 passat, portant a l’escenari la maternitat en l’espectacle Grito pelao, amb Sílvia Pérez Cruz.

Fotos i vídeos
Articles relacionats
Apropar un gènere per repensar les emocions d’avui

Apropar un gènere per repensar les emocions d’avui

L’ànima ambiciosa de la programació flamenca, especialment en dansa, que presenta en aquesta edició el Festival Grec 2023 la resumeix amb precisió el seu propi director, Francesc Casadesús: “Enguany hi […]

Enllaç copiat!